El 23 de setembre de l’any passat, la Guàrdia Civil va detenir nou persones vinculades al Comitès de Defensa de la República (CDR) als seus domicilis en el que es va anomenar operació Judes. Entre els detinguts hi havia Germinal Tomás, de Mollet, i Alexis Codina, de Sant Fost. Tots dos són en llibertat amb càrrecs i a l’espera que es tanqui el procés d’instrucció a l’Audiència Nacional. Insisteixen una i altra vegada que no s’ha aportat cap prova que els incrimini com a terroristes.
En quin moment processal es troben ara?
[Alexis Codina] Som a l’espera que es tanqui la instrucció.
El jutge té cap termini per tancar la instrucció després de 10 mesos?
[A.C.] Teòricament hi havia un termini…
[Germinal Tomàs] Hi havia un termini, però la llei es va modificar just abans de la Covid-19. En activar l’estat d’alarma es va fer com una mena de reset i ara s’aplica aquesta nova llei que ho pot allargar tot plegat.
O sigui?
[G.T.] Un any i mig més des que es va aixecar l’estat d’alarma.
Segons la percepció dels seus advocats, el jutge instructor té interès a tancar la instrucció amb més o menys celeritat?
[G.T.] No ho tenim gaire clar. L’actuació amb nosaltres va ser d’una manera i les actuacions amb les darreres companyes implicades en el cas ha estat d’una altra.
[A.C.] Ens fa la sensació que és un jutge a qui li agrada que li donin tot bastant mastegadet, que tria el camí més fàcil. No sabria valorar-ho prou, però, per exemple, a l’hora de dictar el nostre ingrés a presó va agafar l’escrit de Fiscalia i va fer-ne un retalla i desa, sense cap més valoració.
S’ha concretat l’acusació contra vostès?
[A.C.] En el meu cas són cinc delictes.
[G.T.] Com en el meu cas: els de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar estralls.
Ara han d’anar a signar als jutjats de Mollet?
[A.C.] Podem fer-ho a qualsevol jutjat.
I poden moure’s arreu?
[A.C.] Arreu de l’Estat, sí, el que no podem és anar a l’estranger.
Del grup de persones detingudes, vostès són els que tenen acusacions més greus?
[A.C.] No tinc el detall de tothom, només he tingut temps de repassar els meus càrrecs.
[G.T.] És una acusació molt potent. I jo tinc molt clar que en el moment que ens van detenir els interessava molt poder relacionar el moviment independentista amb qualsevol tipus de violència. I van buscar uns caps de turc. Pel motiu que fos van pensar: “Aquests els hem vist en un parell de manis, ja els tenim clixats, doncs, au!” És molt i molt fort que ens acusin de terrorisme.
[A.C.] Jo a la resta de gent detinguda aquell 23 de setembre no els havia vist mai! Els darrers quatre imputats sí que els conec perquè són de Mollet. La nostra sorpresa va ser gran quan ens vam trobar els primers detinguts a les escales de la presó. No sabíem qui érem entre nosaltres.
Però vostès dos sí que es coneixien, oi?
[A.C.] Nosaltres sí, però per proximitat: en Germi és de Mollet i jo soc de Sant Fost.
I amb els altres detinguts de Sabadell, Cerdanyola, Sant Pere de Torelló…?
[A.C.] Ens han ensenyat fotografies de manifestacions on hi érem amb alguns d’ells, però no teníem cap coneixement personal. A la mani, un era allà i tu hi eres en un altre extrem.
Després dels escorcolls, els van traslladar a Madrid. Quin tracte van rebre allà?
[G.T.] A mi no em van fer ni cas.
[A.C.] Jo estava en shock, encara no entenia res de res.
[G.T.] Estàvem aïllats els uns dels altres, a la presó de Tres Cantos.
[A.C.] A Tres Cantos no sabies si era de dia o de nit. Et treien i t’adonaves que era la tarda quan creuaves una finestra. Va ser l’aïllament més absolut. Pateixo fibromiàlgia i durant l’escorcoll i el trasllat amb cotxe ho vaig passar molt malament. L’arribada a Tres Cantos me la vaig prendre gairebé com un descans.
Quan van declarar davant del jutge?
[A.C.] Van estirar la detenció fins al màxim legal.
[G.T.] Fins a les 72 hores no vam ser a la porta de l’Audiència Nacional.
