Els propietaris forestals dels Cingles reclamen ajudes per gestionar els boscos cremats fa 25 anys

Els propietaris forestals de l’àmbit dels Cingles de Bertí afectats per l’incendi dels dies 3 i 4 de juliol de 1994 reclamen la implicació de l’administració per poder tirar endavant actuacions d’aclarida dels boscos repoblats de forma natural amb pi blanc i que, un quart de segle després d’aquest gran foc forestal, presenten unes densitats d’arbres molt superiors a les recomanables. “Passats 25 anys, els boscos estan sobrepoblats de pins blancs. De cada 20 peus en sobren 18. Per això la gestió que toca ara és fer aclarides”, assegura Ramon Garriga, vocal de l’ADF El Pinyó, de Bigues i Riells i Sant Feliu i Gallifa i Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental. “El gran problema és la densitat d’arbres. Hem de fer una gestió forestal sostenible i ara hem d’aclarir els pins, però això no és rendible. Amb l’ajuda de l’administració és més fàcil, però no arriba per cobrir tota la despesa i encara hi has de posar diners”, comenta Josep Garriga, propietari de la finca de Can Garriga del Solell, a Riells. “Sense subvencions és molt difícil assumir la gestió del bosc i no és fàcil aconseguir les ajudes”, afirma Carles Nualart, propietari forestal de la Garriga a qui se li van cremar unes 70 hectàrees a l’entorn de Puiggraciós i Ca l’Oliveres, a Figaró. Quan pot, Nualart actua amb recursos personals propis a partir del pla de gestió forestal que té. Però “no pots fer gran cosa”, admet Nualart,a que constata que “calen aclarides, neteges... Caldria fer molta feina perquè hi ha densitats altíssimes a les zones que han rebrotat”. També porta el ramat d’ovelles a espais pasturables que té prop de Can Miquel i Can Badia, a Figaró, per mantenir-los en bon estat. Josep Garriga: “El gran problema és la densitat d’arbres. Hem de fer una gestió forestal sostenible i ara hem d’aclarir els pins. Amb l’ajuda de l’administració és més fàcil, però no arriba per cobrir tota la despesa i encara hi has de posar diners” En el cas de Can Garriga del Solell, han presentat un projecte per actuar en un espai de 13 hectàrees de la finca que es van cremar l’any 1994. Estan pendents de si reben ajuda de la Generalitat, i encara que no cobreixi tota la despesa estan disposats a tirar-ho endavant. “A cada metre quadrat hi ha quatre o cinc pins. Això vol dir entre 40.000 i 50.000 pins per hectàrea. N’hauria de quedar un 25 o un 30%”. Això ajudaria a la prevenció d’incendis perquè es reduiria el volum de biomassa disponible, es trencaria la continuïtat entre el sotabosc i les capçades i permetria generar boscos més sans. El canvi climàtic com una oportunitat per a la gestió dels boscos Josep Garriga, que l’any 1994 era cap de servei al Departament d’Agricultura i va ser el primer director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat, assegura que un dels frens a la gestió forestal és el sobrecost, perquè ara no hi ha plantes a Catalunya que puguin assumir la fusta i cal enviar-la a Itàlia o a França. Amb tot, es mostra optimista a mitjà termini. “Hi ha la possibilitat de revertir aquesta situació en els propers cinc o deu anys”. Aquest expert i propietari forestal de Bigues i Riells entén que el context de canvi climàtic i la necessitat de reduir el consum de combustibles fòssils obrirà la porta a la gestió de la biomassa forestal per utilitzar-la per generar biogàs, que podrà arribar amb facilitat a les cases perquè la infraestructura –les canalitzacions de gas natural– a moltes poblacions ja hi és. Garriga pronostica que la producció de biogàs arrencarà aprofitant els purins i els residus sòlids urbans però també arribarà a la fusta. Reclama el suport de l’administració per iniciar aquest canvi que, amb el temps, funcionarà de forma autosuficient, sense dependre de les subvencions com ha passat amb l’expansió de l’electricitat generada a partir de l’energia eòlica o les plaques fotovoltaiques. “Caldria aprofitar i promoure l’aprofitament d’aquests boscos i coordinar més la gestió del bosc més enllà de les mateixes finques”, diu Josep Maria Espelta, investigador del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF), que veu una opció en la producció de resines naturals. Per Espelta, “amb la gestió es poden aconseguir oportunitats per a l’extinció” en cas que es produeixin grans focs forestals com els de 1994 a Catalunya. Josep Maria Espelta: “Caldria aprofitar i promoure l’aprofitament d’aquests boscos i coordinar més la gestió del bosc més enllà de les mateixes finques Llavors, sosté Espelta, es van viure “els primers incendis que són fruit de la crisi climàtica”. I aquest canvi genera “una necessitat encara més clara de fer gestió d’aquests espais”. Per a Espelta, els focs de 1994 també van portar “una millora de l’organització de les tasques d’extinció”. Nualart creu que la situació de risc anirà a més amb el canvi climàtic. “És una llàstima que no hi hagi més mitjans. Els propietaris no podem assumir el manteniment dels boscos nosaltres sols”, assegura. En aquest sentit, Ramon Garriga creu que la societat s’ha de fer corresponsable de la conservació d’aquests espais: “Els beneficis de tenir una hectàrea ben gestionada també són per a l’administració. El ciutadà de Barcelona també hi perd, quan es cremen els cingles de Bertí. Falta pedagogia, per fer entendre que si es perden 6.000 hectàrees de cop pot ser perjudicial per a tota la gent que viu a l’entorn d’aquell ecosistema, també per als de Barcelona”. Martí Boada: "Els nostres boscos tenen una alta capacitat de regeneració" “Els nostres boscos tenen una alta capacitat de recuperació després d’un incendi”, constata el naturalista Martí Boada, de Sant Celoni. És “un principi general” que es pot aplicar al foc dels Cingles, on no hi ha hagut un procés de denundació: la pèrdua de sòl vegetal d’una superfície que fa aflorar una capa de sòl estèril. Passa perquè el pi blanc “amb el mateix foc fa una sembra intensa a través de les pinyes”, i per la capacitat de rebrotar des de la soca que tenen espècies com l’alzina. “El bosc mediterrani té incorporat el foc dins del seu metabolisme”, assegura. Martí Boada: "L’activitat productiva sostenible és molt important i, sobretot, davant del canvi climàtic que tenim al damunt” Boada, vinculat a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, assegura que la repoblació natural ha generat “un augment de densitats” d’arbres en zones cremades. “Obligarà a fer una aclarida”. També és partidari de la recuperació de conreus a través de les “feixes perdudes” i amb plans de gestió de les finques. Per Boada, “cal impulsar polítiques per recuperar l’activitat agrícola ajudant els propietaris amb incentius. L’activitat productiva sostenible és molt important i, sobretot, davant del canvi climàtic que tenim al damunt”. Per aconseguir-ho aposta per un canvi en els hàbits de consum dels ciutadans que afavoreixin “els productes de proximitat i de producció local”. Més de 2.600 hectàrees cremades en dos dies El foc dels Cingles dels dies 3 i 4 de juliol de 1994 va cremar un total de 2.679 hectàrees repartides entre Sant Quirze (1.155), Figaró (760), Bigues i Riells (445), Sant Feliu (234), Tagamanent (60) i la Garriga (25). Va iniciar-se el diumenge a la tarda a les costes de Can Batlles, prop de Riells. Tot i les dificultats d’accés, es va aconseguir contenir el foc. Però l’endemà al matí l'incendi es descontrola i, a més, apareix un segon incendi a Sant Feliu, al peu d’una línia elèctrica. El front avança cap a Sant Feliu i cap a Bigues i, empès pel vent, tira amb força cap a l’est fins a Figaró. Travessa la C-17 i entra al Montseny, on un canvi de vent afavoreix que es pugui aturar. Durant dos dies, es va seguir treballant per assegurar el perímetre i també per evitar l’avenç cap al nord, en terme de Tagamanent.

