José Antonio Montero, alcalde de Montornès: “Estem satisfets del pla de xoc. Vam parar l’impacte de l’atur i la crisi”

José Antonio Montero és alcalde de Montornès per ICV-EUiA amb majoria absoluta per segon mandat consecutiu.

El 9 Nou
11/03/2016

En el mandat anterior s’estrenaven al govern. Què van aconseguir?
No tot el que volíem perquè la situació d’atur és terrible, però estem especialment satisfets de les polítiques socials i un pla de xoc amb què vam parar bastant el cop de l’impacte de l’atur i la crisi.

Algun projecte que no van poder engegar?
La urbanització de Can Xec i Telègraf-Casablanca. Ho volem fer durant aquest mandat. No ho vam poder tirar endavant per la complexitat i el volum de temes difícils amb què ens vam trobar, a banda de les obres de l’institut Marta Mata. També el centre de dia i residència, però no vam tenir suport de la Generalitat.

Van municipalitzar el servei d’aigua. Què tal?
Molt satisfets. Hi havia una desconeixença i una opacitat sobre la gestió d’aquest servei durant molts anys. El consorci d’aigües públiques i l’empresa pública funcionen fantàsticament i, a més, per economia d’escala, comptem amb serveis que sols no ens podíem permetre, com el control i vigilància 24 hores, el servei d’emergències o un suport tècnic i administratiu.

I el preu?
L’hem mantingut. Hi ha una baixa de recaptació perquè hi ha menys consum i, per tant, estalvi. Vam preveure que una part de la tarifa la poguéssim destinar a la possible indemnització que havíem de pagar a l’anterior empresa i vam calcular uns 300.000 euros en cinc anys. Finalment, la liquidació ha quedat en uns 170.000, tot i que l’empresa ha reclamat, però si finalment és així, ens haurem estalviat uns 130.000 euros que podem destinar a inversions o reduir la taxa.

Pensen municipalitzar altres serveis?
Ho hem fet amb el manteniment de l’enllumenat i amb algunes obres que fa la brigada. Volem aplicar-ho en el màxim de serveis. De fet, un estudi del Consell d’Estat de l’Estat espanyol diu que en els darrers anys ha augmentat el preu dels serveis per les externalitzacions al voltant del 25 o el 30%, s’ha empitjorat la qualitat i s’ha precaritzat l’ocupació.

La municipalització del complex esportiu, però, va ser polèmica. Sobta que CCOO s’enfrontés amb un govern d’ICV-EUiA.
Comparteixo la sorpresa. De fet, vam arribar a tenir un acord amb el sindicat i els representants dels treballadors. Però en un moment determinat va ser el mateix sindicat que va plantejar que es podia fer la subrogació. Nosaltres els vam dir que per llei no es podia fer i, com a defensors de l’administració pública, estem d’acord que cal garantir processos d’accés al treball públic.

Quin era l’acord inicial?
Que els treballadors, fent una prova de caràcter pràctic del seu lloc de treball, poguessin accedir interinament a la plaça i després es presentessin. Però el sindicat, i per decisió dels treballadors, pel que ens consta, va fer un gir que va ser el que ho va dificultar. I els tribunals ens van donar la raó.

Expliqui’m per què no es podia fer la subrogació?
Ells defensaven que hi havia continuïtat d’empresa i si fos una nova concessió a una altra empresa no hi hauria dubte. És veritat que en l’àmbit de l’administració pública, quan les empreses canvien, els treballadors poden continuar, però això és entre empreses. I no és el mateix cas, perquè nosaltres recuperàvem la gestió del servei i l’empresa desapareixia. El que vam plantejar, tant a l’administrador concursal com a CCOO, és que hi havia una empresa que havia perjudicat el servei, que havia empitjorat les instal·lacions i que no es responsabilitzava dels seus treballadors. I que havíem de fer front comú davant l’empresa concessionària.

En quina situació estan aquells treballadors?
En aquell moment eren 29. Van perdre la seva feina i nosaltres vam fer un procés nou obrint la convocatòria al conjunt de la població al qual es van presentar unes 500 persones. Crec que la majoria dels treballadors es devien presentar i alguns dels actuals treballadors ja ho havien fet amb l’anterior empresa.

La resta?
Ho desconec. A nosaltres ens sap molt greu, però van estar molt mal assessorats.

Com funciona el complex?
Evidentment, hi ha coses a millorar. Ens va suposar una gran inversió. Hi havia moltes deficiències de caràcter tècnic i de deteriorament pel mal manteniment que encara estem recuperant, però hi ha molta satisfacció per part dels usuaris. Sobretot, hem establert un diàleg amb les entitats que accedeixen al servei com les escoles. S’ha demostrat que la gestió directa garanteix més qualitat i els treballadors estan en millors condicions.

Quants usuaris tenen?
Uns 1.800. En els anys més bons van arribar a 2.100, però quan vam assumir el servei, estava per sota d’aquesta xifra.

Quant ha costat tot plegat?
No ho puc dir exactament, perquè es va fer una primera inversió de xoc i ara ho estem fent progressivament. Ho farem públic aviat.

