El ramat d’ovelles de raça ripollesa de la família Nualart ha canviat els camps i boscos de l’entorn de la Garriga per les pastures del poble de Rial de San Mamade, al municipi gallec d’Allariz, a Ourense.
Tot plegat gràcies a l’aposta personal de Ramon Piñeiro, de 39 anys, que després d’estar 15 anys treballant d’auxiliar administratiu a Ourense va quedar-se sense feina i va decidir fer un canvi de vida: tornar al poble on havia crescut i on els seus pares ja tenien un petit ramat per mirar de dedicar-se al camp.
La casualitat va fer que Piñeiro trobés una feina temporal en una explotació d’ovelles de llet on treballa Josep Pericas, de Samalús. Piñeiro li va explicar que li agradaria tenir un ramat propi i dedicar-se a la ramaderia i Pericas li va parlar de les ovelles de Carles Nualart, que sabia que buscava algú que se les quedés perquè es quedava sense el pastor que menava el ramat des de feia més de deu anys. “Va ser el nexe entre tots dos”, apunta Carles Nualart. “Em va parlar molt bé del ramat i d’aquestes ovelles. Em va dir que era un ramat molt bo”, explica el ramader gallec, que de seguida va contactar amb Nualart i van arribar a un acord per comprar els 305 caps de bestiar –297 ovelles i 8 mascles– i els dos gossos, en Tap i en Bolet.
“Vam estar parlant molt”, diu Nualart. “Vaig comprar les ovelles sense haver-les vist”, explica Piñeiro a EL 9 NOU. En paral·lel, va començar a treballar per poder obrir l’explotació. “Començava de zero. Havia de muntar les instal·lacions, rebre l’autorització de la Xunta… i tot amb el confinament que ho va endarrerir bastant.”
Va llogar una antiga granja de gallines ponedores que hi havia prop de casa seva i ell mateix la va arreglar per guardar-hi el ramat. També va parlar amb veïns per pasturar amb les ovelles per les seves finques.
Quan ho va tenir tot a punt, a través d’un conegut que es dedica al transport de porcs i que feia viatges setmanals cap a granges d’Osona, va lligar el trasllat del ramat, que al juny deixava la Garriga i arribava a Allariz. “S’han adaptat bé. Els primers dies veies que anaven molt juntes i no s’obrien però ara quan arriben als camps ja s’obren”, relata el pastor. “L’altre dia una ovella se’m va quedar enrere i ella sola va tornar fins al cobert”, posa d’exemple Piñeiro, que, com a molt, pastura a camps situats a entre dos i tres quilòmetres del tancat.
Admet que l’estiu va ser complicat perquè “va fer molta calor”. Va tenir algunes baixes però també un centenar de parts entre agost i setembre perquè moltes de les ovelles venien prenyades de la Garriga. També s’han adaptat bé els dos gossos. “Els parlava en gallec i els primers dies veies que anaven una mica perduts. Però cuidar-les i guiar-les ho fan molt bé. Ara ja es pot dir que també parlen gallec!” La seva idea és mantenir el ramat amb uns 300 caps de bestiar seguint amb la raça ripollesa i vendre els xais com a carn. “Vull seguir amb aquesta raça perquè és bona.”
Visita a Galícia
Nualart admet que li faria gràcia anar a veure el ramat a Galícia. “No soc gaire de voltar però sí que hem pensat d’anar-hi quan es pugui.” Fa uns dies, quan va veure Piñeiro, les ovelles i en Tap i en Bolet en un reportatge del diari La Región, d’Ourense, li van “saltar les llagrimes”. “Ens va costar molt desfer-nos del ramat. Feia 60 anys que teníem ramat a casa i ens hi vam dedicar molt però no teníem altra sortida”, explica Nualart.
Quan va saber que es quedava sense pastor, va donar veus per intentar trobar alguna altra persona però no va tenir sort. Finalment, van decidir vendre’s el ramat. Amb tot, els Nualart van apostar per mantenir-ne un de més petit –menys de 100 ovelles– amb algunes de les que tenia. Se’n cuida ell mateix i els seus fills i els ajuda a mantenir la finca en bones condicions.
{{ comment.text }}