A Sant Antoni de Vilamajor hi ha molta gent que relaciona el nom de Joan Casas amb les escoles públiques o amb una plaça. Però molt poques són les que saben qui va ser Joan Casas Canudas (1876-1960) i coneixen la seva contribució social i econòmica, que va modernitzar el poble durant la primera meitat del segle XX.
L’historiador de Sant Antoni Ferran Sarià Saracho ha volgut fer un homenatge a Casas i fa unes setmanes va presentar un ampli i minuciós estudi sobre la vida i obra de l’empresari i benefactor, i els orígens de les famílies Casas i Canudas. A la presentació hi van assistir familiars del propi Casas.
Els llinatges dels Casas i dels Canudas estan molt arrelats a la història de Sant Antoni. L’origen dels Casas s’ha de buscar a l’Arieja (Catalunya Nord) a mitjan segle XVII, mentre que els Canudas tenen l’origen a Casserres (Berguedà). El 1875 les dues nissagues, ja a Vilamajor, es van unir amb el matrimoni de Josep Casas i Baró i Àngela Canudas i Casanovas, explica Sarrià en el seu estudi. La família es va traslladar a Cardedeu el 1886 però va tornar a Vilamajor a la mort del pare el 1919. Joan Casas havia anat a viure a casa d’una tieta a Barcelona el 1886.
A la segona meitat del segle XIX hi ha documentades a Sant Antoni tres empreses tèxtils de confecció de fil de cotó. Entre elles la dels teixidors Rita Casas i Baró i Antoni Casas i Cortes. Rita va crear el 1865 la seva pròpia empresa tèxtil i un taller situat al carrer Camp d’en Puig. La germana petita, Josefa, es va casar amb l’empresari barceloní Josep Camins i Codina, que tenia un petit taller de teixits de cànem i lli i van decidir incorporar a l’empresa els seus nebots Joan Casas i Canudas i Josep Icart i Casas. Camins va morir el 1902 sense descendència i l’empresa va passar a la seva esposa, que va delegar-ne la gestió a Joan Casas.
L’increment de l’activitat productiva va portar la necessitat d’ampliar la fàbrica, i es va apostar per traslladar-la a Sant Antoni. Es va comprar un terreny al costat de la carretera i el 1916 es va inaugurar la nova fàbrica Tejidos Casas Canudas. Seguint el model imperant a Catalunya, Casas va construir habitatges per als treballadors al costat de la fàbrica. Quan la fàbrica estava a ple funcionament hi havia entre 120 i 130 telers i contractava més de 64 persones.
Joan Casas va morir el 8 de març de 1960, a l’edat de 83 anys, després d’una llarga malaltia que el va portar a viure els darrers anys en un frenopàtic de Barcelona. Casas va ser enterrat al panteó familiar del cementiri de Sant Antoni. A l’enterrament varen assistir familiars, autoritats entre les quals cal destacar l’aleshores president de la Generalitat, Lluís Companys, i una gran quantitat de veïns i veïnes.
Casas va deixar la fàbrica de Sant Antoni al seu nebot Jaume Casas Carreras. L’arribada de productes tèxtils d’altres parts del món, de molt bona qualitat però a un preu considerablement inferior, va provocar que la majoria de les petites fàbriques tèxtils a Catalunya no fossin rendibles, entre elles Tejidos Casas Canudas, que es va veure obligada a tancar cap a la dècada dels anys 60 del segle passat.
El 1929 l’Ajuntament de Sant Antoni acordà construir unes escoles per a nens i nenes amb habitació per als mestres. Joan Casas i Canudas es va oferir a pagar-ne la construcció i el 1934 es van inaugurar. El 1979 es va construir una nova escola que va rebre el nom d’Escola Joan Casas.
A la dècada dels any 20 del segle passat, l’ associació dretana i tradicionalista El Fomento tenia el dret d’ús de la Sala, que es trobava en un estat lamentable per la manca d’inversions. Casas, simpatitzant de l’entitat, va proporcionar els diners necessaris per fer un “rentat de cara a l’edifici”.
El 1936 es va crear la Mutualitat Joan Casas amb l’objectiu de socórrer els associats en els casos d’accidents del treball, malaltia, invalidesa i vellesa. El mateix any la junta directiva va acceptar la donació de la casa situada al número 6 del carrer Nou, propietat de Joan Casas amb l’objectiu de convertir-la en la seva seu.
