ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Albert Soriano, de 52 anys i de Santa Maria de Palautodera, és tècnic en instal·lacions hidrosanitàries i el cap d’estudis de l’Escola Gremial d’Instal·ladors d’Electricitat i Fontaneria de Barcelona.
Quines accions caldria tirar endavant a les llars o a les indústries per reduir el consum d’aigua?
Doncs des d’incorporar petits reductors de cabal en les aixetes fins a limitadors en els ramals d’alimentació o la instal·lació d’equips de reutilització d’aigües grises als edificis (les que provenen de les dutxes, rentamans i banyeres) i que un cop tractades, podem reutilitzar per omplir la cisterna del wàter, regar el jardí, netejar la casa o el cotxe o també pensar en l’aprofitament de les aigües de pluja, tot i que precisament la sequera actual és perquè no plou prou. I cal adonar-se de la importància de reparar les fuites petites d’aigua. El paper dels professionals és essencial per detectar-les i reparar-les.
Les administracions donen prou suport a aquesta mena d’accions?
L’aigua, fins ara, sempre ha estat la germana pobra de les instal·lacions. El fet de tenir-ne prou i a un preu més que raonable han fet que no hi dediquem l’atenció deguda, ni com a ciutadans ni com a administracions públiques. Cal que recordem que entre un 8% i un 10% de l’aigua de subministrament es perd en fuites per les xarxes d’abastament públiques i aquí no passa res ni dimiteix ningú. Només és aigua! Les campanyes de conscienciació a tots nivells han de ser constants i no aïllades quan patim episodis de sequera.
A més d’enginyers i meteoròlegs, caldria tenir en compte el criteri dels instal·ladors durant la sequera?
El paper dels professionals instal·ladors és essencial per ajudar els usuaris a detectar i reparar fuites o mantenir les instal·lacions d’aigua en bon estat. Les instal·lacions d’aigua també mereixerien revisions periòdiques de manteniment i en aquesta tasca, els lampistes, llauners o professionals de les instal·lacions d’aigua, hi tenen molt a dir. Des dels gremis d’instal·ladors s’està lluitant, des de fa molts anys, per millorar el servei de les empreses i per millorar també la formació dels professionals que en formen part. Catalunya té més d’una vintena de gremis d’instal·ladors que cobreixen en l’àmbit local i comarcal la totalitat del territori, podríem parlar de gremis tan representatius com el del Vallès Oriental i Occidental o el de Barcelona, adherits juntament amb altres associacions d’instal·ladors a una mateixa federació, anomenada Fegicat.
Vostè és el cap d’estudis de l’Escola Gremial d’Instal·ladors. Hi ha prou jovent que vulgui dedicar-s’hi?
No tenim pràcticament relleu generacional i això és un problema greu des de fa uns anys. La manca de personal a les empreses instal·ladores acaba perjudicant també els usuaris finals. I costa trobar nois i noies interessats a aprendre un ofici. Aquí l’administració ha de fer un gran esforç per despertar la curiositat de nois i noies pels oficis, sigui mitjançant la formació professional o mitjançant formacions que sovint s’imparteixen des dels propis gremis d’instal·ladors. Un bon professional de les instal·lacions, ara mateix, es fàcil que tingui un bon salari. I també s’ha de pensar que aquesta feina no és una feina de temporada o circumstancial: qui té un ofici com el nostre té un ofici per a tota la vida.
El mercat reclama molts més instal·ladors dels que hi ha ara?
A Catalunya es necessiten més de 20.000 professionals de les instal·lacions i en cinc anys aquesta xifra es dispararà fins als 50.000. És urgent incorporar professionals al sector. I professionals amb independència del gènere, és a dir, tant homes com dones. La tecnologia actual, els equipaments i les eines permeten desfer allò que hi ha oficis per a homes i oficis per a dones. Com a societat i com a sector productiu, necessitem incorporar també el talent femení.
{{ comment.text }}