Un president a l’ombra, 15 consellers alternatius, dos comissionats i una secretaria general. Aquesta és la composició del ‘shadow cabinet’ o govern alternatiu que el PSC posarà en funcionament aquest diumenge. Inspirat en la fórmula que va fer servir l’expresident Pasqual Maragall el 2000, Salvador Illa, de la Roca, impulsa “l’altre” executiu per fiscalitzar l’acció del Govern de Pere Aragonès i aportar propostes polítiques. Entre els components hi ha Jordi Terrades, diputat i regidor de Granollers que s’encarregarà dels temes d’infraestructures, territori i habitatge.
El ‘govern alternatiu’ es trobarà els divendres cada 15 dies. Un segon òrgan, el Consell Tècnic, prepararà els projectes. Les primeres fites: un pacte per la pandèmia; un pels fons europeus; un acord per la renovació dels alts càrrecs designats pel Parlament; un per al pluralisme dels mitjans públics i una llei electoral catalana.
Els socialistes aspiren a contribuir, des de l’oposició, “a fer avançar el país”. Així, faran un “seguiment crític” a l’executiu d’ERC i Junts, configuraran una alternativa al Govern amb propostes d’actuacions i polítiques públiques i oferiran mà estesa i col·laboració per a qüestions d’interès general. De fet, garanteixen “disponibilitat màxima” per arribar a grans acords de país. En aquesta línia, el grup parlamentari ja havia estès la mà aquesta setmana per negociar uns nous pressupostos –tot i que, finalment, el Govern ha descartat fer uns comptes per al 2021 i opta per treballar per als del 2022.
El ‘president a l’ombra’, Salvador Illa, tindrà com a ‘consellers a l’ombra’ Alícia Romero a Economia, Hisenda i Societat del Coneixement; Raúl Moreno a Afers Socials i Infància; Jordi Terrades a Infraestructures, Territori i Habitatge; Òscar Ordeig a Indústria, Empresa, Comerç i Turisme i Agenda Digital; Pol Gibert a Treball; Gemma Lienas a Igualtat; Esther Niubó a Educació; Rosa Maria Ibarra a Món Agrari, Pesca, Alimentació i Repte Demogràfic; Sílvia Paneque a Transició Ecològica; Assumpta Escarp a Salut; Ramon Espadaler a Seguretat i Convivència; Rocío Garcia a Cultura; Rubén Viñuales a Justícia; Marta Moreta a Món Local, Funció Pública i Esports; i David Pérez a Transparència, Govern Obert i Mitjans Audiovisuals. Tots ells s’encarregaran de fer un marcatge dels consellers del ram.
D’altra banda, hi haurà un Comissionat de Presidència per a la Catalunya 2050, per un Desenvolupament Sostenible i la Lluita contra la Desigualtat, en mans d’Eva Granados. I un Comissionat de Presidència per a l’Impuls Federal, el Memorial Democràtic i la Llei Electoral, encapçalat per Ferran Pedret. Finalment, la persona que fiscalitzarà el secretari del Govern Xavier Bernadí serà la politòloga Mireya Fuente.
El segon òrgan, el Consell Tècnic, presidit per Raúl Moreno i del qual també en formarà part Fuente, serà l’encarregat de preparar propostes que s’elevaran quinzenalment al govern alternatiu. Compta amb diferents equips que estaran sota la direcció de cada conseller alternatiu. Es reunirà quan no ho faci l’executiu a l’ombra, i establirà una agenda de trobades i visites al territori.
Finalment, el govern a l’oposició farà visites arreu del país d’un o dos dies cada tres mesos per “conèixer de primera mà els reptes i preocupacions de les entitats i agents del territori visitat”.
La primera reunió del consell alternatiu, al Palau Requesens
La primera reunió d’aquest consell alternatiu serà aquest diumenge a dos quarts de dotze al Palau Requesens, un gran palau residencial de la Barcelona medieval. Es dona la circumstància que el govern alternatiu, que fiscalitzarà la feina del Govern, es presentarà en un edifici que ara és la seu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, una institució fundada el 1700 successora d’afeccionats a la literatura i la història que –curiosament- es va batejar com l’Acadèmia dels Desconfiats.
{{ comment.text }}