“Les ocupacions de pisos són justificades si són dels bancs”

Engeni Fernández i Josep Maria Bordetas corresponen al perfil majoritari dels membres de la plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH). Fernández, de 60 anys, és prejubilat del sindicat CCOO i president de l’AV de Tres Torres. Bordetas, de 59 anys, és prejubilat, però de Telefònica.

El 9 Nou
22/02/2013

Eugeni Fernández i Josep Maria Bordetas són dos dels principals activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Granollers. Han acompanyat centenars de persones amenaçades de desnonament i s’han enfrontat a directors d’oficines bancàries.

La portaveu de la PAH, Ada Colau, va titllar de criminals els representants de la banca. Ho subscriuen?
E.F. Sí. Aquesta gent, com que estan en el pis superior no s’assabenta del que passa a baix. Per una persona és angoixant perdre el seu habitatge. Quan la gent ens ve a veure, molts se senten culpables, però en realitat són víctimes. Si una família guanya 400 euros, com pot fer front a totes les despeses? I intenten pagar perquè per a ells és un fracàs i els hem de fer entendre que no. Més que criminals, ni tan sols són éssers humans.

Els bancs es defensen dient que hi ha un contracte firmat.
E.F. Sí, però hi ha clàusules abusives i, a més, no he conegut cap cas en què el notari hagi llegit línia per línia el que diu el contracte. I l’entitat bancària força molt la maquinària sobre el seu empleat perquè aconsegueixi l’objectiu, que és guanyar diners.
J.M.B. Si vas a una reunió de la plataforma i veus la gent que hi va et preguntes: aquest senyor quan va anar al notari va entendre el que li van explicar? Quan tu vas a firmar una compravenda amb una persona que vol que l’acompanyis perquè no sap el que va a firmar et preguntes: aquest senyor com va poder entendre el que li estaven explicant? En algun cas hem preguntat qui era l’avalador i ens ha dit que no el coneixia, que només el va veure el dia de la signatura. A vegades és el mateix notari que adverteix que falta alguna cosa. L’altre dia, ja estàvem signant, i el notari va dir que faltava una cosa. La compravenda està correcta, però falta un document on digui que aquest senyor queda eximit del deute que li queda.

Han aconsellat no pagar la hipoteca?
E.F. Sí, perquè està llençant els diners. Li preguntem si té prou per menjar i si no en té li diem: “Primer menja”. Quan el banc s’adona que no cobra anem a negociar. Però sempre decideix l’afectat.
J.M.B. Els preguntem si tenen alguna perspectiva de tenir feina, algun lloc on anar a viure… Si no hi ha perspectives de feina els diem que aquests diners que està pagant els està llençant perquè acabarà en una execució hipotecària.

Quants casos nous atenen cada setmana?
E.F. El darrer dia n’eren 17. Van venir a l’assemblea més de 120 persones. Hem de donar les gràcies a les associacions de veïns de la gent del barri de Sant Miquel i de Sota el Camí Ral.

La majoria immigrants?
E.F. No. Jo crec que estan a parts iguals.
J.M.B. Van començar més immigrants però ara estan arribant els casos d’autòctons i el problema és que són molt més greus que els immigrants. Els immigrants tenen una situació molt delicada. Es queden sense res, però en el cas de la gent autòctona s’afegeixen els avals, els pares, els familiars… Arriben casos que hi ha afectats els pares, els fills, els germans, amb una hipoteca que si tot va malament se’n van dues o tres cases a fer punyetes.
E.F. Pensa que ara molta gent viu de la pensió de jubilació de l’avi i aquest avi té el pis, que va posar com a aval d’un negoci que ha sortit malament.

