La llúdriga s’ha reproduït a la conca de la Tordera per segon any consecutiu. Ho han constatat els investigadors del Projecte de seguiment i investigació de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Torderade l’Observatori RIVUS de la Fundació RIVUS. A més, segons els estudiosos d’aquest mamífer, es compte fins a cinc famílies de llúdrigues establertes a l’entorn de la Tordera.
“La progressiva recuperació de la llúdriga en aquest àmbit no és només el triomf d’una espècie bandera i carismàtica, sinó també el de tota una comunitat ecològica que es desenvolupa sota el seu paraigües”, explica Arnau Tolrà, biogeògraf i investigador del projecte que té el suport del Consorci Besòs Tordera, de la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i es desenvolupa amb el patrocini de les empreses Grifols i Freudenberg, de Parets.
“El retorn de la llúdriga a les nostres conques ja és una realitat; des de fa una dècada, els individus divagants han anat augmentant progressivament i ja es pot afirmar que s’hi ha establert definitivament”, valora el president de la Fundació RIVUS i del Consorci Besòs Tordera i alcalde de Mollet, Josep Monràs.
L’any passat les llúdrigues es va reproduir a les conques de la Tordera i del Besòs per primera vegada després de la seva extinció local a finals del segle passat. La població actual se situa aproximadament en 10 llúdrigues a la conca del Besòs -amb un únic grup familiar- i de mínim 20 a la Tordera.
Segons han explicat des de la Fundació RIVUS, la llúdriga es reprodueix allà on els rius tenen una dinàmica més natural: hi ha refugis a les ribes i ambients heterogenis. També allà on hi ha presència de fusta morta dins de les lleres. Tot plegat ajuda també a una major abundància i accessibilitat de l’aliment, sobretot peixos però també amfibis i crancs. La bagra, el barb de muntanya i el cranc vermell americà són espècies que depreda habitualment.
La dieta al Besòs
A la conca del Besòs, la dieta de les llúdrigues presenta una menor diversitat de peixos autòctons. Hi ha, per tant, una major proporció de peixos exòtics. També consumeix menys espècies amenaçades, com l’anguila i l’espinós.
{{ comment.text }}