Juan del Río: “Ens enfrontem al repte de civilització més gran de la humanitat”

ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Juan del Río, de 42 anys, és fill de Mallorca i viu a Cardedeu des de fa uns 10 anys. És el coordinador de la Red de Transición, un moviment internacional que té com a lema: “Construint resiliència a la teva comunitat”.

Què busca la Red de Transición?
Som una associació que treballem arreu de l’Estat i promovem processos de transició ecosocial comunitaris. Com es manifesta més concretament? Fem formació, fem suport i consultoria a les iniciatives, fem xarxa i connectem iniciatives i procurem mostrar el que s’està fent, per exemple, amb el documental AlterNativas, construyendo futuros posibles, que estem estrenant aquests dies amb l’Agustí Coromines.

Es tracta d’un moviment global?
Sí, és un moviment internacional que va néixer el 2005 al sud-est d’Anglaterra i que ara és a una cinquantena de països. És una xarxa amb diferents hubs per països, Red de Transición seria el hub de l’Estat espanyol.

Es defineixen com “un experiment ecosocial”. No hi ha solucions màgiques per adaptar-se a un món en emergència climàtica, oi?
Justament volem mostrar que hi ha escenaris de futur possibles, però que fugen del tecno-optimisme, que vol dir que la ciència i la tecnologia ens permetran continuar creixent per sempre i això físicament és impossible. I també fugim d’escenaris sense solució: hi haurà un col·lapse total i no podem fer-hi res. Som en un experiment perquè ens enfrontem al repte de civilització més gran de la humanitat. Per exemple, estem perdent més biodiversitat que quan es van extingir els dinosaures; estem parlant del canvi climàtic; estem parlant que el petroli i altres recursos naturals disminueixen… Per tant, tot plegat és un aprenentatge continu i inclou moltes vessants: mediambientals, econòmiques, culturals…

Vostès no amaguen que el que cal per sobreviure és decréixer.
Que quedi clar que el decreixement que defensem és el decreixement en el consum de matèries primeres o de producció de béns i serveis. Perquè això implica alhora un creixement de moltes altres coses que hem perdut, com ara la connexió amb la natura o les persones que t’envolten o menys estrès i depressió. A més, és que encara que vulguem no podem continuar creixent de forma infinita en consum i producció, ja estem sobrepassant el límits planetaris. Només hi ha dos escenaris: un que ja passa a molts llocs on els més rics acaparen més diners i la gran majoria cada vegada té menys. Això seria un escenari ecofeixista. O un escenari en què la gent aprèn a viure d’una manera més senzilla, més col·lectiva i en suport mutu. Aquesta transició és la que nosaltres volem promoure.

Quins exemples de transició li han cridat més l’atenció?
No hi ha cap projecte increïble que ho solucioni tot. El que està passant és que hi ha molts projectes, molt interessants, que treballen a petita escala i que s’adapten al seu context. Hi ha projectes en tots els àmbits: economia, alimentació, energia, transport, etc. Ara mateix estem fent l’entrevista a Cardedeu, en un lloc que es diu Esbiosfera, que és una escola d’autosuficiència, un restaurant slow, amb horts cooperatius… O tenim La Magrana Vallesana, de Granollers, o La Fresca, de Cardedeu, que són cooperatives de consumidors i productors. Són tot de persones que promouen la producció d’aliments a prop de casa i el consum d’aquests aliments també localment. Tot això té un efecte directe en la construcció de resiliència local. O sigui, en com ens adaptem els nostres entorns, pobles i ciutats als efectes del canvi climàtic i la crisi econòmica i fa que reduïm les emissions de CO2.

Què té Cardedeu perquè estigui fent de capital de la transició?
No només Cardedeu, també els voltants. Al Vallès Oriental i el Baix Montseny estan passant moltes coses i són per una suma de molts ingredients: el clima, l’entorn, la gent…