[A.C.] Vam arribar a l’Audiència a les 6 i 20 del matí, va ser on ens van llegir la detenció i els drets com a detingut. Jo vaig declarar a 2/4 de 3 o així, que són unes sis hores. Quan em van portar a dalt, jo el que volia era que s’acabés tot al més ràpidament possible perquè tampoc no volia declarar. I després d’allò…
[G.T.] …després d’allò, tots cap a la presó de Soto del Real. A mi em va cridar molt l’atenció en la declaració davant del jutge que el fiscal duia una bandereta espanyola al polo. Te’ls miraves i pensaves: “Això és una declaració d’intencions total! Cap dubte!”
[A.C.] Quan jo vaig entrar a la sala, el jutge i en fiscal xerraven i reien. Potser no volia denotar res, però em va semblar una falta de respecte.
Van respondre les preguntes del jutge i el fiscal?
[G.T.] Només vam respondre les preguntes dels nostres advocats.
[A.C.] Ens van preguntar sobre assumptes relacionats amb l’arrelament per valorar la conveniència o no de la presó preventiva. No va servir de gaire. De fet, a Soto del Real, gairebé tots els interns són preventius a l’espera de judici.
I l’experiència a Soto del Real?
[A.C.] Allò va ser tot un procés. Vam entrar, de cop, a Ingresos, el mòdul on entren per primera vegada les persones. Allà a Ingresos érem dos per cel·la com a protocol contra el suïcidi. I ens van anar ajuntant. A mi em va tocar amb l’Edu [Garzón].
[G.T.] A mi em va tocar amb en Txevi [Buigues].
[A.C.] Al Xavi [Duch] li va tocar amb un senyor que es diu Pepe i que és un ruedacárceles. Se les coneix molt bé. En Pepe justament ens va explicar moltes coses del funcionament de les presons que no t’expliquen els funcionaris. I allà vam estar tres dies amb dues hores de pati al dia. Llavors ens van repartir per diferents mòduls i vam perdre el contacte entre nosaltres un temps.
Com va ser la seva relació amb els funcionaris de la presó?
[A.C.] Als funcionaris els va costar dues setmanes adonar-se que allò era un tinglado. Són gent amb experiència, que ha tractat amb tota mena de presos, inclosos etarres, i de lluny veien com som…
[G.T.] Un dia un funcionari em va arribar a dir que ens estàvem menjant un marrón que no ens tocava. Ells mateixos ja veien el nostre tarannà, la nostra manera de fer, el nostre comportament allà…
[A.C.] Em fa la sensació que molts funcionaris haurien signat perquè els presos es comportessin com nosaltres.
Mentre eren allà feien cap previsió sobre el temps que podrien ser a la presó?
[A.C.] Ens fèiem a la idea de dos anys.
[G.T.] Entre dos i quatre anys, perquè es pot prorrogar la presó preventiva.
[A.C.] Jo estava convençut que la cosa aniria cap a dos anys.
S’havien mentalitzat per a dos anys?
[A.C.] L’advocat i la família ens anaven dient que no ens féssim il·lusions, que calia pensar en el pitjor.
I com van viure la seva sortida de presó?
[A.C.] A les notícies de la tele es deia que deixarien anar un parell de detinguts de l’operació Judes. Aleshores senties pel mòdul: “¡Que sueltan a dos! ¡Que sueltan a dos! ¿Eres tu? ¿Eres tu?” Ara així explicat pot fer una certa gràcia, però tot aquesta espera produïa una ansietat i un mal cos terrible.
[G.T.] Una inquietud brutal.
[A.C.] Al final, des que m’ho van dir de debò, que ja sabia del cert que sortiria, encara van passar 36 hores.
[G.T.] Quan vosaltres vau sortir, ja només quedàvem a presó en Jordi [Ros] i jo.
[A.C.] I a la vista del que ens van explicar altres interns de la presó, les fiances que ens van imposar també són més aviat irrisòries.
Vostès han estat actius políticament en el moment independentista?
[G.T.] Jo he participat a diferents moviments: des de l’ecologista fins al moviment veïnal. Fins el Primer d’Octubre havia fet una aturada d’uns 15 anys i l’1-O em va animar a tornar a sortir al carrer. De seguida t’adones que els CDR apleguen moviments que tu ja has tocat.
