El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació presentat per l’empresa Geafe i, per tant, converteix en ferma la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte de la rescissió del contracte de gestió del Complex Esportiu Municipal (CEM) El Turó de la Llagosta.
Aquest és el segon i darrer litigi entre l’Ajuntament i l’antiga concessionària del CEM i, d’aquesta manera, es determina, finalment, que la rescissió del contracte per part de l’Ajuntament va ser correcta. Geafe reclamava més d’un milió d’euros d’indemnització i ara haurà de pagar un màxim de 2.000 euros a l’Ajuntament pels costos del procediment judicial, segons ha determinat el Suprem.
El litigi entre Geafe i l’Ajuntament va començar l’any 2012, quan el ple de l’Ajuntament va aprovar la rescissió del contracte de gestió del CEM El Turó a l’empresa Geafe, que el gestionava de del 2004 i tenia un contracte per 25 anys.
L’Ajuntament acusava l’empresa d’haver descuidat el manteniment de les instal·lacions. Geafe va respondre amb dues querelles per injúries i prevaricació contra el llavors alcalde, Alberto López (ICV-EUiA), i el regidor d’Esports, Jesús Ríos. També va presentar dos recursos contenciosos administratius, un contra la rescissió del contracte i un altre reclamant els danys econòmics que els havia provocat la decisió.
L’any 2014, l’Audiència Provincial va ratificar el sobreseïment de la querella contra l’alcalde i el regidor que havia decidit, prèviament, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Mollet el novembre de l’any 2012. Aquest jutjat va entendre que la intervenció del complex esportiu va ser correctament adoptada pel ple municipal.
Pel que fa al procés contenciós, a principis de l’any 2019, el Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona va desestimar el recurs de Geafe. La sentència deia que, efectivament, s’havia produït el reiterat incompliment per part de l’adjudicatària del servei de les seves obligacions establertes en el plec de clàusules i, per tant, la decisió de l’Ajuntament no es podia titllar ni d’arbitrària ni d’irraonable.
I recordava que la decisió municipal es basa en un informe de l’interventor de la concessió que recollia un seguit d’irregularitats, com l’impagament del cànon, falta de socorrista a la piscina exterior, falta de personal de manteniment, queixes dels usuaris i falta de seguretat a les instal·lacions i incompliment de les ordres municipals de renovació i reposició.
{{ comment.text }}