Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Exemple d’adaptació escolar en temps de Covid-19

Un vallesà que viu a Nova York ha passat tres mesos amb la seva família a l’Ametlla on els seus dos fills han estat escolaritzats a l’escola Bertí

 

El músic de jazz Albert Marquès, nascut a Granollers, però resident a Brooklyn, a Nova York, des de fa uns deu anys, ha viscut els darrers tres mesos amb la seva dona, el seu fill i la seva filla a l’Ametlla, on viu el seu germà. Va arribar a finals de novembre per poder escolaritzar els fills a Catalunya, ja que als EUA les escoles estan gairebé tancades des de l’inici de la pandèmia.

Des que va arribar a Catalunya, l’Albert i la seva família han viscut dues experiències molt contrastades. D’una banda, els obstacles burocràtics de les administracions i de l’altra, l’excel·lent acollida que els ha dispensat l’escola Bertí. Aquest dissabte torna als EUA i, en una carta enviada a EL 9 NOU, mostra el seu agraïment. “Volia dir en veu alta que marxo immensament orgullós de l’escola catalana i eternament agraït a l’escola Bertí”, diu.

Marquès va topar amb la burocràcia agreujada per les restriccions de la Covid. Tot i que els seus fills ja tenien la nacionalitat espanyola, fer-los el DNI i les targetes sanitàries va ser una autèntica odissea. Diu que això l’ha fet més conscient dels problemes amb què es troben persones estrangeres que, a més, no dominen l’idioma. “No em puc imaginar com s’ho fa un immigrant que no parla català o castellà.”

Rlata les dificultats que va tenir per aconseguir una cita telefònica amb la Seguretat Social. “Aconseguia una data per rebre una trucada telefònica, però esperava hores i hores i ningú no trucava. Llavors l’havia de cancel·lar per poder demanar-ne una altra.” I tres quarts del mateix en la tramitació dels DNI amb la policia estatal. “Tenia una cita i en arribar em deien que no era a la llista. O em deien que les partides de naixement estaven caducades. Com pot caducar una partida de naixement?”

Marquès diu que fins que no va poder parlar cara a cara amb alguna persona responsable no se solucionaven els problemes. “T’enganyen, et donen informacions a mitges… I no ho arregles fins que no demanes de parlar amb un superior.” En canvi, assegura que el tracte a l’Ajuntament o amb els metges de l’ambulatori també ha estat molt correcte.

L’acollida a l’escola

Però Albert Marquès insisteix que del que vol parlar realment és de la bona acollida que els han dispensat a l’escola Bertí, on els seus fills han acudit els darrers tres mesos. “És un gran contrast amb aquests funcionaris distants que t’ignoren o que et donen informació falsa. A l’escola va ser l’extrem contrari. Ens van contestar immediatament i ens van donar la benvinguda de seguida.”

Explica que l’adaptació al nou entorn escolar del seu fill Solomon, de 4 anys, i la seva filla, Aviva, de 7, tenia l’inconvenient que venien d’una cultura anglosaxona i jueva. A més, el Solomon no parlava català. Des de la direcció fins a les tutores de P4 i de primer de Primària van fer tot el possible per facilitar la seva adaptació.

“Van adaptar el currículum perquè no se sentissin perduts. Fins i tot, a la festa de Nadal van fer referència a la Hanukà, la festa tradicional jueva que se celebra pels volts del Nadal. En l’aspecte administratiu han estat pacients, ens ho han explicat tot i s’han assegurat que estiguessin bé.” I insisteix que han sabut aprofitar el que els seus fills podien aportar. “Per exemple, en les classes d’anglès el professor va convidar la meva filla a ajudar-lo en la classe.”

Marquès no es cansa de lloar l’experiència amb l’escola. “He pogut viure en primera persona com ho fan i com està preparada per atendre la diversitat i incorporar-la al currículum.” Considera que, en un entorn d’un municipi més aviat dispers i amb urbanitzacions, l’escola “és un dels elements que genera comunitat”. A punt de tornar a Nova York, assegura que la seva filla ha fet amigues i que hi ha famílies de l’escola que volen continuar mantenint el contacte.

Albert Marquès també compara els obstacles per tramitar documentació amb la facilitat amb què, tant ell com la seva dona, Mia Pearlman, que és escultora, han pogut treballar a distància. Ell ha pogut continuar amb les seves classes de música amb alumnes americans, a les nits, per la diferència horària i la seva dona ha dissenyat una escultura nova que s’està fent a la Xina.

LA PREGUNTA

S’hauria de prohibir fumar a les terrasses dels bars?

En aquesta enquesta han votat 218 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.