Pocs mesos després de rebre aigua, ja s’ha convertit en un refugi per a diverses espècies d’aus com els ànecs coll verds o el cabussets.
La bassa s’ha adequat als antics camps de Can Dunyó, la masia que hi ha a tocar i que és de propietat municipal, i rep l’aigua canalitzada a través d’un torrent que s’ha construït expressament. L’obra ha estat finançada pel promotors del sector industrial de Mango i Biokit.
A banda de fomentar la biodiversitat al riu Tenes, la bassa té un paper de seguretat perquè, en cas d’una gran tempesta, regularà l’entrada d’aigua al riu. Segons els càlculs fets, quan tot el polígon estigui urbanitzat i totes les naus estiguin construïdes, es podran recollir uns 16,3 metres cúbics d’aigua per segon en els períodes de retorn de 10 anys. La bassa de Can Dunyó dosificarà l’aportació d’aigua al riu, on arribaran 7,3 metres cúbics. D’aquesta manera, s’evitarà una crescuda sobtada del Tenes i es redueix el risc d’inundacions aigües avall. També serà important per a la recàrrega de l’aqüífer.
L’aiguamoll està format per una doble bassa. La gran té una longitud mitjana de 220 metres i una amplada mitjana de 95 amb una superfície de 21.500 metres quadrats i capacitat per a 10.000 metres cúbics. Dins hi ha un espai d’aigües permanents amb una superfície de 3.700 metres quadrats i una capacitat aproximada de 2.300 metres cúbics d’aigua més. Té 90 metres de longitud i 40 d’amplada en el punt més gran. La profunditat varia entre 0,3 i 1,5 metres segons el punt. El torrent fa 829 metres amb una amplada màxima de cinc metres al tram més proper a la bassa.
SEGUIMENT AMBIENTAL
L’Ajuntament busca fórmules que permetin fer un seguiment mediambiental d’aquest espai on s’han plantat espècies vegetals autòctones i en regressió a la conca del Besòs. A més, s’ha dissenyat per facilitar la vida amb espais, per exemple, pensats expressament per als amfibis. A banda, l’Ajuntament vol que l’aiguamoll tingui un paper educatiu i estigui obert a escoles i altres visitants. Per això, s’ha fet un punt d’observació elevat, que s’ha d’acabar d’adequar per facilitar poder veure sense ser vist. Amb tot, no hi ha un recorregut circular per dificultar l’accés de persones i evitar l’alliberament d’espècies al·lòctones –invasores– com la tortuga de Florida.
