En concret, segons les dades de l’Estudi de l’accidentalitat provocada per animals en llibertat a la xarxa de carreteres de la Generalitat, es va passar dels 45 accidents que van causar el 2007 als 60 del 2011, el darrer any amb dades. El creixement encara és més gran si es compara amb el 2008, quan n’hi va haver 29 (vegeu quadre). La majoria d’aquests són per topades amb senglars.
Aquestes dades situen el Vallès Oriental com la comarca metropolitana amb un major nombre de xocs provocats per senglars amb relació als quilòmetres de carretera: entre 101 i 200 accidents per cada 100 quilòmetres. També és de les comarques amb una major densitat d’accidents –entre 0,8 i 1,2– per cada 10 quilòmetres quadrats.
El director d’Infraestructures i Mobililitat del Departament de Territori i Sostenibilitat, Xavier Flores, admet que “hi ha un increment d’aquesta mena d’accidents perquè hi ha un increment de la fauna salvatge”. També hi té a veure el fet que els senglars cada cop són més abundants a les planes, on els és més fàcil trobar menjar. “Estar més a les zones urbanitzades té un seguit d’efectes que compliquen més la gestió. Entre aquests, l’augment dels accidents a la carretera”, comenta la biòloga Carme Rosell, especialista en fauna salvatge i senglar i que va participar en l’elaboració d’aquest estudi. Segons les dades del govern, al conjunt de Catalunya, hi ha tres accidents amb senglars cada dia de mitjana. La majoria només causen danys als vehicles però almenys un ha acabat provocant una víctima mortal cada any darrerament.
La Generalitat ha posat en marxa un pla d’actuació específic per als trams de la xarxa viària on s’ha detectat una alta concentració d’aquesta mena d’accidents. “S’anirà redefinint amb les dades que tinguem de cada any”, diu Flores. Entre les accions previstes, hi ha la millora de la senyalització. Són nous senyals abatibles que s’obren a les èpoques de risc i es tanquen la resta de l’any.
L’objectiu és cridar més l’atenció del conductor. Hi ha “altres accions com la neteja dels vorals per facilitar la visió als conductors i als mateixos animals o la instal·lació de tanques que ens permetin reconduir-los cap a passos de fauna o rieres que poden fer aquesta funció”, diu Flores. Són mesures que es fan dins del manteniment habitual de les carreteres i que “poden ser eficaces”, afegeix.