Els propietaris forestals dels Cingles reclamen ajudes per gestionar els boscos cremats fa 25 anys

El cadàver localitzat al Mogent és el del conductor de la furgoneta arrossegada pel riu

L’Ajuntament de Granollers posa en marxa un nou servei d’inclusió laboral de persones amb discapacitat a la Masia les Tres Torres

La Fundació Sanitària Mollet posa en marxa el nou Institut Oncohematològic de l’hospital

Renfe inclou actuacions a Sant Celoni en un pla de xoc de millora de les estacions

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Tanca la pastisseria Colomer, de Granollers, després de 60 anys

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers

[VÍDEO] Els Bombers busquen l'ocupant d'una furgoneta arrossegada per la riera de Llinars

Localitzen un cos al Mogent, a 400 metres d’on va aparèixer la furgoneta arrossegada a Llinars

La recerca de l’home arrossegat pel Mogent a Llinars s’estén fins a la desembocadura del Besòs

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

Els Bombers mantindran tota la nit la recerca de l’home arrossegat pel riu Mogent a Llinars

Activada l'alerta de l'Inuncat pel risc alt de pluges de més de 100 litres al Vallès Oriental

Roben la caixa i planxes de cabell de 200 euros a una perruqueria Carol Bruguera de Granollers

Els Mossos investiguen la mort d’un home en una ‘rave’ a Cardedeu