Ella i un altre noi francès, que no coneixia de res, van ser qui van fer un torniquet i van atendre l’home durant una hora, fins que van arribar els Bombers. “De seguida vam veure que el tren havia descarrilat. Quan vaig mirar amunt vaig veure que hi havia un arbre que havia travessat. Vam demanar a la gent que hi havia per allà si estaven bé i tothom ho estava. Llavors vam sentir el maquinista que deia que no estava bé”, relata Gámez, que anava cap a Vic a veure la seva mare.
Ella i el noi francès van tenir dificultats per accedir a la cabina però finalment ho van poder fer. “Hi havia molta sang. De seguida el noi es va treure el cinturó i li va fer un torniquet a l’altura de l’engonal per evitar que perdés més sang. Li va haver d’anar pressionant i, fins i tot, donar-li una segona volta. Va fer molta feina. Jo vaig estar preguntant-li coses al maquinista perquè no perdés el coneixement”, afegeix Gámez, que és massatgista però no té formació específica sanitària. Tampoc l’altre noi, que és quiromassatgista, ha explicat ella. Mentrestant, altres passatgers els van donar jaquetes per abrigar-lo i van estar constantment trucant als serveis d’emergència. “Em va impressionar perquè normalment la gent no respon”, diu Gámez.
Van estar una hora amb el maquinista passant moments complicats, sobretot, quan semblava que perdia el coneixement. “Ho fas sense pensar. Perquè si t’ho penses… Era molt impressionant”, relata la noia, de 20 anys, que ja ha gravat a la seva memòria l’arribada dels Bombers “com un dels moments més feliços de la seva vida”. Aleshores, ja se’n van fer càrrec ells i els sanitaris.
{{ comment.text }}