Vota els teus tres candidats favorits al premi Vallesà de l’any 2024
Entendre com funcionen les plantes i com es defensen d’una malaltia que, fins ara, no han patit però a la qual poden estar exposades, en un futur, pels canvis en el clima que s’estan produint al planeta. És l’objectiu de la recerca de Marc Valls Matheu, doctor en Genètica i professor a la Universitat de Barcelona (UB), a través de l’equip que lidera al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), impulsat per diverses universitats i institucions i que té la seu al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Els patògens bacterians de les plantes sobreviuen al sòl canviant el seu patró d’expressió genètica és el títol d’una de les darreres recerques que han fet i que va publicar la revista científica PLOS Pathogens, dels Estats Units, el gener de 2024. Per Valls, “el repte de la recerca és mitigar els efectes del canvi climàtic”. En el seu cas, a l’agricultura, un àmbit on s’ha investigat menys que en la fauna. “Els patògens dels animals estan molt més estudiats”, certifica.
“Si entenem com les plantes es defensen d’una malaltia podrem entendre com es defensen d’altres”, apunta l’investigador, que també és molt actiu intentant transmetre coneixement sobre la genètica al públic general. Per exemple, ha fet xerrades en aules per a persones grans a Granollers i la Garriga i ha participat en el cicle de debats de Marata.
Des del CRAG van estudiar com les tomaqueres –un dels aliments més conreats al món i del qual van triar una varietat comercial originària de França– es defensen d’una malaltia tropical que a Catalunya no havien patit. “Ara no hi és, a Europa, però estan venint cap aquí”, exposa, a causa del canvi climàtic, que propiciarà l’arribada de més malalties. A més, afectaran “unes plantes amb pitjor estat de salut” i, per tant, que seran “més susceptibles de tenir malalties”.
També van triar les tomaqueres perquè eren “molt fàcils de treballar al laboratori” gràcies a la reproducció a través de llavors. Inicialment, van començar amb patates però la feina de reproduir-les era més costosa. El treball científic ha comptat amb un element vallesà essencial: la terra d’uns camps d’un familiar de Valls a Santa Eulàlia. “La investigació normalment es fa amb terres de jardineria però, nosaltres, volíem fer servir una terra normal.”
Aplicant la genètica a aquests coneixements, es pot fer que les plantes siguin més resistents als nous patògens. Valls explica que els humans des de sempre han fet selecció genètica per millorar els conreus escollint les varietats que millor s’adaptaven. “Fa 10.000 anys que es fa millora genètica”, diu. La diferència és que, després de la descoberta a l’ADN a mitjan segle XX, “sabem que hi ha unes bases genètiques” en aquests processos.
“Tot encara és molt recent” –fa menys d’un segle que s’hi treballa– i, per tant, encara hi ha molt camp per córrer. La recerca continua ara analitzant la capacitat que tenen aquests patògens per persistir en el medi, més enllà de la vida de la mateixa planta. L’equip està format per una desena de persones amb biòlegs, estudiants de Biologia, estudiants de màster, estudiants postdoc i doctorands que preparen la tesi.
