QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS

La construcció d’habitatges al Vallès Oriental esquiva, per ara, la Covid

L’any passat es van començar a construir 837 pisos i cases nous, 37 menys que l’any anterior

El 9 Nou
05/04/2021
Granollers

La Covid-19 va frenar la construcció de nous habitatges al Vallès Oriental durant l’any passat. Segons les dades publicades per la Generalitat, l’any 2020 es van començar a construir un total de 837 pisos i cases, 37 menys que l’any anterior.

Amb tot, el volum és superior al que hi va haver el 2018 (827) i en tots els anys anteriors fins al 2008, just en el moment de l’esclat de la bombolla immobiliària quan encara es van començar a construir més d’un miler d’habitatges.

Coneixedors del sector consultats per EL 9 NOU, expliquen que les previsions inicials marcaven un increment de la producció d’habitatges per a l’any passat però que aquesta es va veure frenada per la pandèmia.

L’impacte és més evident durant el segon i tercer trimestre de l’any, que és quan es van començar a construir menys habitatges, 139 i 137 respectivament al conjunt de la comarca. Al primer trimestre, havien estat 245. Al darrer trimestre de 2020, l’activitat, però, es va reimpulsar quan es va posar en marxa la construcció de 316 habitatges concentrats, especialment, a la Garriga (124), Mollet (85) i Granollers (41).

“El 2017, 2018 i 2019 van ser molt bons anys. El 2020 també anava bé”, afirma Marcel Rodríguez Valls, de Finques Marcel, de Granollers. El coronavirus “arriba amb moltes promocions en marxa” a Granollers. Però “les obres noves s’han anat venent”, afegeix. “El 2020 apuntava a ser un any molt fort abans que arribés la Covid. I la Covid va frenar la construcció d’habitatges una mica”, comenta Mònica Oliveres, regidora d’Urbanisme de Granollers.

Xifres similars

Tot i això, els números van acabar essent molt similars: 134 habitatges iniciats l’any 2020 pels 178 que havien arrencat l’any anterior, segons les dades de la Generalitat. Segons les xifres municipals, al primer trimestre es van concedir llicències per posar en marxa la construcció de 93 habitatges, sis menys que l’any passat.

I, entre gener i setembre, se’n van donar per a 114 només per a edificis plurifamiliars en vuit promocions diferents. És exactament la mateixa xifra que el període de gener a setembre de 2019. Aleshores, però, es van repartir en set promocions diferents. Les llicències per habitatges unifamiliars d’obra nova també van ser molt semblants: nou de gener a setembre de 2019 per vuit entre els mateixos mesos de l’any passat.

Enguany, “el ritme de tramitació de llicències continua essent bastant fort”, explica Oliveres, que, amb tot, recorda que no totes les autoritzacions que es donen ara es comencen a construir ja. I, fins i tot, algunes poden no acabar-se materialitzant.

Sí que es preveu un possible impacte de la Covid-19 en un futur. “Crec que l’impacte el notarem més l’any vinent. Totes les promocions són fruït d’un procés llarg de maduració”, explica Marcel Rodríguez. Tot i que “alguns estan comprant solars ara per planificar properes promocions”, afegeix.

“El preu del metre quadrat de sòl a la ciutat està pujant”, apunta Rossend Matas, president del Gremi de Constructors d’Obres del Vallès Oriental. Constata, però, les diferències entre els municipis més grans on hi ha més demanda i s’han anat començant promocions grans amb els municipis mitjans o petits on la construcció va amb comptagotes i sovint depèn de les iniciatives de particulars.

“De 2008 cap aquí van quedar un munt d’habitatges per vendre que van anar tenint sortida fins que al cap de 10 anys faltava estoc i el mercat es comença a moure però en poblacions grans com Granollers o Mollet.”

Montse Gilart, del Grupo B i Serveis Catara, SL, que han tirat endavant una promoció al carrer Guifré, a la Garriga, admet que amb la Covid “hi ha una incertesa molt gran”. “Hem de pensar que el sector immobiliari depèn del bon funcionament de tots els altres: que hi hagi feina, que tot funcioni i que hi hagi finançament. Evidentment, s’han d’anar fent anàlisis, depenent dels canvis que s’apliquin, noves polítiques… L’escenari actual és de canvis continus i, per tant, no podem prendre decisions a llarg termini”, comenta.

A la vegada, assegura Gilart que no detecten que el mercat estigui aturat: “Les intencions que percebem de la gent són molt positives, amb ganes de tirar endavant, amb la idea que ens en sortirem i els veiem amb optimisme.”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 354 persones.