La recuperació fluvial de l’entorn del riu Tenes al seu pas per Santa Eulàlia de Ronçana finalitzarà aquest any i ha suposat una inversió d’1,4 milions d’euros que es financen amb les aportacions dels fons europeus Feder, del Consorci per a la Defensa de la conca del riu Besòs i del propi Ajuntament.
El projecte s’ha desenvolupat al llarg de 7 quilòmetres i ha permès restaurar amb l’aplicació de tècniques de bioenginyeria el curs i l’entorn natural del Tenes al seu pas pel municipi.
Aquest entorn natural és el laboratori de proves d’un nou mètode per recuperar el paisatge i evitar possibles inundacions en un futur.
La novetat principal és que la recuperació del riu no es fa amb els murs de formigó habituals, sinó que s’utilitzen tècniques de bioenginyeria. Durant aquesta setmana, experits d’Itàlia, del Regne Units, Suècia i Alemanya visitaran les obres que s’estan fent que són de les més grans d’aquesta mena fetes mai en rius mediterranis.
Aquestes tècniques consisteixen a eliminar totes les espècies invasores, com la canya de riu, i substituir-les per altres d’autòctones que es planten en el curs perquè consolidin un mur natural.
L’empresa Barnasfalt és l’encarregada d’executar l’obra. Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea, empresa especialitzada en actuacions de millora dels entorns fluvials, ha explicat que l’actuació pretén recuperar el paisatge autòcton de ribera i a més evitar possibles inundacions.
Sorolla ha remarcat que l’objectiu és que “el riu des d’un punt vista hidràulic millori la capacitat d’absorció d’una possible sobrevinguda d’aigua”.
Ha explicat que les tècniques de bioenginyeria s’utilitzen perquè “les proteccions o murs de contenció no vagin contra el paisatge”, i en segon lloc, perquè “els murs de formigó, en un lloc tan dinàmic com aquest, acaben caient i provocant problemes”.
A Europa hi ha experiències d’aquest tipus, però no a l’entorn mediterrani, ja que la majoria s’han fet a Alemanya, Anglaterra en llocs on els rius no tenen la força dels rius mediterranis.
L’alcalde de Santa Eulàlia, Joaquim Brustenga, ha destacat que “és una obra de la qual ens sentim molt orgullosos”. Brustenga ha afegit que històricament “el poble sempre ha viscut d’esquena al riu” i amb aquesta actuació “hem volgut netejar-lo de dalt a baix i recuperar-lo per a la ciutadania aplicat una tècniques innovadores de bioenginyeria”.
{{ comment.text }}