El Vallès Oriental ha acollit almenys 375 persones refugiades d’Ucraïna a partir de l’1 de març d’aquest any, segons les dades de l’expedició de targetes sanitàries a la població d’aquesta nacionalitat que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a partir de les dades facilitades pel Servei Català de la Salut.
Pel que fa a la població empadronada, a 1 de gener d’aquest any hi havia al Vallès Oriental un total de 791 persones de nacionalitat ucraïnesa, de les quals 331 eren homes i 460 dones. A partir de l’1 de març, van obtenir targeta sanitària 275 dones i 100 homes. La informació que hi ha disponible es refereix als municipis vallesans de més de 10.000 habitants.
Així, es pot comprovar que la localitat on més targetes sanitàries s’han lliurat a persones procedents d’Ucraïna és la Garriga, amb 65, seguida de Granollers, amb 45, i Mollet, amb 35.
Per comarques, la que més targetes ha registrat és el Barcelonès, amb 2.030, seguida del Tarragonès, amb 1.045. Destaquen les mil persones a la comarca de la Selva, tot i no ser una de les més poblades de Catalunya.
Moltes de les persones refugiades que han arribat a la comarca ho han fet a través de contactes que tenien amb famílies vallesanes des de fa molts anys perquè havien vingut, de joves, com a alumnes o bé com a monitores de grups d’infants de la zona de Txernòbil que passaven estius a Catalunya per rebre atenció mèdica.
És el cas de Svitlana Parkhomenko, una dona de 37 anys, procedent d’Ivánkiv, al nord de Kíiv, una de les primeres ciutats atacades a l’inici de l’ofensiva russa en el camí cap a la capital ucraïnesa. Treballava de professora d’anglès i espanyol i durant 15 anys havia vingut a la comarca com a monitora.
Per això coneixia una família de la Torreta, a la Roca, on es va allotjar amb les seves filles de 4 i 17 anys des de principis de març. El seu marit és militar. “Eren les 4 i 40 minuts de la matinada del 24 de febrer quan el meu marit va rebre una trucada on li deien que els russos havien començar a moure’s. Ell va marxar i nosaltres ens vam quedar a casa esperant notícies fins a les 5 de la tarda. Llavors ens van dir que era millor que marxéssim.”
La Svitlana i les seves filles van iniciar llavors una autèntica odissea que les va portar, primer a Kíiv i després a Lviv, prop de la frontera amb Polònia. Un viatge que es fa habitualment en set hores va trigar a fer-lo dos dies. Va passar quatre dies a Lviv, però va decidir marxar. “Vaig pensar que havia de marxar cap a Espanya. Lviv no era segura. Ho vaig fer per les meves filles. Aquí estarien més segures.” Ara, la filla gran va a l’institut de la Roca i la petita està a punt de començar a l’escola Mogent.
La Svitlana i les seves filles viuen ara a la casa de la Natalia, una dona ucraïnesa de la Roca, i el seu marit, José Antonio Galán, nascut a el Puerto de Santa Maria (Cadis), on es van conèixer l’any 2003 i on es van casar.
Viuen a Catalunya des de l’any 2010 i a la Roca des del 2021. El matrimoni va conèixer la Svitlana en un grup d’ajuda a Ucraïna que es va crear a la Roca. La Natalia també pateix per la família que viu a Kropivnistki, al centre del país: la seva germana, el seu cunyat i les seves nebodes. Tant és així que té una aplicació al mòbil que s’activa quan hi ha alarma d’atac aeri en aquella localitat.
La Svitlana, té clar que, quan pugui, tornarà al seu país. “Vull tornar de seguida que pugui per ajudar a reconstruir el país. M’agrada Espanya, però sóc ucraïnesa i vull viure allà.”
I al barri de Bellavista de les Franqueses, Sasha Gaynulina, una ucraïnesa que viu a Catalunya des de l’any 2000, acull tres persones de la seva família: la seva mare, Lyudmila, de 67 anys; la dona del seu germa, Natalia, i la filla d’aquesta, la Yanina, de 10 anys. També ha recollit una altra dona, de 29 anys, amiga de la família que havia arribat a Catalunya el 8 de març amb una filla que ara té 4 mesos.
Amb ajuda de la traducció de la Sasha, la Natalia explica que treballava de cuinera en una escola bressol d’Ivánkiv. Quan va començar la invasió es va refugiar al soterrani de la mateixa escola bressol i s’hi va estar fins al 18 de març. Després va haver de viure amb el seu germà petit perquè casa seva va quedar destrossada. La mare de la Sasha, Lyudmila, no va poder sortir de casa des del 25 de febrer fins al dia 1 d’abril. Han arribat a les Franqueses gràcies al marit de la Sasha, que les va anar a recollir a la frontera amb Polònia.
