La idea de crear aquest lèxic, segons ha explicat Montserrat Pocurull del Consorci, va sorgir a partir de la donació a l’Ajuntament de les eines i els estris de la col·lecció Baldiri Ros, de la masia de Can Pacià, i de l’exposició que es va fer al setembre a La Marineta.
A partir d’aquí es va fer un buidatge del lèxic, amb més d’un centenar de paraules, de les quals han intentat recollir més curioses i les no tan conegudes. “Realment hi ha uns termes apassionants, molt bonics, alguns ja oblidats i altres que s’estan perdent. Vam creure que val molt la pena de recollir-los, per tal que sobrevisquin al pas dels anys”, comenta Pocurull.
Entre aquests termes n’hi ha de tan curiosos com cercapous, referida a una peça de ferro proveïda d’uns ganxos que serveix per pescar les coses que han caigut al fons d’un pou o una cisterna, o esclopet, que es defineix com una peça de fusta semblant a un esclop petit i que servia per resguardar-se la mà esquerra a les persones que segaven. Al seu costat hi ha altres termes com guillotina de cort, escalfallits o mitja quartera. Pocurull avisa que no són paraules identificatives de la zona, sinó que es fan servir arreu de Catalunya. Al llibre s’hi afegit un recull bibliogràfic sobre el món rural del Baix Vallès.
El lèxic primer es va donar a conèixer en l’exposició “Eines i estris del camp de Can Pacià”, i ara amb la mostra “El món agrari a les terres de parla catalana”, que es pot veure a La Marineta fins a finals d’octubre impulsada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. Mollet també ha dedicat una altra exposició, aquesta a la Biblioteca Can Mulà, sobre “Els noms populars de les plantes”, del Termcat.
El lèxic, a més de l’edició en paper, es pot consultar a les webs del Consorci per a la Normalització Lingüística i del Termcat. Aviat també estarà disponible a la web de l’Ajuntament.
