El Jutjat Contenciós Administratiu número 9 de Barcelona no ha acceptat la reclamació d’uns 409.000 euros que la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Coynsa 200 i Voracys va fer contra l’Ajuntament de Granollers en considerar que el consistori no els havia pagat unes feines executades durant la reforma del tram nord del carrer Girona, entre les cruïlles amb els carrers Francesc Ribas i Pere el Gran.
La reurbanització d’aquest tram es va executar entre setembre de 2017 i maig de 2019, tot i que el termini d’execució s’havia fixat en 12 mesos. El setembre de 2018, l’Ajuntament va acceptar una pròrroga del termini d’execució fins al 23 de novembre que l’empresa va justificar per les pluges que havien afectat el ritme de l’obra i per l’aparició d’un bloc de formigó al subsòl que no s’havia detectat en el moment de redactar el projecte.
La sentència admet dos aspectes al·legats per la UTE: deixa sense efecte la penalització de poc més de 38.000 euros que l’Ajuntament li va imposar per la demora en l’execució dels treballs a través d’una resolució de setembre de 2019. El consistori va restar aquesta quantitat de l’import que havia de pagar en la darrera certificació que es va aprovar de l’obra.
I el contenciós administratiu també admet el dret de la UTE a rebre els interessos de demora: uns 8.700 euros que deriven dels 349.000 euros de la darrera certificació de l’obra. I els que es generen amb el pagament de 26.750 euros que l’Ajuntament va fer el desembre de 2021 on acceptava una petita part de les reclamacions econòmiques que la UTE feia en el contenciós administratiu, que ja s’havia presentat.
La sentència a la qual ha tingut accés EL 9 NOU ja és ferma després que s’hagi tancat el període per presentar recursos davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sense que cap de les parts hagi exercit el seu dret. Segons fonts municipals, els serveis jurídics de l’Ajuntament ja estan redactant l’acord d’acceptació de la sentència –i, per tant, de pagament de les quantitats fixades– que s’aprovarà en junta de govern. Després, es traslladarà tant a la UTE com al Jutjat Contenciós Administratiu 9 de Barcelona perquè tingui constància del compliment de la sentència per part del consistori.
La reclamació d’uns 409.000 euros per treballs executats de més que l’Ajuntament no hauria pagat era l’objecte principal de la reclamació judicial feta per la UTE, que considerava que “el consistori s’havia enriquit injustament dels treballs executats en excés per la UTE sense reconèixer-los en la seva totalitat”.
En aquest sentit, la sentència acredita que els treballs han estat pagats amb les diverses liquidacions que es van fer durant el transcurs de l’obra i que aquestes també incorporaven la part proporcional de les partides de control de qualitat i seguretat i salut previstes i que la UTE també reclamava en la demanda. De fet, la sentència recorda que l’Ajuntament ja havia admès una desviació de preu d’uns 349.000 a favor de les constructores: dels 2,128 milions fixats en l’execució de l’obra als 2,477 que es van acabar pagant incloent l’IVA. Representava un 16% d’increment.
{{ comment.text }}