També deixa sense efecte l’amortització de quatre llocs de treball, un d’auxiliar administratiu de la Policia Local i tres de la brigada.
La sentència contradiu la que va emetre fa un any el Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona que va avalar la decisió del govern municipal. Ara, l’alt tribunal, estima que la mesura va vulnerar la legislació vigent i, en concret, el Reial Decret-Llei 20/2011 de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic on es determina que no s’autoritzin convocatòries de llocs de treball, nomenament de personal estatutari temporal o de funcionaris interins, incloses les places dels processos de consolidació de treball. En un comunicat, la regidora Montserrat Romano diu que ara “el govern d’ERC ha de comunicar als treballadors la sentència i retrocedir a tots els efectes”.
En el mateix comunicat, Romano remarca que la sentència obligarà a readmetre l’administratiu de la Policia Local i els tres treballadors de la brigada, ja que “no es justifiquen les raons de la supressió d’aquestes places. Per tant, s’han de readmetre i indemnitzar els quatre treballadors”. Romano també remarca que la sentència dóna la raó als grups de l’oposició que entenien que la convocatòria urgent del ple del 3 d’agost de 2012 en què es va aprovar la mesura, no s’havia fet correctament. “La sentència diu que la convocatòria de les sessions extraordinàries ha de ser motivada”, diu Romano. La resolució diu que “en aquest cas es va convocar amb dos dies d’antelació per a una data tan inusual com el 3 d’agost de 2012”.
27 TREBALLADORS PODIEN FER LES PROVES
Tot i que es va aprovar a l’agost de l’any 2012, la funcionarització dels llocs de treball no es va portar a terme fins l’octubre de l’any passat, després de la primera sentència que donava la raó al govern. Després d’un acord amb el comitè d’empresa de l’Ajuntament, el govern va acordar transformar les places en llocs de treball que han d’ocupar funcionaris i no personal laboral. Un total de 27 treballadors de la plantilla es podien presentar a un concurs tancat per tal d’accedir a la condició de funcionari. Són els que, segons la Llei de Bases de Règim Local compleixen les condicions per ser funcionari, és a dir, que eren personal laboral fix abans de l’any 2007. A partir de llavors, l’Ajuntament va passar a tenir 109 llocs de treball de funcionari dels 185 totals.
El govern municipal d’ERC va argumentar que la mesura no era contrària a la llei perquè no implicava un increment de la despesa en personal ni un increment de plantilla. La sentència del TSJC rebat aquesta afirmació. “No existeix cap justificació de l’Administració amb relació a la incidència d’aquesta mesura en el pressupost” diu el tribunal que afegeix que “l’Ajuntament es limita a afirmar que no s’incrementa la plantilla ni es proveeixen llocs de treball; això segon no és cert perquè amb la transformació de les places laborals de funcionaris es basen els pressupostos per aprovar convocatòries de provisió. Es a dir, no és “simplement” canviar l’estatut de 45 llocs de treball –d’un total de prop de 200– perquè s’entén que les funcions d’aquests llocs porten aparellades funcions reservades al personal estatutari, sinó que les places, un cop creades, s’han de proveir. Tampoc existeix justificació de la manca d’incidència de la mesura acordada en els pressupostos de la Corporació, de manera que en obligar a aprovar convocatòries de provisió estem davant una mesura que no té cobertura en la normativa pressupostària estatal, que és bàsica, per la qual cosa aquest punt de l’acord tampoc respecta la normativa citada”.
