VIATGE AL FONS DE LA COVID
El granollerí Manel Balcells, de 63 anys acabats de fer, és metge, presideix el Consell Assessor del Departament de Salut i dirigeix el Centre per la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI).
Què n’opina, del que està passant amb aquesta onada de la Covid?
La situació és molt complicada. Anem al pic de la tercera onada, amb una ocupació hospitalària i de les UCI que s’acosta molt a la de la primera onada.
Pateix com a traumatòleg que es redueixin operacions per culpa de la pressió de la Covid?
S’està notant. La primera onada va agafar tothom a contrapeu. Els hospitals i l’atenció primària van haver d’orientar-se cap als malalts de Covid. A la segona onada es va poder mantenir molt l’activitat habitual i fins a finals d’any es va recuperar molta activitat penjada. Els centres han fet molta cirurgia de rescat, fins i tot els dissabtes. I en aquesta tercera onada comencen a anular-se intervencions perquè hi ha molta ocupació de llits. Aquesta repercussió, però, afecta només les intervencions no urgents.
Vostè insisteix de fa temps que un dels reptes del país és com afronta l’envelliment de la població. La Covid ha impactat de ple a la gent gran.
És on ha afectat d’una forma més crua. I hem d’aprendre del que ha passat. La pandèmia accelera canvis que ja estaven sobre la taula. Com s’ha d’orientar l’atenció sanitària i sobretot la sociosanitària i social? El model que tenim d’atenció a la gent gran, i no només aquí sinó arreu del món, ha de ser diferent. Hem de fugir de la institucionalització de les persones grans. O sigui, les residències haurien de ser per a casos de gent molt dependent. O sigui, per als qui no poden ser atesos a casa. L’objectiu hauria de ser que l’atenció domiciliària sigui cada vegada superior. Hem de concretar serveis perquè la gent gran pugui viure a casa seva el màxim de temps possible i que les actuals residències puguin, en un moment donat, actuar com a centres sociosanitaris. I el model d’atenció primària i hospitalària també ha de canviar. Tot això ja ho sabíem, però ara la pandèmia ho accelera i és urgent. El conjunt d’informes que hem preparat al Consell Assessor de Salut van en aquesta línia: el model de salut i social han de canviar.
Hi ha el perill que la pandèmia col·lapsi el sistema català de salut o que fins i tot el trinxi?
No. El sistema de salut aguanta. I aguanta perquè hi ha uns professionals de primera. A tots els nivells. El que s’ha de fer amb el sistema és reconduir-lo. L’atenció primària s’ha d’enfortir, ha de tenir més múscul. La salut comunitària i la salut pública amb vigilància epidemiològica s’ha de reforçar. I el sistema hospitalari ha de tenir una connexió més gran amb la primària. O sigui, el sistema no està trinxat. Fixeu-vos que aquest any el conjunt d’hospitals tancaran amb equilibri econòmic. L’increment de la despesa ha estat elevadíssim i, en canvi, s’ha pogut sufragar el cost de la Covid. Els hospitals no tancaran amb dèficit, es poden pagar les hores extra i els incentius dels professionals, ja no hi ha problemes de subministrament d’EPI… El que tenim són professionals molt cansats, perquè això és una cursa de fons esgotadora. I tenim un model que l’hem d’anar canviant després de la pandèmia. Ara no podem fer altra cosa que atendre pacients.
És optimista amb el final de la pandèmia?
Passarem aquesta tercera onada i potser una quarta, que hauria de ser menys complicada gràcies a les vacunacions… i la postpandèmia arribarà. Tenim una oportunitat amb els fons Next Generation de la UE. Aquests diners són per a la reconstrucció social i econòmica i s’han d’utilitzar bé. Hem de fer una crida a tots els partits perquè la gestió d’aquests fons quedin a banda de les lluites partidistes. No els utilitzem malament com es va fer amb els fons Feder alguns cops.
{{ comment.text }}