ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
La família Puigoriol ha viscut a la finca de Can Puigoriol Xic almenys des del segle XVII. Ell, de 49 anys i enginyer de formació, ara hi gestiona un espai educatiu per fer-hi campaments i colònies, el Capuxí.
És casualitat que vostè tingui el cognom Puigoriol i que el mas del Capuxí sigui Can Puigoriol Xic?
No, gens. De fet, jo em dic com el mas. Els Puigoriol som aquí, a Corró d’Amunt, des d’almenys el segle XVII.
I com arriba a convertir-se en el Capuxí, un espai per a campaments i colònies?
Soc enginyer de professió i fa 30 anys que faig campaments aquí. Soc cofundador de l’Agrupament Escolta Rocafort de Cardedeu. Jo tenia aquesta masia i hi pujàvem amb els nens a jugar. De seguida ens vam adonar que hi havia la necessitat d’un espai d’aquesta mena i, sobretot, que fos a prop de Barcelona. La idea, doncs, va sortir del nostre moviment associatiu mateix.
El Capuxí és un espai sostenible pels quatre costats, ens en feu una pinzellada?
Des del 2010 tenim 91 panells fotovoltaics que donen 21 kW elèctrics de llum, que això són uns 35.000 kW l’any. Seria l’equivalent al que poden consumir 10 famílies vivint en un pis. Actualment, produeix entre dos i tres cops més del que consumim nosaltres internament. Pel que fa a l’aigua calenta, l’aconseguim amb plaques solars tèrmiques. A més, fem servir biomassa, que gestionem de tres boscos propers. Només en traiem branques seques, arbres secs, arbres deformats o els que s’estan morint. Tota aquesta fusta la fem servir per escalfar les dues masies amb una caldera central de biomassa i també per a una barbacoa gegant de ferro de sis metres de llarg i dos metres i mig de diàmetre que també lloguem per a esdeveniments o famílies. Aquesta barbacoa surt de reciclar i reutilitzar un dipòsit que anava a la deixalleria. De les tres erres, reciclar, reutilitzar i reduir, la més important és reduir.
També teniu una bassa d’aigua especial, oi?
La bassa té uns dos milions de litres d’aigua, uns 2.000 metres cúbics, que són només d’aigua de pluja. Per al tractament d’aquesta aigua, perquè no hi proliferin algues filamentoses ni faci pudor, hi tenim unes carpes que venen de Mallorca, procedents del projecte Carpeix, de Pollença. Un biòleg ha recuperat la carpa europea autòctona i són els peixos els que s’encarreguen de mantenir l’aigua neta. Igualment, també separem les aigües grises de les aigües negres. Totes les cisternes de vàter del Capuxí funcionen amb l’aigua de pluja.
Al cap de l’any hi passen milers d’infants i adults, quina resposta teniu quan els expliqueu que hi ha una altra manera de gestionar l’aigua o l’energia?
És positiva i agrada, però després de milions i milions d’euros abocats en difusió i informació mediambiental, em sembla que encara no està prou interioritzat entre les persones. Per exemple, pel que fa a les escombraries, la separació real de la brossa és molt petita.
El moviment dels escoltes sempre ha estat a l’avantguarda del respecte per la natura. És gairebé un criteri fundacional.
Sí que és fundacional, però penso que hi va haver un punt d’inflexió amb la pandèmia de la covid. Per culpa del confinament i les restriccions, els monitors veterans no van poder transmetre els seus valors als següents que vindrien i que els succeïen. Molts infants es van estar dos anys sense anar al cau i els monitors ho van deixar. Hi ha una transmissió de valors i de coneixement que no hi ha estat. Hi ha un salt.
Però es recuperà aquest salt entre promocions d’escoltes que descriu?
I tant! Hem de llançar la tovallola? No! Hem de continuar i continuarem perquè, si no, s’ha acabat el joc. Simplement, hem de reeducar-nos i buscar noves fórmules per transmetre els valors mediambientals.
{{ comment.text }}