Recuperat de l’ensurt del País Basc i Galícia?
Les eleccions a Catalunya són el 25 de novembre. I aquí no hem de decidir el que passa al País Basc i Galícia, sinó el futur de la propera legislatura, que esperem que duri quatre anys.
No hi comptava el PSC, que anés tan ràpid tot?
És la constatació del fracàs del president Artur Mas. Dels grans temes de legislatura que havia promès, no n’hi ha sortit ni un.
Què li critica especialment?
Deia, per exemple, que CiU era la solució a la crisi econòmica. En aquests dos anys hi ha hagut una destrucció de 151.949 empreses a Catalunya i 130.000 aturats més al país. Una altra cosa, el pacte fiscal…
El president Mas no es creia prou la proposta de pacte fiscal?
Era el gran tema. I a hores d’ara ja es pot veure que també era la gran coartada per avançar eleccions per intentar tenir una quants diputats més. Els debats del pacte fiscal han ocupat molts mesos de Parlament, el PSC hi va estar d’acord en un 80%, va tenir altres suports. I amb això Artur Mas va a la Moncloa i en dues hores ho enllesteix tot?
No és veritat que Mariano Rajoy se’l va treure de sobre només amb negatives a tot?
A Rajoy i a Mas ja els anava bé aquest escenari… Si les tensions nacionals arriben al màxim nivell, s’acaba tapant el desgavell de polítiques econòmiques i socials. Aquí i a Madrid.
Tornem al País Basc i Galícia. Per què han perdut tant els socialistes d’allà?
Perquè encara hi ha moltes persones que fan responsable el govern de Rodríguez Zapatero de la situació actual del país. Però parlar del passat és fàcil i el que hem de fer és cercar grans acords per al país. Sento a parlar molt poc del model econòmic que ha de sustentar l’economia, els aturats van en augment, molts ja no cobren res, i els joves –sobretot els més preparats– se’ns en van cap a l’estranger. I això és descapitalitzar-nos.
Confien a millorar els vots socialistes que fins ara els donen les enquestes?
Nosaltres som conscients que aquestes seran unes eleccions difícils, perquè CiU i el president Mas han estat hàbils i han sabut situar l’eix nacional en el centre del debat. Però les enquestes també diuen que, a diferència del sector independentista, que ja té l’electoral mobilitzat, queda molta gent que encara s’estan pensant què faran.
Els PSC què els ofereix?
El nostre model: reforma de la Constitució per donar pas a una estructura federal de l’Estat perquè, després d’aquests anys, les autonomies ja estan gastades. Nosaltres volem caminar cap a un estat federal on hi hagi un reconeixement de la realitat nacional de Catalunya i un millor finançament per als catalans.
I preguntar als catalans què volen?
Cap problema perquè després es consulti els ciutadans què volen fer. Referèndum sí, que sigui vinculant i dins de la legalitat. I que la pregunta sigui clara: “Independència, sí o no?”.
Barallar-se amb Madrid per canviar la Constitució no serà molt complicat?
Tan complicat com ho podria ser demanar la independència unilateralment. Em va semblar inversemblant que un president de Catalunya digués que faria una consulta sigui o no sigui legal. No podem ser una república bananera! Hem de donar seguretat interna als ciutadans i als de fora que volen invertir aquí.
El 25 de novembre serà un plebiscit?
Sí, on CiU busca tenir la majoria absoluta. Però ens estem jugant més coses, entre elles el desballestament exprés que s’està fent de l’estat de benestar, que ha costat generacions i suor a molta gent. Posem en qüestió el model sanitari públic, les escoles que tenen la voluntat de servei públic, les relacions laborals i el sistema de pensions. Amb aquestes quatre coses, CiU i PP s’han posat d’acord aquí i a Madrid. I recuperar tot això costarà moltíssim.
Hi ha alternatives clares?
Hi ha un altre model: el que aplica el president francès, François Hollande.
Fa poc, ha fet retallades de 30.000 milions d’euros…
És veritat, però ha estat molt diferent que aquí, que ha afectat classes mitjanes i treballadores. A França, 20.000 milions surten de la pressió fiscal que han fet a les grans fortunes, a les grans empreses. I es mantenen els sistemes d’educació com una aposta clara pel futur. Aquí hem fet al revés.
Què proposa el PSC per tenir més ingressos?
Per exemple, l’impost de successions, que ja només afectava un 6% de les classes més riques del país.
Però són pocs diners…
De mica en mica s’omple la pica. També proposem un impost sobre els beneficis de les nuclears, cosa a la qual CiU es nega. Altres coses per obtenir més ingressos… Per exemple, treballar per reduir les bosses de frau fiscal.
El federalisme que proposa el seu partit trobarà aliats a l’Estat espanyol?
Hi tenim amics, tot i que sovint queden tapats per la dreta cavernària. I voldria recordar que qui va pactar l’actual Estatut de Catalunya va ser Zapatero, amb Artur Mas. I el model fiscal que ara regeix, el millor que hi ha hagut mai, el va aconseguir un govern d’esquerra. I més enllà d’això, un altre tema que demanarà el màxim consens: el canvi de model productiu a Catalunya. Tenim base industrial potent però perdem teixit productiu industrial.
Hi ha federalistes convençuts al PSOE?
El ministre de Justícia amb Zapatero, Francisco Caamaño, va acompanyar el procés de l’Estatut. I els diputats del PSOE el van votar al Congrés. Una altra cosa és que després vingués el Tribunal Constitucional, amb gairebé tots els membres vinguts de l’etapa d’Aznar.
No han trigat massa a definir-se en matèria territorial?
Potser sí, i potser ens passarà factura. Però treballarem per reformar la Constitució per assolir un model federal, i plantejarem en referèndum una pregunta clara. I posarem sobre la taula la realitat econòmica del país, que és molt dura.
En un hipotètic referèndum, vostè què votaria?
Pel federalisme. Nosaltres volem avançar sense trencar.
Amb les expectatives que tenen potser és que els ciutadans no els han entès prou…
Han passat dues coses: la sentència del Constitucional, que mai no hauria d’haver estat. I la destrucció de llocs de treball, que ens ha afectat de ple. Per això, l’electorat de la socialdemocràcia ens mira des de la distància. Però el nostre objectiu és convèncer-los que defensarem els serveis públics.
Quins seran els eixos del seu programa?
El federalisme en tema territorial canviant la Constitució i la defensa dels serveis públics. I l’aval de la nostra feina de 2004 a 2010.
