VIATGE AL FONS DE LA COVID
Nieves Segovia, de 51 anys, és educadora i experta en innovació educativa. Presideix la Institució Educativa SEK, formada per la Universitat Camilo José Cela i els nou col·legis internacionals SEK, entre els quals el de la Garriga.
Sembla que hi haurà un final de curs escolar prou tranquil, oi?
Si durant tot aquest any hem estat capaços de portar d’una manera bastant exemplar tot l’assumpte de la Covid, penso que acabarem bé un any que ha estat molt dur i molt difícil per a tothom. Hem estat un dels poquíssims països que ha mantingut oberts els centres educatius i això no té preu per als nois i noies. Si hem arribat fins aquí sense gaires ensurts, arribarem a final de curs també sense ensurts.
Quin escenari estan treballant amb vistes al curs vinent?
Estem molt pendents de les indicacions de les autoritats sanitàries. Sembla que haurem de començar el curs amb les mascaretes, es podran reduir una mica les distàncies de seguretat i es flexibilitzarà una mica la quotidianitat acadèmica. Per descomptat, tot dependrà de com evolucioni la Covid. Confio que abans de Nadal puguem treure’ns la mascareta.
Quines lliçons pensa que es poden treure d’aquesta pandèmia?
Tenim l’obligació de buscar conclusions i d’haver après alguna cosa! I la tenim, l’obligació, perquè després de tot el que ha passat en termes humans, no aprofitar-ho per aprendre seria terrible. Mestres i educadors, de la nit al dia, ens hem trobat en un laboratori d’innovació educativa, passant de la formació presencial a la formació en remot. Nosaltres al SEK hem tingut la fortuna que ja feia molts anys que treballàvem amb tecnologies a les aules i teníem unes condicions òptimes. Des del primer dia del confinament, les nostres classes van poder continuar. Crec que una primera lliçó és la de comprovar si ha crescut la bretxa digital i de quina manera podem atendre aquells alumnes que no han tingut les mateixes oportunitats educatives que altres. Segurament, la bretxa serà molt inferior a la d’altres països que han tancat escoles un any. La Covid ha sotmès a un gran estrès tot el sistema educatiu. Totes les capacitats que sempre diem que són importants al segle XXI: la resiliència, la flexibilitat, l’adaptació al canvi, la comunicació, la col·laboració mútua… tot això ho hem hagut de desplegar aquests mesos els professors –són, sens dubte, els altres herois de la pandèmia–; els alumnes, que també han tingut un comportament exemplar; i les institucions educatives, que hem hagut d’innovar i transformar els nostres models.
El dia que ens traguem la mascareta tornarem als temps de la prepandèmia?
No, segur que no. Hem après noves metodologies, hem tornat a valorar l’escola com a espai per aprendre a fer i no només per aprendre i prou, potser abans havíem perdut de vista aquesta consciència. I hem entès el valor de la comunitat, de tota la comunitat. I ara també la nova capa digital, que ha de servir per enriquir allò que passa a les aules. No podem tornar al febrer del 2019. Això seria perdre una oportunitat de transformar el sistema.
S’està parlant molt de la fatiga mental i emocional dels més joves…
L’equilibri emocional, el benestar mental, ja ha estat una prioritat aquest any i ho continuarà sent l’any que ve. Ens trobarem trastorns provocats per l’aïllament, la por, la incertesa… I ho veurem en alumnes, però també en professors, que han tingut un any molt extrem. La relació d’aquest any entre alumnes i professors ha transcendit moltíssim l’àmbit acadèmic. Com a país hem de cuidar els nostres docents. Molt.
Vostè és una reconeguda experta en innovació. No sé si mai li havia passat pel cap que un dia hauria d’enfrontar-se a una pandèmia.
No. I em sembla que ni a mi ni a ningú. Per això dic que ens hem trobat de la nit al dia en un laboratori insospitable. La pandèmia ens ha tret de la zona confort i ens ha obligat a repensar-ho tot.
{{ comment.text }}