És la mateixa petició que fa l’acusació particular, que en les seves conclusions definitives va demanar al tribunal que si no entenien que s’havia produït una estafa apliquessin de forma subsidiària un delicte continuat d’apropiació indeguda. La defensa, per la seva banda, va demanar la lliure absolució de l’acusat. El judici va quedar vist per sentència fa uns dies a l’Audiència de Barcelona després de la sessió on totes les parts van exposar les seves conclusions. Les vistes anteriors s’havien fet la darrera setmana d’octubre però van quedar suspeses a petició de la defensa després que la fiscalia avancés la possibilitat d’aplicar un delicte continuat d’apropiació indeguda com a alternativa al delicte d’estafa.
Prèviament a la sessió del judici d’aquest dimecres, l’empresari acusat va lliurar al tribunal quatre xecs de 5.000 euros –20.000 euros en total– destinats a cobrir els possibles perjudicis als afectats. Aquest import, segons fonts de l’acusació particular, permetria assumir una sisena part dels 120.000 euros que es calcula que va aconseguir dels seus clients cobrant per unes reserves de vols o de viatges que no es van arribar a fer.
Durant el judici, desenes d’afectats –majoritàriament originaris de països llatinoamericans o africans– van relatar que havien fet pagaments a compte de bitllets d’avió o viatges als seus països d’origen. L’acusat, per la seva banda, va negar tenir la intenció d’estafar ningú i va relatar que, després que Estival Tours li retirés les franquícia l’estiu de 2010, ell va continuar operant des del local del carrer Martí Gribé a través de la col·laboració amb una agència de la mateixa marca de Barberà. Ho va fer per no deixar penjats els clients, però “la bola s’anava fent gran” i l’estiu de 2011, amb els diners que aconseguia per a vendes futures, ja no podia comprar els viatges que tenia contractats des de fa temps.
INTENT DE BUSCAR LA CONFORMITAT
Segons ha pogut saber EL 9 NOU, la defensa de l’acusat va intentar un condemna de conformitat a dos anys de presó. La fiscalia, però, va dir que no estava disposada a acceptar una pena inferior als 3,5 anys, que hauria suposat l’ingrés a presó. Per això, l’acord no es va tancar.
