Granollers vol gestionar directament el pla urbanístic de la Bòbila

L’Ajuntament de Granollers ha demanat al conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que la Generalitat desvinculi el sector de la Bòbila del pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques (ARE) del Vallès Oriental que l’anterior govern tripartit va impulsar.


El 9 Nou
01/10/2012

El pla director de les ARE del Vallès Oriental es va aprovar amb els projectes de Granollers (1.540 habitatges), Parets (412) i la Llagosta (523). Cardedeu, la Roca, Sant Celoni i Montmeló en van quedar fora per diversos motius i, de fet, el pla de Granollers estava pendent del desmantellament de l’estació de mercaderies per ferrocarril.

Ara, l’Ajuntament ha demanat la desprogramació del sector de 21 hectàrees perquè creu que “des de l’òptica local” serà més fàcil el seu desenvolupament “comptant amb la concertació pública i privada”, segons va anunciar el regidor d’Urbanisme de Granollers, Jordi Terrades, en el ple municipal d’aquest dimarts.

El pla urbanístic de la Bòbila, el sector urbanitzable més gran de la ciutat, va centrar les crítiques del Grup Municipal de CiU en el ple. En el punt en què es debatia l’aprovació del compte general de l’any passat de l’Ajuntament, les societats municipals i els organismes autònoms, CiU va criticar la situació financera de Granollers Promocions, la societat municipal a través de la qual l’Ajuntament va comprar l’any 2008 una parcel·la al sector de la Bòbila per fer-hi habitatge protegit. La federació nacionalista creu que la taxació que s’ha fet sobre els valors dels terrenys, de 3,2 milions, és superior a la del seu valor real de mercat, amb la qual cosa els resultats negatius de l’any passat de Granollers Promocions, d’1,8 milions d’euros, serien encara pitjors, en realitat. Terrades va remarcar que la taxació dels terrenys l’ha fet una societat independent, Tinsa, a la qual dóna credibilitat. També va defensar la gestió de Granollers Promocions, de la qual CiU va tornar a demanar la dissolució. “Es va crear per promoure habitatge protegit i va comprar reserves de sòl per fer-ho. No renunciem a aquest objectiu. Trigarem cinc, deu o quinze anys, però aquesta és la zona per on ha de créixer la ciutat”.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 59 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't