La construcció de nous habitatges al Vallès Oriental va tenir un creixement anual del 25,3% entre el 2024 i el 2023, segons dades publicades per la Generalitat. En xifres absolutes, l’any passat es van començar a construir 1.069 nous habitatges a la comarca, 216 més que els 853 del mateix període de l’any anterior.
Aquest creixement es va sostenir durant tot el 2024 i va accelerar-se especialment al quart trimestre, quan es van començar a construir 347 habitatges només al Vallès Oriental. Són notablement més que els 249, 274 i 199 habitatges que s’havien començat a aixecar al primer, segon i tercer trimestre del mateix any, respectivament.
Les xifres del 2024, a més a més, són especialment positives per al sector. Milloren els 968 habitatges del 2022 –l’any amb més productivitat després de la pandèmia– i també són les més altes des de l’inici de la crisi financera del 2008, quan es van començar a construir 1.126 nous habitatges al Vallès Oriental. Això sí, encara queda molt lluny el nombre d’habitatges que s’havien iniciat abans de l’esclat de la bombolla immobiliària: 3.780 (2007), 6.218 (2006) o 6.296 (2005).
El sector de la construcció diu que l’augment de la producció es deuria a diversos factors. El primer s’explicaria per la represa de les obres dels últims anys, provocada per la pujada de preus de les matèries primeres després de la covid. “Va pujar el preu de l’acer, el ferro, la fusta… A la meva empresa, per exemple, se’ns va aturar la construcció de tres cases en pocs mesos. La gent es va espantar i va voler aturar els seus projectes. Alguns, abans de fer-los. Es va notar en un inici, però després, a mesura que els preus es van anar estabilitzant, els clients ja van guanyar confiança”, explica la presidenta del Gremi de Constructors al Vallès Oriental, Àngels Subirachs.
Els preus es van acabar estabilitzant, a nivells superiors, això sí, però a poc a poc es va anar recuperant el ritme de construcció, fins a millorar el que ja hi havia abans de l’esclat de la crisi financera. Ni molt menys, però, amb tanta intensitat. El propietari de l’empresa constructora de Caldes Esocal, Jordi Ausió, té vuit pisos en construcció a Granollers, cinc a Caldes i quatre cases aparellades a la Roca. “Només l’últim any, hem augmentat la producció un 25% o un 30% a l’empresa. Tenim molta feina, però també hi ha dificultats burocràtiques perquè les llicències d’obres triguen un any i mig a arribar”, diu Ausió.
A més a més de la represa d’obres endarrerides, tant Subirachs com Ausió comenten altres factors que estan ajudant a augmentar la construcció d’habitatge: sigui per demanda a l’alça d’habitatges o per la crisi dels lloguers. “Molta gent prefereix comprar ara per la pujada dels tipus d’interès, però també perquè la gent s’estima més comprar perquè llogar és molt car. Prefereixen destinar 1.200 euros cada mes a pagar una hipoteca que destinar-los a un lloguer”, diu Ausió.
Granollers i Llinars, on més es construeix
La construcció de nou habitatge és força diferent en funció de la zona del Vallès Oriental. Perquè s’hi pugui afavorir la construcció, cal que hi hagi sòl qualificat disponible. Granollers és el municipi del Vallès Oriental –també és el més gran– on el 2024 es van començar a construir més habitatges nous. En concret, en van ser 193, 52 més que en el mateix període de l’any anterior (141).
Llinars és l’altre municipi que més habitatges nous concentra: el 2024 s’hi van començar a construir 144 nous habitatges, més que els 112 de l’any anterior i els 29 del 2019. La potent crescuda del mercat immobiliari a Llinars es pot atribuir, sobretot, al desenvolupament del sector de Can Marquès, al costat del Teatre Auditori, on hi ha molta disponibilitat de sòl.
Altres municipis on també ha crescut molt la nova construcció són Mollet –on es va passar de 24 habitatges iniciats el 2023 a 87 el 2024– i Caldes, on aquest any passat es van començar a construir 84 habitatges nous. El 2023 s’hi havien iniciat 58 habitatges més. Ausió insisteix que aquest fenomen es deuria al desenvolupament de les zones impulsades pel POUM aprovat ara fa 20 anys.
“Des que es qualifica el sòl com a urbanitzable, ho compra un promotor, es fan tots els tràmits i es construeix l’habitatge, poden passat vuit anys. A Caldes va quedar tot aquest procés aturat amb la crisi i ara s’està construir tot el que no es va poder fer llavors”, afirma.
