En una sentència del 9 de novembre d’aquest any, el TSJC ha confirmat una altra resolució que en aquest mateix sentit va emetre el Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona del dia 25 de setembre de l’any passat. Així, la justícia ordena que el nen, que es diu Gerard F.M., pot seguir la seva formació a l’institut Eugeni Xammar, on està fent segon d’ESO.
La resolució judicial posa fi a un llarg litigi que ha mantingut la família de l’infant amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. De fet, la família va haver de recórrer al contenciós a finals del curs 2013/2014, en contra d’una resolució dels Serveis Territorials d’Ensenyament Maresme-Vallès Oriental. En aquesta resolució s’acordava l’escolarització del Gerard en un centre d’educació especial, en el seu cas el Montserrat Montero de Granollers. La resolució es basava en un informe de l’equip d’atenció pedagògica (EAP) de l’àrea de Bigues i Riells, que també inclou l’Ametlla.
La família no hi va estar d’acord i va recórrer la resolució del Departament, però el recurs va ser desestimat i els pares del Gerard van presentar el recurs contenciós administratiu que els va donar la raó en primera instància. Ensenyament va recórrer al TSJC, que va ratificar la primera sentència.
Les sentències resolen que el Departament d’Ensenyament va infringir el dret a la igualtat consagrat en l’article 14 de la Constitució espanyola i reconeixen el dret del nen a “una educació inclusiva en el sistema educatiu ordinari”. També es refereix al dret a l’educació inclusiva recollit en la Convenció de l’ONU.
La sentència es basa en l’articulat de la Llei d’Educació del 2006, on diu que l’administració ha de tendir a l’escolarització inclusiva de les persones discapacitades i només quan els ajustos que s’hagin de fer per aquesta inclusió siguin “desproporcionats o no raonables”, podrà disposar l’escolarització en centres d’educació especial. En aquest sentit, el TSJC admet que l’informe de l’EAP diu que la proposta d’escolaritat que més s’ajusta a les necessitats actuals d’en Gerard F.M. és un centre d’educació especial, però no diu que els ajustos que s’han de fer per la inclusió en un centre ordinari “siguin desproporcionats”.
La sentència no té en compte la posició del ministeri fiscal, que va compartir la tesi d’Ensenyament i entenia que el nen necessita suport “sense que sigui possible que en disposi en un centre ordinari si no s’adopten mesures desproporcionades o no raonables, com adaptar les necessitats del seus companys a les del menor recurrent”.
