L’escola El Colomer de Bigues i Riells va celebrar la cloenda del programa LECXIt aquest dijous. La iniciativa busca descobrir el gust per la lectura i reforçar l’agilitat lectora dels alumnes de primària. Els infants participants, voluntaris, pares i mares van compartir les experiències viscudes i els coneixements apresos.
L’escriptor Pep Molist va assistir a l’acte per parlar del seu conte Pet de llop, que els participants del LECXIT han treballat al llarg d’aquests mesos des del gener. Els nens i nenes van poder preguntar a l’autor sobre l’obra i, en general, sobre el món dels escriptors. Molist també va aprofitar per explicar tres contes corprenedors que van emocionar mentors i mentorats.
Seguidament, la regidora d’Ensenyament, Maite Escobar, va fer entrega dels diplomes als 14 alumnes i als 13 mentors. Aquest grup s’ha reunit una hora a la setmana a l’escola per llegir amb calma, perquè els infants descobrissin diversos tipus de literatura a través d’una persona voluntària en un context distès.
El projecte LECXIT és una iniciativa de la Fundació Bofill i l’Ajuntament de Bigues i Riells ja fa tres anys que la promou. El Consistori en col·laboració amb els centres educatius, busca persones voluntàries dels pobles que ajudin els infants a agafar plaer per la lectura. En aquest projecte tant les escoles com la biblioteca hi tenen un paper clau, tant per coordinar les famílies i l’espai, com per accedir a un ventall ampli de llibres per llegir.
Qualsevol persona a partir de 16 anys pot esdevenir mentor del programa LECXIT. Els voluntaris que participen al programa el valoren molt positivament: Rosa Reinon, una de les mentores, destaca la utilitat de la iniciativa: “Les meves filles s’hi van apuntar perquè els calia millorar l’agilitat lectora. Jo ho vaig trobar molt bona idea i vaig decidir fer-me mentora. No costa res una horeta a la setmana i tens una gran satisfacció personal”.
Una altra de les mentores, Alicia Pastor, remarca la importància de la relació mentor-mentorat: “Amb el LECXIT arribes a establir un vincle amb un infant. En el meu cas, primer no ens coneixíem i a ell se li feia una muntanya això de llegir. Però al cap de tres sessions ja s’havia llegit un llibre i no volia marxar, volia seguir perquè estava enganxat a la història, gaudia”.
{{ comment.text }}