Quins moviments? Partits polítics?
[G.T.] No, partits polítics mai. Em refereixo a associacions de veïns, entitats ecologistes, associacions juvenils… També vam impulsar una ONG que recollia joguines per a gent que no en tenia d’aquí i del Tercer Món. Mai no he militat en un partit polític. Soc anarquista, ideològicament no m’enquadro a cap partit polític.
[A.C.] Jo tampoc no he militat mai a cap partit. I si he participat en manifestacions ha estat sempre al voltant dels drets bàsics de la gent. Amb la sentència de l’Estatut vaig començar a sortir al carrer per protestar. I no diria que soc d’ideologia anarquista, però sí que vaig a la meva.
Quina pensen que ha estat la clau que desencadena l’operació Judes?
[G.T.] Per ser activistes, simplement. Si ens havien vist a tres manifestacions, els va fer gràcia la nostra cara. Realment no li trobem cap altra explicació. Al començament van detenir nou persones. Aquestes nou persones no es coneixen entre elles. Era una banda organitzada? Vol dir?
Ha transcendit res de la investigació policial?
[A.C.] Que tenien còpies de les claus del meu cotxe, de la furgoneta, un GPS a la furgoneta, escoltes, micros… fins i tot una parada de fotografia a la muntanya davant de casa. Abans del 23 de setembre, amb la dona vèiem uns homes allà i havíem comentat: “I aquells caçadors? Quina mania tenen de ser allà? Si no es pot caçar a menys de 500 metres d’un nucli habitat.” Va ser després que ens vam adonar que no eren caçadors i que des d’allà és l’angle des d’on estan fetes fotos del sumari. Encara no s’ha presentat cap peritatge relacionat amb l’acusació d’explosius. M’han tornat la furgoneta i el resultat de les anàlisis va ser negatiu. De tot el que es van endur de casa, tot ha donat negatiu.
Es va dir que havien fet proves d’explosius a la pedrera de Martorelles.
[G.T.] Anant cap a Madrid, em van demanar: ¿”Y las canteras estas, qué?” I jo els deia: “¿Qué canteras?” De debò que no sabia de què m’estaven parlant.
Mai no la recuperes del tot, la vida normal. Saps que et segueixen, que t’escolten
Germinal Tomàs
La policia continua buscant proves?
[A.C.] Creiem que des que hem sortit de presó les escoltes continuen. I potser no tant a nosaltres com a la gent dels grups de suport. Els telèfons fan coses estranyes.
[G.T.] Han volgut muntar un cas tan i tan espectacular amb els CDR que ara han de justificar qualsevol cosa. Qualsevol cosa els servirà per justificar-ho.
[A.C.] Busquen qualsevol cosa. Aquesta gent té una mentalitat molt visceral, que no respon a cap patró lògic. És allò de: “Em molesta, no puc tolerar-ho… inventem qualsevol cosa contra aquest que em molesta i no tolero.”
Un cop a casa han recuperat certa normalitat?
[A.C.] Tot continua girant al voltant del processament, en el sentit de sentir-se perseguit o escoltat. Ens han deixat en llibertat amb càrrecs, però sense cap privació de res. Puc continuar anant a comprar els productes per a la piscina… La normalitat, però, no l’acabes d’aconseguir. A la feina jo era operari per les cases. Amb la fibromiàlgia, em vaig fer autònom per poder combinar horaris. Ara surto i em trobo el maldecap que hi ha gent que potser m’odia pel que ha vist a les notícies i altres potser m’idolatren, que tampoc no és el que vull. Voltant per les cases no em sento tranquil.
[G.T.] A mi no em va afectar tan directament i he intentat fer vida normal. Però és veritat que mai no la recuperes del tot, la vida normal. Saps que et segueixen, que t’escolten… Si ara agafes els nostres noms i els tecleges a Google, el que surt no és gaire maco. Aquest mal ja és gairebé per sempre.
[A.C.] I que la causa no està tancada ni molt menys. Nosaltres representa que som la peça 2. Per tant, segur que hi ha almenys una peça 1 i no sabem què hi pot haver allà perquè continua el secret de sumari.
Només poden carregar-se de paciència?
[G.T.] No ens queda cap altra opció.
