VIATGE AL FONS DE LA COVID
Lourdes Ariza, de 39 anys, és la responsable tècnica de l’empresa del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, l’organisme supramunicipal que s’encarrega de recollir, tractar i organitzar bona part de les escombraries.
La Covid els va canviar la vida a la feina?
Com a tothom, encara que potser una mica més perquè som un servei essencial. Ens va venir molt de nou i vam haver de ser molt àgils.
Com ara?
A les oficines, per exemple, vam haver d’implantar rapidíssimament el teletreball, ho vam adequar tot plegat per poder treballar des de casa. Però també vam desenvolupar diferents protocols en altres àrees. Hem tingut i tenim un objectiu molt clar: cal adequar el nostre servei mantenint-lo sempre en marxa, no podem deixar de prestar-lo. Per exemple, la nostra planta d’orgànica funciona les 24 hores i els 365 dies l’any.
Sembla que treballar amb residus enmig d’una pandèmia és perillós.
Sí. I el primer que vam fer va ser un pla de contingència. En funció del tipus d’activitat, tenim protocols individualitzats. No és el mateix recollir una cosa que una altra. I no és el mateix un treballador d’oficines que un treballador que fa carrer. Cada servei té els seus protocols de protecció individual, d’operativa, per minimitzar qualsevol risc. Això ha afectat tothom i també els camions, els edificis… Tots tenim les consignes molt clares.
Mentre la població va estar confinada i molts comerços i establiments no van poder pujar la persiana va baixar la recollida d’escombraries?
A nivell general, si comparem el 2020 amb el 2019, els residus van créixer.
Van créixer? Encara que hi hagués menys activitat econòmica?
Van créixer, sí. Hauríem d’entrar en el detall de cada servei (paper, vidre, envasos, orgànica, etc.) per saber l’evolució de cada municipi i si allà hi ha més o menys segones residències o altres paràmetres que cal tenir en compte. Però en concret del vidre, per exemple, la recollida va pujar.
Per què?
Probablement perquè molta gent que treballava a fora, posem per cas a Barcelona, obligada a fer teletreball o a quedar-se a casa, va generar més residus. Amb més teletreball, hi ha més escombraries a recollir a la comarca. Absolutament. Però és que el mesos del confinament també hi va haver un augment de la recollida d’altres fraccions als contenidors.
Residus nous, com les mascaretes d’un sol ús, són un problema?
El problema és trobar-les a fora del contenidor, per terra. Tothom ha de tenir clar que han d’anar al contenidor del rebuig, que el portem a Mataró a incinerar.
Què han après d’aquesta pandèmia?
Hi ha aspectes positius. La capacitat d’adaptació dels treballadors i treballadores de Sevosa i del Consorci és molt d’agrair. Hem anat tots a una, tothom ha anat ajudant i ningú no s’ha tirat enrere. I hem après que no estàvem preparats per a una situació com aquesta. Ara ja ho estem: si això torna a passar mai, la resposta serà immediata.
No sé si la gent som conscients de fins a quin punt és essencial que la recollida i el tractament de les escombraries funcionin.
Som un servei molt sensible, és cert. Si la recollida, el tractament o les deixalleries no funcionen provoquen un problema de salubritat i un problema ambiental. Si la planta no hagués pogut gestionar la recollida orgànica, què s’hauria d’haver fet amb tota aquella fracció? Tot l’esforç dels ciutadans per separar la seva brossa no hauria servit de res.
Als balcons, però, s’aplaudien metges i infermeres… Sap greu?
No. En aquella època, molta gent també va agrair la feina als nostres treballadors. Molta gent es va adonar que aquestes treballadors eren al peu del canó al carrer i en aquella època sortir al carrer feia por.
Jesús Medina
{{ comment.text }}