La direcció del certamen i representants del comerç local tenen un punt de confluència en la voluntat d’ampliar el que, aquest any, ha estat una incipient representació del sector, vehiculada a través de les associacions de comerciants (Gran Centre, la Traca i Comerç de Dalt). Vuit establiments d’àmbits diversos, però amb dificultats per poder compartir estratègies.
La presidenta de Comerç de Dalt, Rosa Llobet, assenyala que aquest primer any ha de ser un principi per arribar, “a la llarga”, a disposar de “tot un pavelló dedicat al comerç de proximitat”. Això implicaria la presència de més establiments, però sobretot d’una plataforma per acollir activitats de dinamització, com desfilades i demostracions. “Per aconseguir-ho necessitem un compromís de l’Ajuntament similar al d’aquest any, en què s’han posat moltes facilitats”, explica Rosa Llobet.
La presència conjunta d’establiments comercials de Granollers també és un atractiu per a l’empresa Pàrquings Blaus, que formava part de l’espai destinat al comerç local, dins encara del pavelló multisectorial de la Fira. “Ha servit per entrar en contacte amb molt de públic, però també per començar a establir relacions amb altres expositors; aquest any ha començat, però esperem que l’any que ve aquest serà un espai més gran”, diu Miquel Andújar, tècnic de l’empresa que gestiona els aparcaments del Teatre i de Can Comas.
Rosa Llobet assenyala que, en l’actual context, hi ha d’haver un canvi de visió del que la Fira pot aportar al comerç. “Nosaltres, com a Esports Illa, havíem participat a la Fira fa més de 20 anys; llavors, estant representats ja ens anava bé. Ara hem de ser conscients que ens cal bellugar-nos, anar a buscar clients, més que esperar que els clients ens vinguin”, reflexiona Llobet. En aquest sentit, considera positiu que l’espai destinat al comerç local sigui “visible”, i que s’ampliï per aconseguir fer “soroll”.
El director de la Fira, Enric Brufau, se suma a la voluntat que el sector del comerç local pugui créixer. “La presència local ja ve assegurada amb els espais d’automoció o ramaderia, però volem que s’obri a altres sectors econòmics. En el cas del comerç es definirà segons ho vulguin les associacions, però també és normal que es demani una implicació municipal”, assenyala el director de la mostra. “Tenim idees per donar continuïtat a aquest sector”, explica Brufau.
Són idees que no conflueixen en un punt: Llobet reivindica un retorn de la Fira al centre de la ciutat, però continuarà al parc firal.
