L’augment de població vallesana resident a l’estranger ha estat, a més, superior que la del conjunt català. De fet, encara s’ha fet més notable durant el 2012, on en concret ha crescut un 2,54% més que la mitjana catalana. Des de 2009, al Vallès Oriental, l’increment anual de residents a l’estranger ha estat de 9,54% (2010), 9,94% (2011) i 11,28%(2012). La mitjana catalana és d’un augment del 8,61% (2010), 9,28% (2011) i un 8,74% (2012). Tot i això, el Vallès és la comarca amb un menor pes percentual de gent que viu fora respecte a la seva població total.
Les dades de l’Idescat es basen en un registre on consten les persones que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta la seva única nacionalitat, viuen habitualment a l’estranger i el seu municipi d’inscripció és a Catalunya. Segons les dades que l’Institut aporta per a aquest any, el col·lectiu més nombrós d’aquests 3.236 vallesans que actualment resideixen a l’estranger el conformen, en primer lloc, persones nascudes a Catalunya (el 46%). D’aquests, el 43% s’instal·len, sobretot, a països de la Unió Europea, i la resta, es decanta per països d’Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i Central o bé de la resta d’Europa. El segon grup de vallesans residents a l’estranger (el 37%) l’abanderen estrangers que han tornat al seu país d’origen, sobretot a Amèrica del Sud i la Unió Europea. Després, un percentatge més residual (8,2%) fa referència a persones nascudes a l’Estat espanyol, i la resta són immigrants que han marxat fora de Catalunya però no al seu país.
Aquest repartiment percentual té algunes variacions respecte a les dades generals de Catalunya. Mentre que al Vallès Oriental, el grup més nombrés que se’n va són catalans, a Catalunya, el 50,6% són immigrants que han tornat al país on van néixer (50,6%), seguit del 35,4% de nascuts a Catalunya.
Segons la demògrafa del Consell Comarcal, Núria Maynou, cal tenir en compte que “en les darreres dades sobre immigrants estrangers a la comarca ja es constatava un augment del volum d’aquest col·lectiu que retorna al seu país d’origen”, sobretot el llatinoamericà, en no trobar perspectives de feina arran de la crisi i en tenir un coixí familiar que els pot acollir a la tornada.
UNA APOSTA DE FUTUR PER A MOLTS JOVES
Un xic diferent és el cas dels vallesans nascuts a Catalunya que marxen a viure a l’estranger, molts dels quals molt joves. Han optat per deixar família i amics per trobar millors oportunitats de les que hi ha a Catalunya. És el cas de la Montse Franquesa, nascuda a Sant Feliu de Codines fa 25 anys, llicenciada en Psicologia a la Universitat de Barcelona (UB). Resideix a Mèxic des del gener passat, on hi treballa com a ajudant d’investigació del comportament animal i estudia Cinema Ambiental. Franquesa, que ja havia estat a Mèxic per fer les pràctiques del seu màster en Primatologia de la UB el setembre de 2010, no va trobar les sortides que esperava en tornar a casa. “A Barcelona vaig trobar feina, però no relacionada amb els meus estudis”. Una trucada del seu director de tesi de Mèxic, al gener, li va oferir l’oportunitat d’or, i hi va marxar. “Tenir la feina del que realment t’agrada és una gran sort”. En la pàgina següent d’aquest reportatge s’exposen les històries de joves que han marxat i també de llatinoamericans que pensen a tornar al seu país.
