VIATGE AL FONS DE LA COVID
La infermera Mar Isnard, de 57 anys, no vol tornar a passar pel desastre que va significar la primera onada de la Covid-19. Ni que sigui pel record que va significar el març passat, recomana a tothom vacunar-se.
Encara que sembli una obvietat: per què cal vacunar-se?
Perquè és l’única manera de sortir d’aquest pou. Quan algú pateix una malaltia acostuma a generar unes defenses i està demostrat que aquestes defenses es van perdent al llarg del temps. I en alguns casos es produeixen reinfeccions i aquestes no sabem si podrien anar en augment. Per tant, per l’impacte que ha tingut la Covid-19 en la salut de les persones, per la quantitat de morts, per tot el patiment que hi ha darrere i perquè volem tornar a la vida que teníem abans, cal vacunar-se. I una altra de les raons fonamentals és perquè les vacunes són segures.
Què s’ha de dir a la gent que es mostra reticent a posar-se una vacuna o aquestes de la Covid en concret?
Jo els estic dient que me la posaré de seguida que pugui. I també els recomano que aixequin el cap i mirin al seu voltant, que vegin la vida que portem, que guaitin al seu costat i es fixin en els bars, en els carrers… Sembla una pel·lícula: tothom amb mascaretes, tothom guardant les distàncies… Això no és normal! Per tornar a la vida d’abans, l’única manera de fer-ho passa per aconseguir la immunitat de comunitat. I per això no hi ha res més eficaç que vacunar-nos.
Vostè com va arribar al món de les vacunacions?
No soc una experta en vacunes, em dedico a la gestió. El meu paper en la vacunació de la Covid, i en altres vacunacions d’altres malalties, és l’organització. Amb tot un equip, coordinem les vacunacions als sanitaris d’hospitals o la gent gran de residències a hores d’ara, però també ho fem a les vacunacions als CAP o a les escoles.
Representa que contra el coronavirus caldrà vacunar milions de catalans. Tenen prou recursos per fer-ho?
No hi ha prou infermeres, això és un fet. Però per procurar donar-li la volta al problema estem fent tot coses. Per exemple, procurem que tots els nostres professionals aconsegueixen les màximes competències. Això vol dir que un auxiliar de clínica, amb formació específica, pugui fer PCR, tutoritzada per una infermera, com ha de ser. També tenim fisioterapeutes que han fet formació i que en aquests moments estan fent PCR. O sigui, intentem veure quines oportunitats poden tenir tots els professionals que treballen amb nosaltres i que puguin donar suport, amb formació prèvia i supervisió de les infermeres. I pel que fa a les infermeres, no hi ha més secret que treballar molt. I treballar moltes hores, fent doblatges i els dies de festa. Els alumnes de quart d’Infermeria de les universitats també ens està donant suport. Haig d’expressar el meu agraïment infinit per com s’està implicant tothom.
La vacunació no només és els segons de la xeringa, oi?
No, gens. Començant perquè s’ha de decidir on es vacuna, una residència o un centre sanitari, per exemple. S’ha de comprovar l’historial dels pacients per descartar al·lèrgies o reaccions. També és cabdal la feina del nostre personal administratiu a l’hora de tenir al dia els historials dels pacients. Afegeix tota la logística de la vacuna… i, un cop d’administrada, s’han de registrar totes les dades i encara després hi ha la vigilància sobre els efectes. Per tant, l’acte de vacunar són 30 segons, però perquè això sigui possible també és clau tot el que hi ha al voltant i moltíssima gent implicada.
Com s’imagina d’aquí a sis mesos?
L’altre dia en una formació via internet, la doctora Carmen Cabezas, sostsdirectora general de Promoció de la Salut, ens va dir dues vegades: “Això ens servirà per tornar a la vida d’abans.” Jo també ho espero. Hem après molt per corregir moltes coses, però es troba a faltar la vida d’abans. Confio que a l’estiu hi puguem tornar mitjanament.
{{ comment.text }}