L’Audiència Nacional deixa en llibertat amb càrrecs pels dos CDR que han declarat acusats de terrorisme

Als jutjats de Mollet, ha declarat una de les investigades i han quedat pendents dues declaracions més que es faran dilluns de la setmana que ve per vídeoconferència des dels mateixos jutjats

L‘Audiència Nacional ha decretat llibertat amb càrrecs però sense mesures cautelars per a quatre CDR investigats per terrorisme, tinença d’explosius i conspiració en el marc de l’operació Judes. Tots ells han comparegut davant el jutge aquest dilluns per videoconferència des dels jutjats de Sabadell i Mollet.

L’advocada dels encausats, Eva Pous, ha explicat que s’han acollit al seu dret de no declarar i només han respost les preguntes de la defensa relacionades amb el seu arrelament al territori.

L’alt tribunal ha ajornat altres dues declaracions, que es faran finalment el 6 de juliol a Mollet. Més d’un centenar de persones s’han concentrat a les portes del Jutjat per donar suport als investigats.

Pel que fa als tres investigats que havien de declarar també de forma telemàtica des dels jutjats de Mollet, l’advocada ha detallat que finalment només ha comparegut una d’aquestes persones i ha dit que també ha quedat en llibertat. Les altres dues declaracions s’han ajornat i se celebraran dilluns vinent, 6 de juliol.

Desenes de persones s’han concentrat a l’exterior del Jutjat de Mollet i Sabadell per expressar el seu suport envers els investigats. Entre els manifestants que s’han reunit a Sabadell hi havia regidors de la Crida per Sabadell, com l’exalcalde Maties Serracant; membres de la CUP, com la diputada Maria Sirvent, o l’exregidora de l’Ajuntament de Barcelona, Eulàlia Reguant; o l’activista Roger Español.

A Sabadell, tot i que les compareixences estaven previstes a partir de les 10 del matí, els tres encausats que aquest dimarts havien de declarar de forma telemàtica des de Sabadell, no han pogut entrar a l’interior del Jutjat fins més tard d’aquesta hora.

“Ens diuen que a l’Audiència ja estan preparats per iniciar la videoconferència, però nosaltres encara som aquí fora”, comentaven els advocats dels investigats mentre esperaven en una de les cues d’accés a l’edifici, que ha limitat el seu aforament a causa de la Covid-19.

Finalment els tres joves han pogut presentar-se davant el jutge. “Només han contestat les preguntes de la defensa per acreditar la seva situació d’arrelament personal”, ha comentat Eva Pous, advocada dels CDR.

El procediment ha estat molt breu i en menys de 30 minuts els tres encausats han quedat en llibertat. “Ni el ministeri fiscal ni l’acusació popular han demanat mesures cautelars, així que han pogut sortir sense fiança, això sí amb càrrecs”, ha indicat.

Pous ha considerat que aquestes compareixences s’emmarquen en el “cercle kafkià” que suposa aquesta operació en què “persones acusades de terrorisme han de declarar en un jutjat ordinari”. Ha recordat que les defenses no han tingut accés a l’escrit d’acusació de la Fiscalia malgrat que el cas no es troba sota secret de sumari.

Pous ha reconegut que les noves citacions els van sorprendre perquè assegura que aquesta causa “no té sentit”. Així, recorda que “se’ls acusa de terrorisme, sense que existeixi una organització terrorista i de tinença d’explosius, sense que hi hagi aquests elements”. Ha lamentat que la causa “segueixi avançant” i que l’Audiència Nacional vulgui “estirar aquest xiclet per atemorir la població i evitar que la gent es mobilitzi”.

Operació Judes al Vallès i Osona

L’operació Judes va fer-se pública el 23 de setembre de 2019, quan mig centenar d’agents de la Guàrdia Civil va detenir nou CDR als seus domicilis, la majoria dels quals a Sabadell. Set d’ells van ser traslladats a Madrid i van ingressar a presó fins els mesos de desembre i gener. Els altres dos van quedar en llibertat aquell mateix dia i no van passar a disposició judicial. Aquest tràmit va quedar pendent i per això se’ls ha citat aquest dimarts.

El portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, ha recordat que les altres quatre persones que la fiscalia de l’Audiència Nacional ha decidit incorporar a la causa són “vallesans que van participar en algunes de les mobilitzacions en contra de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés i que tenien un vincle amb algun dels nou detinguts el 23-S”.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

En aquesta enquesta han votat 473 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't