La Fundació Mercè Fontanilles lamenta el retard que està tenint la tramitació del pla especial de Can Santa Digna, la finca de Llerona on planeja posar en marxa un centre d’acollida per a menors immigrants no acompanyats i un centre de formació d’oficis rurals amb 42 places residencials i 15 no residencials. Ho va explicar aquest dimecres el secretari de l’entitat, Pere Molins, en un acte al casal parroquial de Llerona en què responsables de l’entitat van donar detalls del projecte davant més d’un centenar de persones.
La fundació va adquirir la finca fa uns dos anys i va començar a tramitar un pla especial per incloure altres usos, com l’assistencial. L’aprovació inicial del pla la va fer la Junta de Govern, però està pendent la provisional i la definitiva. L’Ajuntament ha prorrogat dues vegades el període de presentació d’al·legacions que acabarà el 31 de desembre “Volem donar més temps per presentar al·legacions perquè creiem que en qüestions tan importants com aquesta, un mes és poc temps. No cal buscar altres interpretacions”, ha afirmat el regidor d’Urbanisme, Jordi Ganduxé.
La majoria de la vintena d’al·legacions presentades provenen de l’Associació de Veïns dels Gorcs, la més propera a la finca. Entre altres qüestions, es plantegen si un lloc aïllat com aquest és el més adient per a la integració dels menors. Molins va afirmar que l’entorn rural és avantatjós perquè es treballa en la línia de desenvolupar oficis i activitats agràries. “Llerona té més d’un centenar de finques i això pot ajudar.” També va desmentir que s’hagin fet obres sense llicència. “Només hem fet obres de manteniment però cap de relacionada amb el desenvolupament del pla especial.” A la pregunta sobre si l’entitat fa negoci amb el projecte va ser taxatiu: “Una fundació és l’entitat més fiscalitzada per l’administració. No té res a veure amb una empresa mercantil.”
En la sessió hi van participar també la directora tècnica de la Fundació, Pepa Arquès; la directora del centre, Romina Llopart, i un dels educadors, Raimon Solà. Van explicar que la majoria de joves arriben entre els 16 i els 17 anys i quan en fan 18 poden decidir si volen independitzar-se o continuar sota la guarda de l’administració. “Els atenem, els formem i els preparem per accedir a una feina”, deia Pepa Arquès. Els menors de 16 anys s’escolaritzen en centres educatius. “D’acord amb la inspecció de zona d’Educació, es decideix on s’han d’escolaritzar”, deia Romina Llopart.
Els nois podran sortir del centre a les tardes i els caps de setmana, però han de tornar al centre al vespre, a l’hora de sopar. Els caps de setmana fan sortides culturals, esportives o lúdiques, i en altres centres similars s’han inscrit en activitats dels casals d’estiu i d’entitats culturals i esportives. En el cas de Llerona, Llopart deia que han tingut contactes amb l’Ajuntament, però la concreció de la col·laboració amb entitats del poble no es podrà fer fins que no hi hagi una data més concreta per obrir el centre.
Alguns dels assistents van mostrar el seus recels sobre la presència dels joves al poble. “S’ha publicat que hi ha hagut problemes de convivència i delinqüència en altres llocs, però aquí sembla que estiguem parlant d’una altra cosa”, deia una persona del públic. Llopart deia que, en els dos anys que fa que funciona el centre de Gurb (Osona), on hi ha els nois que es preveu traslladar a Llerona mai no han tingut cap problema. Un fet que remarcava Raimon Solà: “Són autèntics supervivents. Tota la seva aspiració és tenir una feina. Jo estic tot el dia amb ells i són molt bona gent”.
La regidora d’Esports de les Franqueses i presidenta del Consell de Poble de Llerona, Montse Vila, va assistir a l’acte i va explicar que l’Ajuntament ha tingut contactes amb la fundació a través de les regidories d’Infància i Joventut i Polítiques socials i que “quan arribi el moment, l’Ajuntament també farà les seves aportacions”.
{{ comment.text }}