Pertanyen a cinc famílies diferents: dues de Canovelles (amb quatre nenes), dues de la Llagosta (amb quatre nenes més) i una de Sant Celoni (tres), segons les dades facilitades per la policia catalana a EL 9 NOU. El cas de Sant Celoni és d’aquest mateix any.
Els altres es van detectar durant l’any 2011 i l’any passat no se’n va trobar cap. Practicar –o permetre que es faci– una mutilació genital a una menor és delicte i pot comportar penes de presó per als pares encara que l’acció s’hagi fet fora de Catalunya.
En tots els 11 casos detectats a la comarca, els Mossos han demanat mesures cautelars al jutge que passen per prohibir el viatge de les menors al seu país d’origen o obligar la família a portar la nena a una revisió mèdica en el moment del retorn que, generalment, fan metges forenses als jutjats. De les 11 menors vallesanes en situació de risc que han tornat a Catalunya, totes ho han fet sense haver patit una ablació, segons les mateixes fonts. Algunes, però, no han retornat i, per tant, no s’ha pogut comprovar si van patir o no la mutilació.
Els Mossos actuen a partir de les alertes que els arriben dels serveis socials de la comarca que estan en contacte amb equips sanitaris dels ambulatoris i mestres de les escoles on van les menors. Llavors, es trasllada el cas al jutjat. Un dels elements que fa saltar les alarmes és un viatge imminent de la família al seu país d’origen. “Si un jutge prohibeix viatjar una menor molt sovint ja no hi ha viatge per a cap dels altres membres de la família. Això ens demostra que l’objectiu del desplaçament era fer la mutilació genital a una o diverses filles”, explica Lucía Galindo, membre del Grup Regional d’Atenció a la Víctima dels Mossos que forma part de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà. “També és important veure si les nenes tenen bitllet de tornada. Sovint es queden allà tres o quatre mesos, que és el temps que tarden a recuperar-se físicament”. Darrerament, els Mossos també es troben amb famílies que els diuen que marxen a França o altres països propers per no aixecar sospites. A banda, la policia té en compte altres elements: que la mare o una filla més gran hagin patit la mutilació o que siguin d’un ètnia on, tradicionalment, es practica l’ablació. Si la mare és d’una ètnia no mutilant, cal tenir en compte si la del pare ho és perquè també hi ha risc.
Actualment, els Mossos treballen per estrènyer vincles amb els assistents socials dels ajuntaments i metges i infermeres dels ambulatoris. “No hem de tenir cap dubte a perseguir un pare que mutili la seva filla tot i saber que és un delicte i que no ho pot fer encara que impliqui penes de presó i de retirada de la custòdia de les menors”, diu Galindo.
