Josep Maria Codina: “Les xarxes socials són una revolució i no ens n’adonem”

El periodista Josep Maria Codina és el director del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC), que se celebra a Granollers des de fa disset anys. El MAC és un certamen únic a tot l’Estat espanyol adreçat al sector audiovisual de proximitat.


El 9 Nou
17/06/2016

Han passat 15 dies del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC). Un cop repassats els resultats, com ha anat aquesta 17a edició?
Molt bé. Hem tingut 1.093 inscrits i 34 empreses representades. Hem crescut i no és per casualitat: el sector està moderadament reactivat. Però compto amb un gran equip i el suport incondicional de l’Ajuntament de Granollers.

El sector audiovisual canvia molt ràpid i el mercat, també. Cap a on va el MAC?
Som un servei del sector audiovisual de proximitat. Un àmbit petit però estratègic: la meitat de les empreses catalanes del sector audiovisual i multimèdia són petites. No hi ha cap certamen a Espanya adreçat al sector de proximitat: hem de potenciar aquest fet. I explorar sinergies amb esdeveniments on l’aspecte audiovisual és fonamental.

Aquest any han apostat molt per youtubers i influencers. Què els va portar a decidir-se cap aquí?
Les xarxes socials són un fenomen imparable: noves maneres de comunicar-se amb nous codis. És una revolució total i no ens n’adonem.

Què aporten joves com l’influencer Wismichu, que el van tenir a Granollers?
És un influencer amb xifres d’impacte demolidores. Els seus continguts no m’agraden, són bàsics. Però arrossega milions de persones a la xarxa: els seus comentaris incideixen en molts joves. És un fenomen que ens ha de fer pensar, als mitjans, als educadors i a tota la societat en general.

El futur va per on estan experimentant aquests joves? O per on?
No es pot saber amb certesa però la tendència és aquesta: el camí a recórrer és digital, per les xarxes, a través de dispositius individuals: tauletes, smartphones…

La televisió tal com era fa uns anys ja és història? S’està morint amb les noves maneres de veure la tele?
En termes tècnics, la TDT és una tecnologia superada. Tot passarà per les xarxes d’alta capacitat i s’accelerarà quan els operadors hi vegin negoci assegurat. No mirarem la televisió com abans, en família i compartint continguts: serà consum individual i a la carta.

Vostè que també és molt de ràdio, pateix del mateix mal o la ràdio és diferent?
La ràdio és un artefacte fenomenal. De Marconi fins ara ha aguantat totes les revolucions tecnològiques: la ràdio digital no s’ha implantat perquè els usuaris han guanyat la batalla als fabricants.

Tot es belluga molt, però hi ha negoci en el sector audiovisual català?
Hi ha negoci, és clar. La indústria audiovisual i multimèdia suposa el 16% de la riquesa generada al sector cultural i creatiu del país. Però la xifra és insignificant comparada amb la d’altres països. No tenim musculatura.

El sector públic, TV3 per exemple, fa difícil el negoci audiovisual privat?
No hi ha pal de paller. La capacitat de TV3 és insuficient per crear prou dinàmiques de creixement del sector al seu voltant: no genera prou negoci. I això afecta el sector privat, tan important en un sistema equilibrat.

Es produeix a preus prou competitius?
El mercat intern fa que les produccions tinguin un preu ajustat. Els marges són moderats i els salaris dels professionals se’n ressenten. Una dada: el preu d’un capítol d’una sèrie per a TV es produeix aquí per la meitat del que costa a l’estranger. Però les qualitats són diferents. Som competitius al mercat intern però ens costa vendre al món.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 859 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't