Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Joan Manel Riera: “Som conscients del canvi climàtic, però no ho tenim assumit dins nostre”

Joan Manel Riera, educador ambiental i responsable de l’Escola de Natura del Corredor

ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Joan Manel Riera, de 62 anys, és biòleg, educador ambiental i responsable de l’Escola de Natura del Corredor, a Ca l’Arenes, al parc del Montnegre i el Corredor. Defensa la transmissió de valors vinculats a la sostenibilitat.

A què es dedica un educador ambiental?
Treballem amb educands diversos, de totes les edats, i tenim l’objectiu de capacitar la població per adaptar-se al medi i per reduir el seu impacte sobre aquest mateix medi. En paraules més senzilles, capacitem la població per viure d’una manera més sostenible.

Com va néixer l’Escola de Natura del Corredor?
Inicialment érem un grup d’amics que havíem estudiant junts en l’àmbit de la biologia i el magisteri. Ens vam ajuntar perquè ens agradava molt la natura i el medi natural i volíem comunicar aquests tresors als escolars i a la gent en general. Però amb el pas dels temps ens vam convertir en educadors. O sigui, l’important no és el medi i que la gent el conegui. L’important és la gent i que estigui capacitada per valorar el medi, per entendre com funciona i perquè continuï funcionant bé.

Cal ensenyar sobre natura?
La gent ha d’entendre com funciona el seu món, i això vol dir moltes qüestions i una, la principal, és la natura.

Quines estratègies fan servir per motivar els infants i els joves?
És una combinació d’emocions i de coneixements. Es resumeix en la idea que l’objectiu és implementar uns valors vinculats a la sostenibilitat, que també vol dir solidaritat amb les altres persones, que vol dir la sobrietat en els consums, que vol dir pensar en el bé comú, etc. Tota una sèrie de valors que es converteixen en actituds i aquestes actituds es manifestaran en conductes. Socialment ens interessa que les conductes siguin adequades, però nosaltres treballem els valors, que són la base de tot plegat.

Un exemple concret?
Per exemple, el consum responsable. Apaguem el llum si no el necessitem? Això és una actitud. Surt de voler estalviar, d’una actitud estalviadora. I aquesta actitud surt d’un conjunt de valors, com ara el de la solidaritat. Jo puc tenir diners per pagar la llum, però no en tenim per a tothom… Apago el llum, doncs, perquè soc solidari amb la resta.

Els nois i noies s’adonen que som al mig d’un canvi climàtic?
Sí i no. Són com els adults. Una cosa és la manifestació mediàtica o col·lectiva o pública; i una altra cosa és el convenciment. Som en un moment en què col·lectivament som conscients del canvi climàtic, però no ho tenim assumit dins nostre. I una segona cosa és que hem de canviar d’estil de viure per adaptar-nos a aquest canvi climàtic i tractar de mitigar-lo. Però, vaja, hi ha nens preocupats i d’altres que gens. Com els adults.

Els nens preocupats tenen això que en diuen ecoansietat?
L’ecoansietat preocupa als pedagogs i els psicòlegs. Anem cap al desastre i la gent ho ha de saber, però si insisteixes massa en el desastre pots generar una inhibició de l’acció. “Total, com que queden quatre dies, carpe diem!” L’ecoansietat preocupa perquè pot ser negativa en aquest sentit. L’educació ha d’influir no pas perquè la gent s’angoixi sinó perquè facin el possible per evitar-ho.

N’hi ha, de joves conscienciats?
I tant, cal esmentar els del moviment Fridays for Future. Amb la pandèmia ha quedat una mica encallat, però hi ha la inquietud per manifestar-se i per mirar d’influir els governs dels països que es troben a les cimeres pel clima, com la que s’està celebrant ara a Egipte.

I d’escoles conscienciades?
Les escoles treballen el canvi climàtic, no gaire decididament, però cada vegada més. I hi ha programes de les administracions interessants. Al Museu de Ciències Naturals de Granollers hi ha tot un capítol experimental d’activitats sobre el canvi climàtic.

Joan Manel Riera, a Ca l’Arenes, seu de l’Escola de Natura del Corredor / Griselda Escrigas

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Cal intervenció pública per afavorir l’ús del català?

En aquesta enquesta han votat 563 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't