Quants casos hi ha a la seva carpeta?
E.F. Ens hem dividit el treball per entitats bancàries. Grup BBVA, grup Caixa Catalunya, grup Bankia, grup Popular i grup Sabadell.
J.MB. Només de Caixa Catalunya a Granollers hi ha 64 casos. El grup del BBVA va ocupar l’altre dia l’oficina de Barcelona i ens van dir que pararien les subhastes de moment, i que es comprometien a estudiar tots els casos, però no vam aconseguir que s’aturessin els processos iniciats. Un cop feta la subhasta el pis ja és del banc i no pots negociar una dació. En el cas de Caixa Catalunya, estem negociant bastant bé. Ens han aturat les subhastes i això dóna opció a negociar. A més, a les subhastes que ja s’han fet, com a mínim no hi ha desnonament. Ja veurem com se soluciona, però tenim un cert temps per mirar de fer alguna cosa.

Quants membres actius hi ha a la plataforma?
E.F. Uns 12 o 13.

Quin perfil tenen?
E.F. Hi ha gent que ve del 15 M, gent prejubilada de Telefònica… Gent de l’Associació de Veïns de Tres Torres, de la parròquia de Bellavista, de Sota el Camí Ral i també el secretari general de la UGT, Òscar Riu; d’EUiA, de la CUB, CGT… I ara comencen a venir militants del PSC, però a títol personal.

Què li sembla l’acord de l’Ajuntament de Granollers en suport a les persones en risc de desnonament?
E.F. Ja era hora. Comparat amb l’Ajuntament de Montornès que a cada desnonament ve el regidor i l’alcalde truca per telèfon a l’entitat bancària el dia abans… Aquí nosaltres hem tingut sempre bones paraules, però ha costat més d’un any formar aquesta comissió amb el col·legi d’advocats, la gent de Càritas… Jo tinc confiança que la regidora de Serveis Socials, Maria del Mar Sánchez, va per bon camí.

Han tingut moltes converses amb directors d’oficines bancàries. Què els diuen?
E.F. Al principi trucaven als Mossos. A mi m’han demanat dues o tres vegades el carnet d’identitat i no em deixaven passar. Ara seiem a la taula i parlem. També han canviat perquè ara els treballadors de banca veuen que també tenen el seu lloc de treball en perill. Comencen a entendre que la guerra no va contra ells, sinó contra el sistema bancari.
J.M.B. Si parlem de Catalunya Caixa, ja abans, quan anàvem ens atenien, tot i que ens deien que no tenien capacitat de decisió. Ara es nota que hi ha col·laboració, trobades, trucades… Ens vam reunir a l’oficina del carrer d’Anselm Clavé amb els dos caps de zona de la comarca i la cap de mora i recuperacions de Barcelona i vam estar dues o tres hores mirant cas per cas. No es pot negar que hi ha voluntat d’arreglar temes. Pel motiu que sigui. Evidentment que hi ha coses que diuen que no poden ser, però de moment el que estem veient, no és l’idoni perquè nosaltres voldríem la dació en pagament, però passar de deutes de 120.000 o 130.000 a un de 10.000 i lloguer social són cinc anys de coll per trobar una mínima oportunitat de tirar endavant. Sempre que hem entrat en una entitat els hem deixat clar que la nostra acció no va en contra ni de treballadors ni de clients. Volem un interlocutor vàlid per poder negociar tots els casos.

Tots els bancs i caixes són iguals?
E.F. No. Per exemple ara els que estan millor és Catalunya Caixa i Sabadell, però el que s’ha portat pitjor és BBVA. Fins ara s’ha negat ni tan sols a contestar. Per això vam fer l’acció l’altre dia a la seu central. Ara comencen a contestar.
J.M.B. A vegades ens hem trobat amb el problema de la compra i venda d’entitats. Hi ha hagut casos que teníem ja data per a una firma i el dia abans ens diuen que s’ajorna perquè l’entitat ha estat comprada per un altre grup.

Quants casos han pogut resoldre?
J.M.B. Parant desnonaments, bastants. Arreglant la situació amb dacions, uns 16 o 17. De Catalunya Caixa, la majoria, però també de Caixa Laietana. Bàsicament el que hem fet més és donar-los suport, assessorar-los perquè aconsegueixin justícia gratuïta, anar a l’assistenta social, que els treguin la plusvàlua, l’IBI… Hi ha gent que no entenen els documents. Els marroquins segurament tenen més cultura de documentació, però la resta, tret d’excepcions, no tenen cultura de la burocràcia.