[A.C.] Un dia et lleves i, després de veure el que s’està fent amb els presos independentistes, penses que ens cauran 10 anys. I un altre dia et lleves i penses que no poden demostrar res perquè no hem fet res… No saps com agafar-ho.
[G.T.] Ens estan acusant de terrorisme i el nostre concepte vital està a les antípodes.
“A l’escorcoll, els agents insistien en el que patiria la meva família”
Alexis Codina
Com van viure les detencions del 23 de setembre?
[Alexis Codina] Els agents van arribar a casa meva cap a les 5 de la matinada. Pateixo una disminució per fibromiàlgia i dormo amb medicació. Recordo llevar-me mig estabornit i que els gossos bordaven molt. No sabia si continuava somiant fins que la dona em va dir: “Ens estan entrant a casa!” Llavors em vaig adonar de les llanternes i dels punters làser dels agents que es movien pels voltants de casa. I vaig començar a sentir crits, però no els entenia, pensava que parlaven en un altre idioma. Quan vam treure el cap per l’habitació vaig sentir: “¡Guardia Civil!” i em vaig adonar que no eren atracadors. Em vaig identificar, vaig anar cap a la porta i em van emmanillar de seguida, a punta de canó. Em deien: “Lo mejor es que nos des el pin del móvil.” I jo els el vaig donar, és clar. No sabia per què eren allà i quan la meva dona els ho preguntava li deien: “Él ya sabe, el ya sabe…” En cap moment no em van treure un paper que ordenés l’escorcoll. En un moment donat em van dir: ¿Tu ya sabes que lo que hacéis se puede considerar terrorismo? Se te acusa de tenencia de explosivos…” I insistien en el que patiria la meva família, el que pensaria de mi la gent del carrer a partir d’ara. Inicialment tampoc no vaig tenir advocat. Vam trucar a un meu veí que ho és i ell va contactar amb el Col·legi d’Advocats i van aconseguir que vingués una lletrada del Col·legi de Granollers. No va poder fer gran cosa perquè a ella tampoc no li deien res i van continuar escorcollant. Pel que fa a les famoses imatges de televisió de les olles, casa meva és gran, una part és on vivim i l’altra són uns magatzems. Fa dos anys que hi vivim i l’estem restaurant. És clar, al magatzem s’ha anat acumulant tot d’andròmines. Els agents van fer una mena de popurri amb tot allò, ho posaven ben plantat i li feien fotos. Fins al punt que van ensenyar a tots els mitjans de comunicació una bossa blava –que no n’estic segur que figuri com a prova a l’expedient– com si fossin explosius. I és que no només no ho eren, perquè era serrill, sinó que aquella bossa blava continua a casa meva.
Una bossa de serrill?
[A.C.] Era i ho continua sent, serradures que faig servir quan netejo calderes i les recullo brutes per portar-les a la deixalleria. Res no tenia ni cap ni peus. Em deien: “Tienes esto [un producte per a piscines] que és un precursor.” Em va tranquil·litzar quan vaig veure entrar els Tedax i que ho feien amb les mans a la butxaca. El gos per trobar explosius es va dedicar a pasturar per la casa, no va trobar res, el van tornar a lligar i se’l van endur.
I l’escorcoll a casa seva, Germinal?
[G.T.] El meu va ser diferent. A mi em van enganxar al carrer. Aquell dia entrava a treballar a les 6 del matí i vaig sortir de casa a les 5 i 20 minuts. Un cotxe se’m va tirar a sobre i va sortir un guàrdia civil que m’encanonava amb una pistola. Sort que van dir: “¡Guardia Civil!” perquè el primer que vaig pensar era que m’estaven atracant. Llavors em van portar cap a casa amb el meu cotxe. L’escorcoll a casa meva va ser més light. No van tirar la porta a terra, em van deixar avisar la meva parella i la meva filla, que eren a dins dormint i, emmanillat, les vaig avisar després que els agents van obrir amb les meves claus. A mi sí que em van fer llegir l’ordre judicial amb les acusacions i van fer fora la meva dona i la meva filla.
[A.C.] En el meu cas, igual. Ben aviat van apartar la meva família, la dona i els dos nens.
Què buscava la Guàrdia Civil?
[G.T.] En el meu cas, bàsicament material informàtic: ordinadors, mòbils, CD, targetes de memòria… S’ho van endur tot i, de fet, encara no m’ho han tornat.
{{ comment.text }}