Han reclamat a l’empresa?
El procés concursal encara està obert. Nosaltres vam reclamar totes les despeses que es podien imputar a la seva mala gestió.

Quin balanç fa del Pla de Barris?
Hem fet aproximadament el 50% de les actuacions. El pla preveu inversions al voltant dels 10 milions, tant en obres a la via pública i rehabilitació d’edificis com de caràcter social. Ara, la Generalitat ha obert la possibilitat de prorrogar quatre anys més i hem fet la petició. Malgrat que la Generalitat ens deu 1,9 milions, pensem que és molt bona idea i que permet millorar l’espai públic i els habitatges i mantenir la cohesió social, millorar les condicions d’ocupabilitat de la població, actuacions entorn de la igualtat i l’educació… És clau.

De la part més social, què en destacaria?
Hem fet una consulta que demostra que els programes relacionats amb l’ocupació, la igualtat i la convivència són molt valorats. I les peticions que rebem són accions en inserció laboral, sobretot adreçades a col·lectius amb especials dificultats com els joves, les dones, els més grans de 45 o fins i tot de 50 anys… I qüestions relacionades amb la convivència. Sense tenir una situació conflictiva, en el barri, hi ha una situació de dificultat social. Certa pobresa fa que la convivència, a vegades, sigui més complicada.

Com ha anat la rehabilitació de pisos?
Hi ha una partida important de diners, però la dificultat econòmica de moltes famílies fa que ni tan sols hi puguin accedir.

Com ho resoldran?
Hem reformulat les bases. Teníem un finançament només pel 20% i ara arribem al 50% i fins i tot al 75%.

Com va el pla de compra d’habitatges?
La primera convocatòria va quedar deserta. Era adreçada a entitats bancàries i no van respondre. En vam fer una segona en què vam acordar unes condicions amb una entitat bancària, però no hi va haver manera de resoldre-ho. Ara estem adquirint habitatges que ens posa a disposició la Generalitat. Si no m’equivoco, anem pel desè pis perquè vam sumar els diners de dues convocatòries de 180.000 euros.

A què es destinen?
La idea és fer una rehabilitació i després fer unes bases per regular l’accés i donar una resposta a les situacions de més emergència, però també a projectes d’emancipació dels joves.

Al carrer Ernest Lluch hi ha diverses promocions inacabades fa anys. Hi ha alguna perspectiva?
Un dels edificis és d’un banc que té una gestora i hem tingut un cert diàleg per explorar fórmules de futur. Dependrà de l’evolució de la crisi, però també se’ns han adreçat alguns promotors particulars amb els quals podríem estudiar una fórmula conjunta.

Quina?
Hem tingut contactes amb persones que es dediquen a l’àmbit cooperatiu de l’habitatge. Encara està una mica verd, però finques com aquesta poden ser un projecte pilot de gestió pública, privada i cooperativa.

Han notat símptomes de recuperació econòmica?
S’ha reduït l’atur del 21 al 18% i en el darrer any hi ha hagut 250 persones que han sortit de l’atur. Hem insistit molt en la relació amb les empreses per trobar fórmules de col·laboració. Però també veiem que s’han precaritzat molt les condicions de treball. Jo no crec que la situació hagi millorat. Evidentment hi ha algunes qüestions positives, però estem tres punts per sobre de la mitjana d’atur.

Però darrerament s’estan implantant empreses.
Sí. Ho veiem molt positiu. En els darrers anys n’hem tingut algunes que han ampliat o s’han implantat de nou. Montornès està en un lloc estratègic. Hi ha motius per l’esperança.

Continuen reclamant la reobertura de l’ambulatori a les nits.
Sempre hem dit que aquest tipus de retallades responien a un model determinat i que no és un problema de caixa. No descartem que si hi ha un canvi d’actitud al govern de la Generalitat es puguin recuperar tots els serveis. I no només les urgències nocturnes, sinó també les substitucions i recursos per a les àrees bàsiques.

Quins projectes plantegen en aquest mandat?
Volem revisar el POUM per endreçar el municipi de cara al futur. I necessitem dos equipaments clau, que són la residència i centre de dia per a la gent gran i un centre juvenil. Però ho volem fer amb la col·laboració de la ciutadania. També mantenir totes les actuacions de caràcter social. Ocupació, atenció a les famílies, a l’educació… I mantindrem la Llei de Barris. No acceptem que això s’hagi d’acabar i per tant continuem programant les actuacions cada any.

I la reforma del teatre?
Tenim un projecte al voltant d’1,2 milions d’euros que preveu una sala amb capacitat per a 480 persones amb una grada retràctil i millorant els accessos. I guanyem un espai a la plaça del costat, la Margarida Xirgu, que es converteix en el nou accés. Mantenim la polivalència de l’espai perquè pugui ser utilitzat d’una manera lliure.

En quin moment està?
El projecte està a fet i està a punt de licitar les obres.

Té calendari?
Calculo que a l’estiu podrien començar les obres. Hi ha un termini de vuit o nou mesos.

I el finançament?
Una part de Diputació del mandat anterior i després recursos propis.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 856 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't