Mig segle de la pitjor tragèdia aèria a Catalunya: l’accident d’un Comet 4 al Montseny

“¿Continuar el descenso?” “Afirmativo.” És l’últim diàleg que figura en la transcripció de la conversa que va mantenir la torre de control de l’aeroport del Prat amb la tripulació del De Havilland model Comet 4 que s’havia enlairat dues hores abans de l’aeroport de Manchester amb 112 persones a bord i destí a la capital catalana. A partir de llavors la crida dels controladors ja no va obtenir resposta. L’avió s’havia estavellat a les 7 i cinc de la tarda del divendres 3 de juliol de 1970, ara fa just 50 anys, al peu de les Agudes, a pocs metres de la carretera que connecta Santa Fe amb Sant Marçal, en terme d’Arbúcies. No hi va haver supervivents en l’accident aeri més important de la història a Catalunya i també fins aquell moment a l’Estat espanyol, que, mig segle després, continua envoltat d’una nebulosa més espessa que la boira que aquella tarda d’estiu cobria els punts més alts del Montseny. “Va ser un cúmul d’errors que els van fer despistar”, sosté Joan Olaria, un estudiós de l’aviació que viu a Montseny. En un temps on no hi havia els sistemes de navegació actuals, els avions regien la seva ruta per unes coordenades. El vol, un xàrter de la companyia Dan Air carregat de turistes que venien de vacances a la costa catalana, va ser desviat per excés de trànsit a l’espai aeri de París. Un cop a Tolosa “va rebre ordres contradictòries”, segons Olaria, i quan va entrar a Catalunya i donava part del seu posicionament a Berga en realitat volava 29 quilòmetres més a l’est, probablement sobre Ripoll. Després d’haver rebut l’ordre de descendir va advertir que arribava a la balisa de Sabadell. El centre de control li va indicar que detectava el seu posicionament al radar amb el rumb i la velocitat corresponents i que virés a l’esquerra. La culpa del sinistre es va atribuir al pilot, que formava part de les víctimes en un moment on la tasca de controlador aeri a l’Estat franquista la feien militars. Va ser Àngel Rabat qui va trobar les primeres restes del tren d’aterratge més enllà de Sant Marçal i els seus companys de batuda no van sentir els seus crits d’alerta fins que, uns centenars de metres més endavant, se li obria un paisatge dantesc enmig dels faigs. Les primeres declaracions de Rabat per a aquella agència de notícies les recollia Josep Masoliver, el seu corresponsal a Osona. Amb el fotògraf Toni Anguera, d’Europa Press, havien sortit de Vic de bon matí en córrer el rumor que hi havia un avió estavellat cap al Montseny. En les tasques de recuperació dels cadàvers, completament mutilats, hi van participar centenars de persones, entre efectius de la Guàrdia Civil, Creu Roja, guardes jurats del Patronat de la Muntanya del Montseny, bombers, militars i voluntaris de pobles propers. Els dos periodistes vigatans ho havien explicat a la Unió Excursionista de la ciutat, que hi va desplaçar la seva secció d’alta muntanya perquè el lloc era molt inaccessible. De fet, va haver d’entrar maquinària per obrir un camí que connectés amb la carreta i poder retirar els cossos que van ser col·locats en caixes i traslladats al cementiri d’Arbúcies en camions. Enterrats a Arbúcies en una fossa comuna Les víctimes corresponen a 7 tripulants i 105 passatgers. Hi havia 48 homes, entre els quals jugadors d’un equip de futbol aficionat, 53 dones i quatre menors de 10 anys –un d’ells de mesos–. Tots van ser enterrats en una fossa comuna que encara és lloc de pelegrinatge dels familiars. La majoria dels parents no van ser a temps d’arribar a la cerimònia, que es va fer el 5 de juliol a la tarda. Aquest divendres es va fer un acte d'homenatge a les víctimes a l'espai conegut com la tomba dels anglesos. Un aparell de darrera generació L’aparell sinistrat, amb placa de registre G-APDN i 27.786 hores de vol, era un dels més moderns de l’època. Dotat amb motors Rolls-Royce pertanyia al fabricant més important del moment, el primer a fer vols transatlàntics i a incorporar caixes negres. Queda el testimoni gràfic d’un oficial britànic recuperant aquest element de seguretat de l’avió en una imatge que va captar Josep Montalvo, un sergent dels Mossos d’Esquadra que va ser l’escorta de Josep Tarradellas en el seu retorn de l’exili, mort aquest mes de març. Els Mossos s’hi havien traslladat perquè llavors el Palau de la Generalitat era seu de la Diputació, titular del Patronat de la muntanya del Montseny.

Mig segle de la pitjor tragèdia aèria a Catalunya: l’accident d’un Comet 4 al Montseny

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

“Volem redefinir la concessió de l’edifici de l’estació perquè hi ha coses a millorar”

Mor l’activista per l’habitatge Xose Lombao, de Granollers

La Policia Local de les Franqueses deté dues persones per un robatori i una agressió sexual

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers