El preu mitjà de lloguer d’un immoble al Vallès Oriental es va situar en 753 euros de mitjana al Vallès Oriental durant el tercer trimestre de 2024, les dades més recents publicades per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Representa un increment de l’1,80% respecte a l’import mitjà del mateix trimestre de l’any previ. Respecte al primer i el segon trimestre de 2024, el preu mitjà baixa lleugerament al global de la comarca.
De fet, l’escenari global és de moviments tímids com passa a Granollers, Montmeló o Sant Celoni, que es mantenen gairebé estàtics però amb xifres altes. Aquests 3 i 12 municipis més del Vallès Oriental estan considerats com a zona de mercat tens des del març passat. Això implica limitacions als propietaris a l’hora de fixar els preus dels lloguers quan es fa un nou contracte. A la llista, s’hi van afegir 13 municipis més a l’octubre. Tot plegat fa que 28 dels 39 municipis del Vallès Oriental siguin considerats ja de mercat tens.
Hi ha 10 municipis on els lloguers van anar a la baixa al tercer trimestre respecte a les xifres del mateix període de l’any anterior. Aiguafreda i Sant Fost de Campsentelles lideren la llista: aquest tercer trimestre van caure al voltant del 17,4% respecte al mateix període el 2023. Aiguafreda és una de les últimes incorporacions a la llista de zones tensades. En canvi, Sant Fost fa més temps que forma part de les poblacions protegides, des del mes de març passat, i ha corregit la tendència després d’un inici d’any despuntant en què el lloguer va superar els 1.000 euros de mitjana.
A l’altre extrem, hi ha l’Ametlla, Sant Esteve de Palautordera, Santa Eulàlia, Santa Maria de Palautordera i Vilanova. Aquests són els municipis vallesans on el preu del lloguer va créixer més el tercer trimestre de 2024, en què va escalar entre un 11% i un 31% respecte a les dades del mateix trimestre de 2023. Totes cinc poblacions van sumar-se als municipis amb mercat tens declarat en l’última tanda d’incorporacions.
Amb les dades del tercer trimestre de 2024, l’Ametlla és el municipi on els preus de lloguer són més alts de mitjana amb les darreres dades disponibles: 1.205 euros amb els contractes signats entre juliol i setembre de 2024. Hi ha tres pobles més amb la mitjana per damunt dels 1.000 euros: Lliçà d’Amunt, Sant Pere i Vilanova. La tipologia d’habitatge que hi predomina (cases i unifamiliars) condiciona les mitjanes.
Immobiliàries consultades per EL 9 NOU expliquen que la sensació no és de millora. Fincavi, de Bigues i Riells del Fai, i Finques Marcel, de Granollers, coincideixen en el fet que la regulació dels lloguers té una afectació mínima a l’hora de la veritat. A tot això, Josep San Narciso, d’Immobles San Narciso de Lliçà d’Amunt, sentencia que “el mercat està completament descontrolat”.
Davant d’aquest panorama, cada cop hi ha més persones que no poden accedir al lloguer de preu de mercat, i es veuen obligats a ocupar i, després, negociar lloguers socials amb els propietaris dels immobles. És l’alternativa per als sectors amb menys recursos, explica un membre de la PAH Baix Montseny. Això ha provocat que aquest 2024 tant la PAH com el Sindicat d’Habitatge de Granollers hagin rebut més gent amb problemes de lloguer. Sovint, aquests casos estan relacionats amb la temporalitat dels contractes o amb complicacions en la hipoteca i els interessos, que es van disparar fa uns mesos.
Els joves del Vallès, abocats a compartir pis
El jovent és un dels grups de la població més afectats, també a la comarca, perquè es veuen abocats a compartir pis tant sí com no, per repartir les despeses. En Bel Miralles de Imperial, de 24 anys, explica el seu cas. Veí de la Roca de tota la vida, s’està mudant ara amb dos companys, en Climent i l’Adrià, al barri de la Torreta. La cerca s’ha allargat un any sencer, però l’opció d’emancipar-se per separat no va estar en cap moment damunt la taula.
La Roca és un dels municipis vallesans que va presentar xifres a la baixa en l’última actualització de l’Agència de l’Habitatge, les del tercer trimestre de 2024, però en Bel assegura que, tot i així, trobar pis no ha estat gens fàcil. “A causa de la poca oferta de lloguer al Vallès Oriental, sortia una sola oferta al mes que s’ajustés a les nostres possibilitats”, diu.
A més, assegura que el perfil de gent jove compartint pis no interessa als propietaris, i la competència és massa forta. Demanen molts requisits, des d’antiguitat contractual fins a nòmines que considerin prou altes. Malgrat això, en Bel diu: “Encara que complíssim tots els requisits, el filtre mai el passàvem pel fet de ser joves”, fins al punt que les immobiliàries els van recomanar que ho deixessin estar.
Un cas diferent és el de l’Aina Bericat, de 23 anys i de la Garriga, i en Toni Miralles, de 22 anys i de Granollers, que han aconseguit viure de lloguer en parella, tot i que els ha costat més de mig any. Van haver de flexibilitzar el pressupost i les exigències perquè no trobaven res que no fregués els 1.000 euros. “Hi ha molt poca oferta i molta gent que busca”, diu en Toni. Creu que els ha anat molt a favor tenir contractes laborals indefinits i estables, ja que ell és opositor a bomber i ella, infermera. Ser parella fa que els propietaris vegin els inquilins amb bons ulls, a diferència dels joves que comparteixen pis, diuen.
