El Programa de mediació i reparació penal del Departament de Justícia va tancar durant l’any passat 41 acords positius entre menors d’edat que havien comès algun tipus de delicte penal i les seves víctimes. Al Vallès Oriental, es van iniciar 62 processos de mediació, dels quals 47 van arribar fins al final. Només en sis casos no es va tancar un acord de reparació del dany comès i, per tant, el conflicte es va acabar resolent exclusivament davant d’un tribunal.
La justícia reparativa permet que, en el 90% dels casos, el procés obert contra el menor infractor acabi sense la necessitat d’arribar a judici. En altres casos més greus, la mediació pot ser complementària al judici i és un element que el jutge té en compte a l’hora de fixar la pena.
La mediació penal en delictes comesos per joves va iniciar-se a Catalunya fa tot just 30 anys. “Vam ser pioners a l’Estat i va ser fruit de la recerca de noves respostes pels joves infractors”, explica Lídia Ayora, cap de servei de mediació i assessorament tècnic del Departament de Justícia. Ayora destaca que l’objectiu d’aquests processos “és la reparació del dany produït” a partir “d’una mirada diferent a la justícia tradicional que busca castigar l’infractor”.
En la justícia reparativa, “els protagonistes són les parts afectades pel delicte”. “Ells tenen la paraula i són els actors en la recerca de la solució”, apunta Ayora en declaracions a EL 9 NOU. El mediador –acostumen a ser psicòlegs, educadors socials o treballadors socials– “faciliten el diàleg de manera imparcial, sense prendre partit” per cap de les part enfrontades.
El procés arrenca a partir de la proposta del fiscal de menors que instrueix la causa i que valora que es pot trobar una sortida a través de la mediació. A partir d’aquí, s’ofereix al menor infractor participar-hi. És voluntari però ha de partir del reconeixement dels fets comesos i de la responsabilització de les seves conseqüències. “No només depèn de la voluntat, depèn que hagin fet una reflexió sobre els fets”, explica Josep Cabré, mediador del servei. “Si es veu que és viable, s’ofereix a la víctima”, que “molts cops volen respostes a les preguntes que tenen”, comenta Ayora. Sovint, també s’hi implica la comunitat: els pares, persones de suport, de la comunitat no tan propera –com poden ser els centres educatius dels joves infractors– o especialistes.
Amb el procés engegat, es prepara el contacte entre les dues parts. “Normalment amb una trobada és suficient perquè hi ha tota una feina prèvia. Hi ha un temps de reflexió a l’inici per preparar-la”, comenta Ayora. De vegades, només es tanca un acord per a la reparació moral del dany produït però no per a l’econòmica, que acabarà decidint un jutge.
La durada mitjana dels processos és de tres mesos però depèn molt de cada cas. “El procés de mediació és molt artesanal”, destaca la cap d’aquest servei del Departament de Justícia.
En alguns casos, les víctimes prefereixen no participar en el procés de mediació. Aleshores, però, es busca aprofitar les ganes de reparació del dany que té l’infractor. “Demanem al menor que pensi una manera de reparar el dany. És una manera d’evitar la frustració que li pot generar el fet que l’altra part no hi vulgui participar”, explica Ayora.
{{ comment.text }}