La sobrecàrrega de feina, però, és general als 18 jutjats del partit judicial i alguns arriben a doblar la mitjana de casos establerta. Una de les sobrecàrregues més evidents es dóna al Jutjat Penal 1, que s’ha desdoblat amb la incorporació d’un segon jutge per poder rebaixar els processos i les execucions de sentències que arrossega.
“El problema dels jutjats de Granollers és l’excés de feina. Estem tots molt sobrecarregats”, explica el magistrat Carlos Puigcerver Asor, responsable del Jutjat de Primera Instància número 3. Ell ha estat escollit per la junta de jutges com a nou degà del partit judicial en substitució de Manel Llanas, que feia gairebé quatre anys que estava al càrrec i que s’ha jubilat. “Els jutges estem traient hores del nostre temps de descans per evitar que això s’enfonsi. Hi ha gent que està posant sentències els caps de setmana a casa. Això no es pot aguantar molt temps”, afegeix Puigcerver, que recorda que aquesta situació és paral·lela a la majoria dels partits judicials. Cal assumir més assumptes amb els mateixos jutges. Això també perjudica secretaris i la resta de treballadors de les oficines judicials, que han vist reduït el seu sou per les retallades als funcionaris.
L’augment de casos està relacionat, en part, amb la crisi econòmica. Per exemple, als jutjats civils entren més temes relacionats amb la morositat o amb execucions hipotecàries. Als socials, augmenten els expedients pel tancament d’empreses i acomiadaments.
Aquesta elevada càrrega comporta un retard en la resolució dels litigis. Llanas, que estava al capdavant del Jutjat Social número 3, assegura que “la resolució dels plets es dilata”. “Celebràvem judicis per acomiadaments amb un màxim de dos mesos després de la presentació de la demanda. Ara ja estàvem celebrant a quatre mesos”. Als jutjats de primera instància, se senyalen judicis ordinaris per d’aquí a sis mesos.
Els magistrats Puigcerver i Llanas coincideixen que una manera d’alleugerir la pressió que suporten els 18 òrgans judicials de Granollers –set de primera instància, tres penals, tres socials, quatre d’instrucció i un especialitzat en violència domèstica– seria la creació de tres nous jutjats. Consideren que són prioritaris el vuitè jutjat de primera instància, el quart jutjat penal i el quart jutjat social. “Calen com el pa que mengem”, assegura Llanas, que recorda que no és un problema d’espai perquè el nou edifici del carrer Josep Umbert té espai per créixer a les plantes ja ocupades i tota una planta encara buida. “Lloc n’hi ha. Però el problema és que no es vol desenvolupar. Ja fa anys que no es crea un nou jutjat”, lamenta.
MILLOR ORGANITZACIÓ
Puigcerver vol impulsar la creació d’un espai comú de tramitació que comparteixin tots els jutjats. L’edifici judicial ja es va construir amb un espai pensat per a aquesta tasca. “No pot ser que un agent judicial vagi a un carrer de Granollers a entregar una carta i, poca estona després, un altre agent d’un altre jutjat vagi a portar-ne una altra al mateix carrer. Això és fer un mal ús dels recursos”, assegura. Per això, aposta per un servei unificat de notificacions i requeriments per aconseguir “millor rendiment i eficàcia”. També vol millorar la comunicació amb advocats i procuradors del partit per “millorar el dia a dia dels processos”.
