La Societat Catalana de Gnomònica, una entitat fundada l’any 1988 que fomenta l’estudi i la investigació dels rellotges de sol i altres instruments de mesura del temps, ha demanat a l’Ajuntament de Mollet que faci el possible per resituar un fanal que hi ha a la plaça de l’Església perquè fa ombra al rellotge de sol de la façana del Centre Cultural La Marineta.
L’afer va arribar al síndic personer de Mollet de la mà d’un dels col·laboradors de la societat, David Montón, que és amic personal de l’anterior síndic, Vicenç Vilà, i que participa en la confecció de l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans que la societat està duent a terme des de fa més de 25 anys.
La responsable de l’inventari, Conxita Bou, explica que el fanal que hi ha a la vorera de davant de La Marineta projecta la seva ombra sobre el quadrant i anul·la la seva funció. “Ens vam posar en contacte amb l’Ajuntament de Mollet, encoratjant-los perquè fessin el possible per mirar de recol·locar el fanal en qüestió en un altre indret que no envaeixi l’espai que el rellotge necessita per al seu correcte funcionament. L’Ajuntament sempre ha mostrat la seva sensibilitat per mantenir aquest edifici històric i els seus esgrafiats en perfecte estat de conservació. Tanmateix, el fanal que han instal·lat al davant projecta una ombra damunt del quadrant que anul·la completament la seva funció d’assenyalar correctament l’hora com a instrument científic que és”, diu. Es dóna el cas que l’ombra del fanal es projecta sobre el rellotge a la tarda, mentre que als matins, el quadrant rep l’ombra del xiprer que hi ha davant la porta de l’edifici.
En l’informe del síndic personer corresponent a l’any passat, es dóna per tancat l’expedient obert arran la notificació de la societat, tot i que des de l’Ajuntament no s’ha informat si es pensa canviar el fanal de lloc o no.
El Centre Cultural La Marineta va obrir el 1987 i ocupa una antiga masia renaixentista, el Mas Humbert, que data del segle XVI i que a partir del segle XIX es va convertir en hostal quan el propietari, Miquel Bosch de Calderó, la va llogar. A la façana té esgrafiats, un rellotge de sol i una finestra noucentista que daten de la reconstrucció que es va fer l’any 1920, dirigida per l’arquitecte Josep Goday i Casals. Segons un article de Josep Maria Blanch a la revista Notes, els esgrafiats els va dissenyar Francesc Canyelles i els va executar Ferran Serra i Sala. Durant molts anys, l’edifici va ser parada i fonda de viatgers i de diligències del camí ral de Barcelona a Vic.
Miquel Bosch de Calderó va rebatejar l’hostal i li va posar el nom de Marinette en honor de la seva dona, Maria Damm. Des dels anys vint del segle passat, ja com a restaurant i bar, va ser lloc de trobades i celebracions. L’hostal va ser regentat per Salvador Canals del 1920 al 1929 i per Salvador Llavina del 1929 al 1960. L’any 1965, Josefina Bosch, filla de Miquel Bosch de Calderó, el va traspassar a Regina Agudo, que el va revendre l’any 1972 a Margarita Rabasa, filla del fundador de Derbi, Simeó Rabasa. Finalment, Margarida Rabasa, va traspassar l’edifici a l’Ajuntament, que el va comprar l’any 1984 i el va rehabilitat per recuperar l’edifici històric convertit en centre cultural.
