Els parquets | Jubilacions més tardanes

L’edat mitjana de jubilació va superar per primera vegada els 65 anys a l’Estat espanyol. Els 65 anys era l’edat de jubilació abans que, el 2013 i en plena crisi financera, entrés en vigor una reforma que elevava progressivament l’edat fins a deixar-la en 67 anys el 2027. Aquest 2024, l’edat en què, en condicions normals, s’arriba a la jubilació està fixada en 66 anys i sis mesos. S’ha avançat en els anys que tenen, de mitjana, les persones que es jubilen, però no gaire en el diferencial amb l’edat legal. El 2013, quan va entrar en vigor la normativa que allargava el període de jubilació, l’edat mitjana en què els treballadors es retiraven era de 64,3 anys. Uns vuit mesos abans que quan hauria tocat. Ara s’arriba a 65,1 anys, que són uns 13 mesos abans. Convé matisar que si s’ha estat més de 38 anys cotitzant, l’edat de jubilació encara són els 65. Però aquest matís no acaba d’esvair el dubte sobre si aquell 2013 no es va anar massa lluny o massa ràpid a estirar l’edat de jubilació. En tot cas, que els treballadors es jubilin més tard o que hagin hagut de cotitzar més temps per poder-se retirar comporta un avantatge per al sistema de la Seguretat Social. Augmenta els ingressos durant el període que una persona està treballant de més i retalla el temps que li estarà pagant prestació. Aquest és el principi que regia la decisió d’allargar l’edat de jubilació. Amb el sistema actual, basat en la solidaritat (els treballadors actuals paguen una cotització que els assegura cobrar en el futur, però els diners que ingressa l’Estat serveixen per pagar els pensionistes actuals), hi havia un risc seriós de col·lapse, perquè ha arribat el temps de jubilació de la generació del baby boom de les dècades dels 50 als 70 i no hi ha garantia que els llocs de treball que ocupen els treballadors d’aquesta generació siguin substituïts. I, si ho són, no necessàriament amb un sou més elevat, de manera que cal molta més gent treballant per poder pagar les seves pensions. Durant molts anys, el sistema de Seguretat Social ha estat acumulant dèficits, perquè el que s’ingressava a través de les cotitzacions dels treballadors actuals no arribava a cobrir la despesa en pensions. Per corregir aquest problema, es va optar per fer transferències directes, via pressupostos (és a dir, per la via de destinar-hi part dels ingressos dels impostos). Ara, els números de la Seguretat Social llueixen amb superàvits, fruit no només en part que hi ha més persones treballant i cotitzant que mai, sinó sobretot de les transferències pressupostàries, que arriben a 39.000 milions d’euros. De cada quatre euros que l’Estat destina a pensions, tres provenen de les cotitzacions, però un prové d’una solució que redueix el dèficit de la Seguretat Social a costa d’engrandir el dels comptes generals de l’Estat. Destinar recursos provinents d’impostos a quadrar els números de la Seguretat Social implica deixar de fer altres actuacions que també serien necessàries, des de carreteres fins a polítiques socials. Com que aquesta és una situació que no es pot dir que sigui exactament sostenible, no es fa gens difícil pensar que el sistema de la Seguretat Social tornarà a viure moments de reforma. El que ha passat aquest any, que l’edat de jubilació s’ha allargat fins a superar per primer cop els 65 anys, no serà una situació estranya. Ja en els últims anys, s’han anat arbitrant mecanismes per fer més atractiu als cotitzants allargar més el temps que estan treballant. I, de fet, un dels aspectes que ha contribuït a millorar els números, ni que sigui lleugerament i amb ajuda dels pressupostos, ha estat que hi ha hagut més treballadors que han allargat el seu període laboral. El percentatge s’ha doblat en els últims cinc anys. Llavors els que havien retardat l’edat de jubilació eren el 4% de nous pensionistes. L’any passat ja eren el 8%. També hi ha hagut menys jubilacions anticipades, probablement perquè els ajustos de grans sectors, com el financer, que utilitzaven aquest mètode per alleugerir plantilles (amb el suport implícit de l’Estat, que no ho va pas impedir), ja estava fet. Sigui com sigui, l’any passat el total de jubilacions anticipades va ser del 34%, quan cinc anys enrere representaven el 43%. L’objectiu no amagat del govern és que es vagin incrementant les persones que opten per una jubilació més tardana. De fet, s’han aplicat mesures per afavorir-ho: s’augmenta lleugerament l’import de la pensió per cada any de més treballat (sempre que no se superi l’import màxim). El treballador està més temps cobrant el salari que tingui actualment i es veurà beneficiat amb una pensió lleugerament més alta. Per a l’Estat, l’avantatge és que està més temps sense pagar aquella pensió i més temps rebent la cotització del treballador. El que s’espera en el futur és que encara apareguin altres fórmules per allargar l’edat de jubilació. Sobre la taula, hi ha mecanismes que permetessin fins i tot fer compatible el cobrament d’una pensió i el d’un salari (amb pesos del 50%). El punt de partida d’aquest tipus de mesura és que el treballador té la possibilitat d’escollir. Faltarà per veure si altres aspectes de la reforma tenen en compte aquesta llibertat d’elecció o, com ha passat més sovint del que seria desitjable, també hi haurà imposicions. Imposicions com la que va ser allargar l’edat de jubilació, que incidia més en la reducció de la despesa que en l’augment dels ingressos. Un augment al qual hi ajudaria que, a més d’incentivar jubilacions a edats més avançades, es propiciés que hi hagués també salaris més alts. En tot cas, en el futur deixarà de ser estrany veure treballadors actius amb 70 anys o més.

Els parquets | Jubilacions més tardanes

El somriure Duchenne

Marlo Morgan, ‘Les veus del desert’

El sòl pelvià i les forces invisibles

La motivació i els usos lingüístics

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Obert judici oral a l’exalcaldessa i l’arquitecte municipal de Vilanova per prevaricació urbanística

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Pere Vinyets: una vida al parc de bombers

[VÍDEO] L'equip estatal de natació artística estrena la nova piscina municipal de Granollers

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

Un guàrdia municipal de Gualba salva un home després d’una aturada cardíaca durant un incendi

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

Aprendre a viure un altre cop amb una malaltia