Per què les persones desnonades han de pagar, a més, la cèdula d’habitabilitat?
J.M.B. Perquè per fer una operació de compravenda cal tenir la cèdula d’habitabilitat vigent. Si s’arriba a un acord amb el banc abans d’una execució hipotecària es considera una compravenda i com que en la majoria dels casos la cèdula ha caducat, estan obligats a renovar-la.

A més del deute, els bancs reclamen grans quantitats per costes judicials.
J.M.B. Normalment entre 20.000 i 40.000 euros per despeses judicials i interessos de demora.
E.F. Per això insistim que demanin un advocat d’ofici.

La dació en pagament, però, suposo que no és cap solució ideal.
E.F. No, perquè, tot i que no es continua pagant el deute, hi ha famílies que es queden sense sostre i llavors què en fem? A sota d’un pont? I mentrestant hi ha molts pisos buits. Això aboca la gent a la marginalitat.

Què solen fer les persones que perden la casa?
E.F. Normalment se’n van amb un complex de culpabilitat, tenen la sensació que són uns fracassats. Van a casa dels pares o familiars si és que en tenen, però depèn del col·lectiu. La gent subsahariana se’n torna al seu país.
J.M.B. I després hi ha gent amb les idees molt més clares i decideixen ocupar…

Justificarien l’ocupació de pisos buits?
E.F. Sí.
J.M.B. Sempre i quan siguin d’entitats bancàries i no siguin de particulars, sí. Perquè ni els lloguen ni els venen.

Tenen dades de pisos buits?
J.M.B. No, però en una entrevista d’un dels companys de la plataforma, el jutge degà de Granollers li va dir que si l’Ajuntament l’hi sol·licita li facilitarà la quantitat de pisos buits que hi ha per execucions hipotecàries.

Destacarien algun cas?
E.F. Una dona que va donar el pis en una dació, que té una filla de sis anys i va comprovar que el pis on vivia està buit i els veïns l’animen a ocupar-lo. De moment està vivint de l’ajut de l’Ajuntament i Càritas. És aquí a Can Mònic, a Granollers. Crec que ara viu a casa d’uns amics.
J.M.B. Quan ens arriba un cas, hi ha dues situacions. O el matrimoni fa pinya i va fins al final o trenca. Si es trenca el matrimoni i va cadascú pel seu compte els problemes són duplicats. En alguns casos els companys de la PAH han hagut d’anar a parlar amb els advocats de les dues parts per demanar-los que almenys es posessin d’acord per l’habitatge. D’aquests casos en comencen a aparèixer cada cop més. O també persones que la parella ha marxat i no els paga la pensió. Llavors, si és titular també del pis es fa més difícil perquè qualsevol compravenda que es pugui fer necessita la firma dels dos titulars. Has de mirar de localitzar-lo.
E.F. Cal tenir en compte que darrerament molta gent tenia un petit negoci i el van avalar els pares amb el seu propi pis. I perden el negoci, el seu pis i el pis dels pares.

Per què diuen que és important buscar de seguida ajuda a la plataforma?
J.MB. Si ho sabem des del principi nosaltres podem negociar amb l’entitat bancària, però ens trobem amb persones que ens diuen: “Demà em fan fora de casa”.

Quin suport han trobat en els ajuntaments i alcaldes?
E.F. Cap problema amb el de Montornès, José Antonio Montero. En el primer desnonament que es va fer a Montornès van venir dos regidors. El de Granollers, bones paraules, però lent. Si no fos per l’Associació de Veïns de Tres Torres, no tindríem local. A Canovelles, en Josep Orive, bé, però sembla que està una mica lligat de mans. A les Franqueses, no sé si és pels problemes interns que hi ha a l’Ajuntament, és horrorós. No hi ha manera. El de Llinars no posa pegues, tot i que hi ha molt pocs casos.
J.M.B. A Granollers des que va intervenir directament l’alcalde, Josep Mayoral, la cosa ha reviscolat una mica.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 861 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't