ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
El biòleg Manel Isnard és a punt fer 64 anys i és un dels experts amb més coneixement dels rius, rierols i rieres que formen la xarxa de les conques dels rius Besòs i la Tordera.
Si hagués de posar nota a l’estat dels rius de les conques del Besòs i la Tordera, quina seria?
És una mica complicat perquè no és el mateix la capçalera dels rius que el curs mitjà i baix. Penso que aproven i fins i tot hi ha zones que tenen notable i excel·lent, com les zones altes. Les zones mitjanes tindrien entre un bé i un notable, soc de l’antiga escola de notes [riu de tot cor]. I cap al final aprovem justet, però l’important és que aprovem.
La sequera d’aquests mesos pot fer recular tota la feina de recuperació dels rius i rieres vallesanes?
Diria que no. Vaja, segur que no. Els nostres rius són depuradora-depenents. O sigui, que el 60% de l’aigua que pots veure als nostres rius ha estat depurada; l’altre entre 30% i 40% és aigua natural. Què ha passat amb la sequera? Que l’aigua natural ha tendit a zero, menys aquests dies que ha plogut una mica. Però aquest estiu hi ha hagut moments de zero absolut. El riu Congost naixia a la depuradora de Centelles, moria una mica més avall… tornava a néixer a la depuradora de Tagamanent, moria al cap de poc i es tornava a recuperar a la depuradora de la Garriga. Aleshores arribava un filet d’aigua a Canovelles i tornava a créixer després de la depuradora de Granollers. Hem passat de relacions del 60% i 40% o 70% i 30% més o menys, a moments de 100% i zero.
Carai.
Al pic de l’estiu, amb aquella calorada del maig i juny, que no queia ni una gota, les aportacions naturals es van esgotar. A final d’any, però, no serà 100% i zero, òbviament.
Però no anem bé de pluges, oi?
L’any passat, el pluviòmetre de Parets va donar 284 i aquest any està a 251 i ens queden…?
Uns tres mesos.
Doncs el normal seria 644.
Uf!
El 2020 en vam tenir 735, que va estar bé. Que vam tenir el temporal Glòria? Sí, però igualment va ser un any plujós, per sobre de la mitjana. Els experts en canvi climàtic diuen que tindrem sequeres més prolongades i avingudes d’aigua més violentes.
Vostè porta dècades en la conservació dels rius, d’abans que es parlés de l’emergència climàtica i tot. Ha canviat la vostra manera de treballar?
Més que canviar el sistema de treball, el que hem fet és millorar els sistemes de sanejament. Als anys 90 eren tractaments físics i químics, amb rendiments del 50% i escaig, i ara totes les depuradores tenen tractaments biològics, totes fan eliminació de nutrients. Per tant, estem donant una gran qualitat d’aigua. Ara el que ens tocarà, i ja hi estem treballant, és en la reutilització.
Què vol dir?
Doncs que amb aquests períodes de sequera tan forts, tindrem uns rius molt secs o molt intermitents. I quan plogui fort hi haurà avingudes massa violentes. Això té efectes sobre l’aqüífer de la conca, que patirà.
Quan baixa una riuada no serveix?
No. Quan arriben aquestes avingudes passen, entre cometes, massa ràpid i l’aqüífer no es carrega prou. El que ens interessa és una pluja a l’anglesa, o sigui, que duri dies i vagi fent. I un altre efecte d’aquestes avingudes és que llocs que a hores d’ara no són inundables, ho passin a ser. Per tant, tots els càlculs hidràulics s’hauran d’anar revisant periòdicament, que ja es comença a fer. Potser aquell polígon o aquella zona s’hauran de plantejar mesures de defensa contra les riuades.
La reutilització de què parleu, doncs, voldrà dir fer servir l’aigua neta que surt de les depuradores?
Exacte, per al rec agrícola, per a la neteja dels carrers, per al rec de parcs i jardins…, per a usos que no siguin l’aigua de boca.
{{ comment.text }}