ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Manel Romero, de 47 anys i veí de la Garriga, és enginyer industrial i un dels tres socis fundadors de l’empresa SUD Renovables. És el codelegat de la UNEFCAT, la principal associació d’empreses fotovoltaiques de Catalunya.
Cal accelerar l’estesa de plaques fotovoltaiques a Catalunya?
L’últim any hem pogut avançar i hem millorat, però anem endarrerits. Amb relació a altres comunitat autònomes o regions europees, estem molt lluny dels objectius de transició energètica.
Per què anem tard?
Fins al 2019 i des de feia 10 anys hi havia una normativa que no permetia fer instal·lacions sobre terreny, ni eòliques ni fotovoltaiques. A partir del 2019 es modifiquen normatives, però aleshores ens hem trobat amb la lentitud en l’aplicació d’aquestes lleis. Ara el 2023 és quan pensem que es podran fer més instal·lacions sobre terreny. Les instal·lacions d’autoconsum van tenir un creixement molt important l’any passat. Però només posant plaques a les teulades no farem la transició energètica. Cal més instal·lacions sobre el terreny, fotovoltaiques, a terra i eòliques, al terra i al mar.
Els parcs fotovoltaics al medi rural són imprescindibles?
Evidentment. Hem de trobar els espais que en diem antropitzats i hem de preservar els espais d’ús agrari. Però hem de començar a admetre aquestes instal·lacions. No podem pretendre la transició energètica cap un model més sostenible entenent el paisatge de forma idíl·lica. Hem d’assimilar que, amb totes les condicions que calguin, hi haurà plaques al paisatge igual que n’hi ha a les teulades. I és clar que s’ha de fer de forma ordenada, reservant els espais naturals, els espais de valor agrari… Tot això s’ha de preservar. Absolutament. No cal forrar-ho tot de plaques.
Segons l’Idescat, a Catalunya s’han abandonat gairebé 99.000 hectàrees de sòl agrícola en 20 anys. Segons els càlculs de la Generalitat, calen unes 80.000 hectàrees de plaques sobre el terreny. Són dades demolidores.
La crítica contra els parcs fotovoltaics a vegades es planteja d’una manera molt simplificada i sense tenir en compte tota la informació. Pel·lícules com Alcarràs o As bestas no ajuden perquè plantegen el debat com una dicotomia entre els conreus o les plaques solars, com si s’hagués de triar entre una cosa o l’altra. Amb 80.000 de les 99.000 hectàrees abandonades de fa anys, n’hi hauria prou a Catalunya. I és que les renovables podrien ajudar a activar economies locals i fer viables explotacions agràries o ramaderes que, sense elles, no es podrien mantenir. L’activitat de les renovables no substitueix l’activitat agrícola i ramadera.
S’està fent molt demagògia?
Se simplifica molt. Per això trobem a faltar valentia política per explicar les coses. Explicar bé que la transició ecològica s’ha de fer i s’ha de fer amb instal·lacions sobre el terreny. De fet, entre els darrers decrets que s’han aprovat, n’hi ha un que afavoreix la participació ciutadana als parcs, justament en resposta a la demanda que feien alguns moviments socials al sector. Però a la pràctica ens trobem plataformes contràries als parcs que són molt poc representatives i que fan molt soroll. I aquest soroll provoca que molts polítics no s’atreveixin a prendre decisions o aprovin moratòries d’obres perquè s’acosten eleccions municipals… No podem tirar pilotes endavant.
Les empreses fotovoltaiques catalanes tenen un model de parcs a defensar?
El que s’està fent a la resta d’Espanya no és el que ens agrada, no volem grans extensions de parcs a Catalunya. Entre altres coses perquè hem de tenir en compte la nostra realitat física i social. Per començar, no tenim grans extensions com els Monegros, per exemple. El nostre model és més descentralitzat, amb plantes més petites arreu, però sobre el terreny, en definitiva.
{{ comment.text }}