Granollers exposa al carrer Roger de Flor, fins el dia 12 de gener, la mostra “Arbres que ens il·luminen” amb una vintena de relats de persones i fets que han contribuït a la lluita pels drets humans i per fer un món millor.
Uns panells distribuïts entre l’avinguda Prat de la Riba i el carrer Anníbal recullen els relats amb les seves corresponents il·lustracions.
La mostra l’organitzen l’Ajuntament, la Diputació i l’associació de botiguers Comerç Ral i s’emmarca dins del Pla Integral de Primer de Maig, amb l’objectiu d’enfortir la comunitat del barri.
Les botigues associades a Comerç Ral repartiran, per cada compra, postals amb les històries que s’expliquen a l’exposició.
Entre els relats, hi ha els de la senegalesa Aline Situé, símbol de la resistència contra les forces colonials franceses, i Harriet Tubman i Hadizatou Mani, dues dones que van lluitar contra l’esclavatge i pels drets de les dones a Nigèria.
També de Nigèria era Funmilayo Ransome-Kuti, coneguda com “la lleona de Lisabi”, nascuda l’any 1900, mestre de primària i defensora del dret a l’educació de les nenes.
Premis Nobel
L’exposició també inclou activistes més conegudes com les Premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú, lluitadora pels drets dels indígenes a Guatemala, i Malala Yousafzai, que abandera la lluita per l’educació de les nenes al Pakistan.
I també Hellen Keller, activista social i professora nord-americana, nascuda el 1880, sorda i cega, que va aconseguir una llicenciatura universitària i va promoure el sufragi femení i els drets dels treballadors.
Històries de superació
“Arbres que il·luminen” també recull històries de superació com la d’Ousman Omar, que va arribar a Catalunya en un viatge infernal des Ghana i que ha creat una ONG que ajuda a evitar que els joves es juguin la vida per emigrar.
I també l’atleta Àlex Roca, amb una discapacitat del 76%, que ha aconseguit tenir estudis, feina i parella i ha fet de l’esport l’instrument per superar totes les barreres.
Medi Ambient i Pau
En l’exposició hi ha exemples d’activistes mediambientals, com Sheila Watt-Cloutier, una inuit que va alertar dels efectes del canvi climàtic sobre el seu poble, o Peter Willcox, que denuncia els estats i les indústries que danyen el medi ambient.
També hi apareix Noah Seathl, cap de la tribu Suwamish que a mitjans del segle XIX va fer una fervent defensa de la natura com a resposta al president dels Estats Units que volia comprar una gran extensió de terres.
Entre els promotors de la pau hi ha el músic Pau Casals i dos germans bessons sud-africans, Constand i Abraham, que van impedir una guerra civil a Sudàfrica després que Nelson Mandela fos alliberat de la presó el 1990.
Històries sorprenents
En els panells de l’exposició hi ha fets pocs coneguts, com la història de Nicholas Winton, que va salvar la vida de 600 infants txecs que haurien acabat en camps d’extermini nazis i el relat de sis estudiants que van naufragar i van passar més d’un any a una illa deserta prop de Tonga.
També la història de com a Vitòria es van desactivar els temors que havia generat una casa d’acollida per a malalts de SIDA.
La història de Celeste Caeiro també figura a l’exposició. Va ser la dona que repartir clavells entre els militars que van derrocar la dictadura portuguesa i va ser coneguda com la Revolució dels Clavells.
També l’episodi del Nadal del 1914 en què uns 100.000 soldats que lluitaven en la Primera Guerra Mundial van promoure un alto el foc temporal.
Un altre dels relats és el del diari bosnià Oslobodenje, que durant la guerra de Bòsnia (1992-1995) i el setge de Sarajevo es va publicar cada dia gràcies al fet que el seu equip, format per bosnians, serbobosnians i bosniocroats, treballava des d’un refugi.
I, entre les històries de pau i drets humans, també una altre exemple: El de les diverses campanyes de màrqueting sobre el terreny que van aconseguir un degoteig de baixes entre els guerrillers de les FARC, a Colòmbia.
{{ comment.text }}