S’imaginava que només dos anys després estaríem de nou en període electoral?
No, no… S’han accelerat molt les coses. Pensàvem que l’Estat espanyol tindria una visió més intel·ligent de la proposta de pacte fiscal, i lluny de millorar les coses respecte a Catalunya, les ha anat empitjorant.
La manifestació de l’Onze és el gran detonant?
Són dues coses: el cop de porta als morros amb el pacte fiscal i la gran manifestació de l’Onze de Setembre, on la gent va dir que a l’Estat espanyol ja no hi ha més recorregut i que, per tant, hem de caminar cap a un estat propi.
No els va agafar una mica amb el pas canviat?
No, perquè la voluntat de tenir estat propi ja la vam expressar el mes de març en el Congrés de CDC. Però la manifestació ho ha accelerat.
UDC ho té igual de clar?
Sí, i en aquest tema anem tots a una. I si a hores d’ara algú encara tenia dubtes, entre la manifestació i la negativa del pacte fiscal, ha vist que no hi ha més sortida que començar un camí nou.
CiU té la majoria absoluta com a objectiu?
Busquem la majoria absoluta perquè per primera vegada el món ens mira i veu com algú està liderant aquest procés. Volem que des de fora vegin que el procés engegat pel president Mas té un resultat incontestable. Això ens legitimaria, i arreu es veuria ben clar: al món no són tan sofisticats per anar sumant formatgets…
Aquestes eleccions semblen un plebiscit…
Una part de plebiscit sí que tenen perquè hem de veure si la gent vol o no anar cap a un estat propi. Però nosaltres volem parlar de totes les altres coses. Ho hem fet, hem donat la cara en tots els processos, i advertim que qui digui que hi haurà més diners i menys ajustos està enganyant la gent.
L’estat propi solucionaria les problemàtiques actuals?
Tot forma part del mateix. Si plantegem l’Estat propi és per viure millor. Estem convençuts que amb els nostres recursos i decidint per nosaltres el que poden decidir altres estats ens en podem sortir de manera més ràpida.
Sense retallades?
Sense tantes retallades. Si gestionéssim els nostres recursos segur que no n’hauríem de fer tantes. Que no vol dir gastar el que vulguem, sinó que l’austeritat ha de ser un criteri. Si cada dia disposéssim d’aquests 45 milions d’euros que se’n van a Espanya i no tornen, molts esforços que ara hem de fer no s’haurien de fer.
Sanitat i ensenyament estan rebent molt fort!
Fan un gran esforç, però amb menys recursos hem d’intentar fer més i millor. I he de dir que moltes de les calamitats que s’anunciaven no han passat.
Si guanyen, s’han d’esperar més retallades?
Haurem de complir els objectius de dèficit que marca Europa. I mirarem de gestionar els nostres recursos per no haver de fer-ne més.
Van prometre abaixar l’atur i n’hi ha més…
És veritat, però hem posat les bases per a temps millors. Hem canviat la legislació per facilitar la generació d’ocupació, però tenim el problema del crèdit a les petites i mitjanes empreses. El dia que Europa s’adoni que no pot anar amb ritmes tan exagerats i que cal donar crèdit a qui genera ocupació, s’accelerarà la recuperació.
Quin és un dels objectius principals del seu programa?
L’obsessió és la generació d’ocupació donant facilitats. Però no hi ha una agenda nacional i una altra de social. Van totes dues lligades. Hem de decidir en recerca, educació, relacions laborals… i posar-ho tot al servei de la reactivació econòmica. També infrastructures.
Quines?
Se’ns ofega econòmicament i se’ns margina en infrastructures que ens podrien fer competitius. Per exemple: el quart cinturó empantanegat, i el desdoblament de la línia del Nord aturat, mentre a Madrid quadripliquen vies.
Els preocupa la vaga general del dia 14?
No ens fa por. Però ens sembla que no toca i que tots hem d’empènyer perquè ens en sortim. I amb vagues generals no s’arreglen els problemes. Som conscients que s’han pres mesures que no agraden, però són les que toquen. I sempre les hem explicat donant la cara.
Amb Espanya ja no hi ha res més a fer?
S’ha intentat durant 30 anys, els catalans sempre hem pagat per avançat, i la marginació i la incomprensió segueixen com sempre. L’última estació era el pacte fiscal, i no en van voler ni parlar. Per tant, cadascú a casa seva i la Unió Europea la casa de tothom.
La via federal del PSC està abocada al fracàs?
No se la creuen ni ells, ni saben què vol dir. Què vol dir una proposta així veient les relacions del PSC i el PSOE?
El referèndum que proposen es podrà fer en la legalitat?
Ens dotarem d’una llei de consultes aprovada pel Parlament de Catalunya. Ningú no entendria que mentre nosaltres parlem de preguntar democràticament els ciutadans, els altres parlin de prohibir preguntar. Això caurà pel seu propi pes.
Com?
Tindrem una llei que permetrà preguntar el poble de Catalunya. I aquesta no depèn de l’Estat. Però si demanen la suspensió davant del Constitucional, buscarem la complicitat d’Europa. I Europa no es pot permetre tenir un estat que prohibeixi preguntar a la gent!
Com ho veuen ara?
Estem guanyant terreny. Ens entenen molt. Ja hem guanyat la batalla de la radicalitat democràtica, de la seriositat i de la serenor. I en canvi Espanya fa el discurs de la por, de l’amenaça i del menyspreu…
Se’n parla més als mitjans estrangers? Ho noten?
Hi sortim cada dia. I als actes nostres cada vegada hi ha més premsa internacional. El món va quedar molt sorprès de la manifestació. Europa comença a entendre què és el nostre espoli fiscal. No hi ha cap regió econòmica del món que tingui un espoli com el que pateix Catalunya durant tants anys seguits.
Podria ser una Catalunya fora d’Europa?
De cap manera, perquè Catalunya ja és Europa, té la moneda, aplica la normativa… I Europa no deixarà escapar Catalunya: som aportadors nets de recursos!
I el veto d’Espanya?
Europa no pot funcionar amb vetos, ha de funcionar amb acords. Si no, la seva naturalesa democràtica trontollaria. En aquest sentit, ens va molt bé l’actitud de Cameron amb Escòcia.
I si al referèndum surt que no a l’estat propi?
Ho haurem de respectar. No hem de tenir por de les urnes. Però si ho fem bé, amb informació i pedagogia, si no generem divisió i evitem el frontisme, el resultat pot ser molt més positiu del que algú es pot pensar.
I aleshores lligarem els gossos amb llonganisses?
No, però serem dels estats europeus més competitius i amb la renda per càpita més alta.
